El terme covid-19 denomina una malaltia (pneumonia per coronavirus) que s’ha conegut i estés pel planeta des del final de l’any 2019 a partir de la Xina (al voltant de la ciutat de Wuhan).
El nom covid (còvid) és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa coronavirus disease (és a dir, malaltia del coronavirus), i duia l’afegit de l’any en què es va detectar. En àmbits tècnics, la denominació del virus pot adoptar formes codificades, com ara SARS-CoV-2 o 2019-nCoV.
El procediment de creació i d’adaptació és semblant al de la paraula masculina bòtox (no apareix encara en els diccionaris generals), que ha esdevingut ja nom comú (veg. Ésadir; consulta: 15.04.2020; Obneo; consulta: 15.04.2020), encara que, en este cas, inicialment era una marca comercial (Botox) creada a partir del terme anglés botuline toxine.
En un primer moment, el Termcat (04.03.2020; consulta: 17.04.2020) havia publicat una fitxa que recollia la forma amb totes les lletres majúscules (seguint els seus criteris sobre les sigles i els acrònims) i indicava que era una paraula de gènere femení. Posteriorment (consulta: 23.04.2020), com a segona opció va proposar també:
covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d’acord amb l’últim pas d’integració de les sigles en la llengua quan es tornen d’ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)
L’any següent (2021), el diec acaba incorporant la paraula (ho he aprofitat i el 26.11.2021 he demanat a l’avl que la incloga en el dnv):
covid
f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal.
Quant a la pronunciació, només han indicat que consideren més «natural» que siga una paraula aguda i que no es sol fer la reducció vocàlida en les sigles («cuvid»). Encara que el Termcat (consulta: 20.04.2022) sí que accepta més clarament esta possibilitat:
Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d’acord amb el procés habitual d’integració de sigles i paraules procedents d’altres llengües.
De fet, com que ja no es tracta d’una sigla, sinó un nom comú, en els dialectes que apliquen este tret (reducció àtona o > u) haurien d’acabar pronunciant «cuvid» (o «còvid», si posen l’accent en la primera síŀlaba). Pel que fa a la possibilitat que siga una paraula plana, per ara (05.05.2020) el diec no ho ha previst, però podem vore més avall («Pronunciació: aguda o plana»), tenint en compte «l’estructura morfoprosòdica» d’esta classes de substantius, que és una pronúncia previsible i normal.
Gènere: el o la
Transcrivim tot seguint un comentari de la lingüista Carme Junyent (conferència: «Serveix d’alguna cosa manipular el gènere en la llengua?»; 08.04.2021; minutatge: 14:38 ):
Fixeu-vos la batalla que hi ha hagut, i que encara no sabem cap a quina banda caurà, per a fer que covid fos femení, amb l’argument bastant absurd que és una malaltia, perquè la d ve de l’anglès i… Però això no té sentit. Vull dir, si volien fer un bon acrònim, que li posen macovi i aleshores potser sí que ens creurem que és femení, però si no, vaja, és que és una paraula que ho té tot per a ser masculina, ¿no?, i s’ha volgut posar en femení ves a saber per què.
L’ús general de la paraula aplica les dos possibilitats. Com que és el nom d’una malaltia (tal com pallola, sida, ebola o alzhèimer) i, alhora, s’utilitza per a denominar el virus, tant concorda en femení com en masculí: «la covid-19», pensant que concorda amb malaltia, com «el covid-19», pensant que concorda amb coronavirus; o pensant en la paraula mal, tal com proposa Josep Ruaix («Sobre la denominació de l’actual pandèmia», Núvol, 01.05.2020), que també recull malalties amb nom masculí:
càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.
En el mateix sentit s’expressen Albert Pla Nualart («Reptes terminològics de la crisi del coronavirus», Ara.cat, 20.03.2020) i Josep Lacreu en «¿El covid o la covid?» (Levante, 03.04.2020). Josep Lacreu, a més, té en compte que en altres llengües també li han adjudicat majoritàriament el gènere masculí, cosa que passa en l’ús general en valencià també, seguint l’exemple de les paraules acabades en -it, i posa els exemples: «ardit, cabrit, confit, escrit, polit». En este sentit, el mateix Josep Lacreu mos comunica (09.11.2020) «que l’AVL ha adoptat la solució d’entrar el nom d’esta malaltia en el Portal Terminològic Valencià (PTL) amb doble gènere, masculí i femení, però fent servir la forma masculina en les altres entrades en què apareix usat este terme». Per exemple, vegeu covid en el PTL (consulta: 10.11.2020):
coronavirus del COVID-19
m. BIOL./PAT. Coronavirus del gènere Betacoronavirus amb un genoma constituït per una còpia d’ARN monocatenari de sentit positiu i un embolcall amb espícules, que causa el COVID-19.
cast. coronavirus de la COVID-19, coronavirus del COVID-19
angl. COVID-19 coronavirus
fr. coronavirus de la COVID-19COVID-191
m. o f. PAT. Malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que pot ser asimptomàtica o produir símptomes similars als de la grip, com ara febra, tos, dispnea, miàlgia o astènia, però que, especialment quan afecta persones majors amb patologies prèvies, pot derivar en una afecció greu multiorgànica que pot causar la mort.
cast. COVID-19
angl. COVID-19
fr. COVID-19covid-192
m. o f. PAT. COVID-191.
cast. covid-19
angl. covid-19
fr. covid-19
En eixe sentit, podem llegir que el Termcat (consulta: 20.04.2022) va reflexionant també sobre la integració de la paraula en el vocabulari general de la llengua:
S’observa certa vacil·lació i l’ús del gènere masculí en contextos generals o divulgatius, probablement perquè la denominació s’ajusta a l’estructura morfoprosòdica del substantius en català (mot agut acabat en [it]) i per un ús metonímic, menys precís, amb referència al coronavirus que causa la malaltia.
