- Actualment, podem trobar que, en els àmbits de la sociologia, l’educació, les relacions laborals, etc., la paraula apoderament és un sinònim complementari de la forma considerada principal, empoderament (veg. Termcat: empoderar, empoderament; consulta: 09.11.2020). Es dona la mateixa situació per als verbs apoderar i empoderar. En el dnv (consulta: 07.10.2020) podem trobar les remissions i accepcions següents:
apoderament […] 2. m. SOCIOL. Empoderament.
apoderar […] 3. v. tr. i pron. SOCIOL. Empoderar.
empoderament m. SOCIOL. Acció o efecte d’empoderar.
empoderar […] v. tr. i pron. SOCIOL. Fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.Vist això, convé constatar —seguint el comentari que ha enviat d’Albert Pla— que el diec ha admés empoderar i empoderament (maig 2020; consulta: 09.11.2020) sense haver arribat a incloure la possibilitat d’utilitzar apoderar i apoderament per a estes accepcions. Per tant, de manera compartida i progressiva (dnv, Termcat) o de manera excloent i immediata (diec, gdlc), les formes empoderar i empoderament són les que cal considerar preferents.
- El terme empoderament fa temps que corre. El 30 de gener del 2001 vam fer una consulta al Termcat sobre esta paraula i mos recomanaven, com a solució provisional, l’acceptació del terme, a l’espera d’una decisió. Posteriorment, si entraves al Termcat, podies comprovar que finalment l’havien desestimada. En lloc seu recomanaven apoderament. Per exemple:
- (Neoloteca) [Sociologia] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment // Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
Terme desestimat: empoderament. - (Neoloteca) [Economia. Empresa] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment Estratègia de motivació i promoció en el treball que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa.
Terme desestimat: empoderament.
- (Neoloteca) [Sociologia] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment // Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
- L’ús del verb corresponent, que existix en anglés (empower), ha plantejat alguns dubtes —com mos indica Imma Simón (11.11.2003)—, i la resposta del Cercaterm (11.11.2003) ha segut:
Efectivament, es va normalitzar apoderament per a empowerment, amb la definició «procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.» La forma verbal corresponent no es va tractar perquè no tenia un ús tan habitual i fixat com el substantiu, i la seva traducció no era motiu de confusió. S’entén però que l’ús del verb amb el mateix sentit pot prendre apoderar, forma ja recollida en el diec: «atorgar poders a algú». De totes maneres, en alguns contextos sembla més habitual i entenedor utilitzar la forma donar poder a o enfortir.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Típic exemple en què, des de bon començament, es va voler, per part de l’ínclit Cercaterm, allunyar-se de la paraula original (´empowerment´) i de la seua variant castellana (´empoderamiento´, molt més usada que ´apoderamiento´), per a encunyar –basant-se en analogies amb altres paraules i processos semblants de formació morfològica que van tindre lloc en el passat– eixe ´apoderament´, el qual ja fa 15-20 anys gastava no massa gent.
Ara estem en la fase, ja coneguda, d’´entestament´i de no acceptació d’´empoderament´, alhora que el personal usa massivament esta última.
Després, ja ens coneixem la història: acceptació inicial, i de mala gana, d’´empoderament´com a variant secundària i manteniment d’´apoderament´com a primària; i en un futur (no massa llunyà?), inversió de rols (´empoderament´com a primària, i ´apoderament´com a secundària)… i passat un temps (molt? poc?) desaparició d’´apoderament´.
I encara diuen que l’IEC s’acosta a la realitat social de la llengua, que ja no està en una torre d’ivori i que és més autocrític pel que fa a decisions més o menys errònies (sí, home, sí….).
Ah! I després vindran els gemegosos com el Pau Vidal & cia. dient que la culpa de tot això la té el castellà, quan la paraula d’origen era, recordem-ho, “empowerment”.
I mentrestant anem fent… Fent el ridícul, clar.
Certament, Arturo, has descrit un procés que anem repetint. Mentres no pugam modificar les causes, la tendència es veu que és eixa. En tot cas, més val tard que no mai. Gràcies pel comentari.
Miquel, crec que en aquesta entrada hauries de dir que el DIEC2 ja recull ‘empoderar’ i ‘empoderament’ en aquest sentit sociològic i no dona com a sinònims complementaris ‘apoderar’ i ‘apoderament’. És a dir, el diccionari normatiu ja només recull la forma que durant 18 anys va ser rebutjada pel Consell Supervisor del Termcat. Crec que el DNV faria bé, en aquest cas, de seguir el seu exemple i eliminar com a formes secundària ‘apoderar’ i ‘apoderament’. Clarament, aquesta duplicitat és contrària a la claredat i la precisió que demana l’àmbit terminològic.
T’agraïxc el comentari, Albert. Faré cas i afegiré eixa informació sobre la possible desaparició (abrupta o progressiva) de l’accepció en «apoderament» i «apoderar».