Les llengües dels diputats valencians
- Més avall hi ha una taula amb la indicació de la llengua que fa servir preferentment cada diputat (ca: català-valencià; es: espanyol-castellà). Hem utilitzat quatre marcadors diferents per a indicar l’ús lingüístic habitual de cada parlamentari:
- ca: s’expressen en valencià.
- ca/es: s’espressen principalment en valencià, tot i que els hem sentit ocasionalment expressar-se en castellà.
- es/ca: la situació contrària a l’anterior.
- es: s’expressen en castellà.
- L’anàlisi d’estos usos continua pendent d’algun estudi. Pel que fa al comportament marcat com a es/ca, sí que intuïm algunes motivacions, com ara:
- Inseguretat en l’ús del valencià-català.
- Ús subordinant del valencià-català a l’espanyol-castellà.
- Ús retòric o populista del valencià-català.
- Compareixença de persones sense capacitació en valencià-català en les comissions.
- Situació d’incorporació progressiva del valencià-català.
Quant als casos ca i es, només assenyalarem que es suposa que tots els parlamentaris valencianoparlants saben parlar en espanyol-castellà, cosa que no es pot assegurar respecte dels castellanoparlants, ja que no s’exigix cap capacitació lingüística per a ser diputat. Amb tot, cal assenyalar que cap diputat castellanoparlant ha demanat per ara els serveis d’intèrprets per a entendre els discursos en valencià-català. Quant a l’evolució de l’ús a la cambra, i per començar amb una visió panoràmica, podem comparar unes dades:
Comparativa de períodes 1988-19921 2003-2007 2007-2011 2011-2015 2015-2019 2019-2023 ca 29 27 22 24 32 26 es 50 45 46 61 50 54 ca/es 10 7 12 13 16 9 es/ca — 8 30 27 17 14 1. Les dades d’eixe període són de Juan José García, periodista del diari Levante, publicades en Llenguatge i publicacions en els parlaments autonòmics (Corts Valencianes, 1992). El periodista no va fer cap apreciació respecte de la preferència cas/es o es/ca.
***