Les llengües dels diputats valencians

  1. Més avall hi ha una taula amb la indicació de la llengua que fa servir preferentment cada diputat (ca: català-valencià; es: espanyol-castellà). Hem utilitzat quatre marcadors diferents per a indicar l’ús lingüístic habitual de cada parlamentari:
    • ca: s’expressen en valencià.
    • ca/es: s’espressen principalment en valencià, tot i que els hem sentit ocasionalment expressar-se en castellà.
    • es/ca: la situació contrària a l’anterior.
    • es: s’expressen en castellà.
    Dades de legislatures anteriors:

  2. L’anàlisi d’estos usos continua pendent d’algun estudi. Pel que fa al comportament marcat com a es/ca, sí que intuïm algunes motivacions, com ara:
    • Inseguretat en l’ús del valencià-català.
    • Ús subordinant del valencià-català a l’espanyol-castellà.
    • Ús retòric o populista del valencià-català.
    • Compareixença de persones sense capacitació en valencià-català en les comissions.
    • Situació d’incorporació progressiva del valencià-català.

    Quant als casos ca i es, només assenyalarem que es suposa que tots els parlamentaris valencianoparlants saben parlar en espanyol-castellà, cosa que no es pot assegurar respecte dels castellanoparlants, ja que no s’exigix cap capacitació lingüística per a ser diputat. Amb tot, cal assenyalar que cap diputat castellanoparlant ha demanat per ara els serveis d’intèrprets per a entendre els discursos en valencià-català. Quant a l’evolució de l’ús a la cambra, i per començar amb una visió panoràmica, podem comparar unes dades:

    Comparativa de períodes
    1988-19921 2003-2007 2007-2011 2011-2015 2015-2019 2019-2023
    ca 29 27 22 24 32 26
    es 50 45 46 61 50 54
    ca/es 10 7 12 13 16 9
    es/ca 8 30 27 17 14
    1. Les dades d’eixe període són de Juan José García, periodista del diari Levante, publicades en Llenguatge i publicacions en els parlaments autonòmics (Corts Valencianes, 1992). El periodista no va fer cap apreciació respecte de la preferència cas/es o es/ca.

***