Ampliant el debat, Pilar Gispert-Saüch Viader mos enllaça dos articles de Jordi Badia i Pujol. El més rellevant per a esta fitxa és: «Per què diem ‘la Covid-19’ i no ‘el Covid-19’?» (Vilaweb, 05.05.2020; l’article no explica per què el nom de la malaltia apareix com si fora un nom propi), que detalla el criteri d’ús general (i normatiu) sobre l’adjudicació del gènere a les sigles i acrònims, que és el criteri que ha donat lloc, en el cas de covid, a la concordança amb l’article la.
Quant al gènere en castellà, podem llegir un apunt de la rae (18.03.2020; consulta: 03.06.2020) on es combinen el principi normatiu i el raonament derivat de l’atenció a l’ús:
El acrónimo COVID-19 que nombra la enfermedad causada por el SARS-CoV-2 se usa normalmente en masculino (el COVID-19) por influjo del género de coronavirus y de otras enfermedades víricas (el zika, el ébola), que toman por metonimia el nombre del virus que las causa. Aunque el uso en femenino (la COVID-19) está justificado por ser enfermedad (disease en inglés) el núcleo del acrónimo (COronaVIrus Disease), el uso mayoritario en masculino, por las razones expuestas, se considera plenamente válido.
Forma de plural
Pel que fa al plural, és ben possible que vejam aparéixer variants posteriors, que supose que duran una xifra diferent (covid-20, covid-21…). En eixe cas, el plural es formarà com és habitual, covids (o còvids), quan s’utilitze sense xifra. Si la xifra va canviant amb els anys, no caldria pensar en el plural «rar» covids-19 que comenta Ruaix.
Pronunciació: aguda o plana
Quant a la pronunciació, una qüestió que no toquen ni el Termcat ni els articles anteriors és que també podem sentir espontàniament «còvid» (més concretament, «còvit»). Ho hem sentit pronunciat aixina per:
- Jordi Amat i Fusté (escriptor; Més 324, tv3, 28.02.2024)
- David Cid Colomer (diputat del Parlament de Catalunya; Més 324, tv3, 27.02.2024)
- Dona major de la Torre de l’Espanyol en el programa Històries de la Primària (19.01.2024).
- Arcadi España Garcia (conseller d’Hisenda i Model Econòmic; Corts Valencianes, Diputació Permanent, 09.05.2023)
- Anna Comet (esportista i periodista; Tot es Mou, tv3, 11.04.2022)
- Carla Simon (directora de dinema; Premis Gaudí 2022. La catifa vermella, tv3, 06.03.2022)
- Laura Rosel (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.02.2022)
- Toni Soler (periodista; Està Passant, tv3, 17.11.2021)
- Núria Bacardit (periodista; Telenotícies, tv3, 02.06.2021)
- David Fernández i Ramos (periodista i polític; Més324, tv3, 06.04.2021)
- Aida Giménez (cantant del grup Guineu; Faqs, tv3, 12.12.2020)
- Xavier Sala-i-Martín (economista; Faqs, tv3, 12.12.2020; Faqs, tv3, 28.11.2021: «el còvid»)
- Jordi Gené (pilot; Faqs, tv3, 12.12.2020)
- Montse Barderi Palau (escriptora; Més324, tv3, 11.2020)
- Jordi Basté (periodista; El Món a RAC1,10.2020)
- Helena Garcia Melero (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.07.2020)
- José-Luis Morales Rull (metge; Tot es Mou, tv3, 08.07.2020)
- Iu Forn, Joan Julibert (periodistes; Tot es Mou, tv3, 16.06.2020)
- Antoni Gelonch (advocat; Més324, tv3, 09.06.2020)
- Pilar Rahola (periodista i escriptora; Faqs, tv3, 30.05.2020)
- Oriol Mitjà (epidemiòleg; Faqs, tv3, 02.05.2020)
- Manuel Esteller (metge; Faqs, tv3, 25.04.2020)
- Marc Giró (periodista; Està Passant, tv3, 20.04.2020)
- Veu de dona en un anunci institucional de la Generalitat valenciana (23.04.2020)
- Francesc Latorre (periodista; Telenoticies Migdia, tv3, 21.04.2020)
- Núrial Orriols (periodista d’cat; Faqs, 18.04.2020)
- Cinta Pascual (representant de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials)
- Alguna vegada li ho he sentit a l’anterior portaveu del govern català Meritxell Budó
- Víctor Sorribes [03.04.2020] i Xavier Caraltó [10.04.2020] (periodistes de tv3)
Seria una variant a tindre en compte a l’hora d’incloure la paraula en els diccionaris, ja que respon a l’accentuació general dels substantius acabats en -vit, en -bit, en -vid o en -bid (que no siguen creacions a partir de participis). Podem adduir cultismes (com ara bòvid, cèrvid…), però cal tindre en compte sobretot les paraules d’ús general (pose entre cometes formes no recollides pels diccionaris generals):
àmbit, «àpit», «àrbit», «cànvit», còlbit, «ansòmit», «gènit», hàbit, «nyèrvit», nyèbit, òbit, «prèmit», xàmbit, xòlbit…
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
També hauríeu de fer esment dels dos articles d’en Jordi Badia, que són molt ben raonats:
https://www.vilaweb.cat/noticies/coronavirus-o-covid-19-com-nhem-de-dir/
i
https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-diem-la-covid-19-i-no-el-covid-19/
Molt bon article de Jordi Badia. En canvi, els articles de Lacreu i Ruaix els he trobat amb molta literatura i pocs arguments lingüístics. Això de deixar-ho a la intuïció dels parlants ja no funciona, vista la força dels mitjans de comunicació i xarxes socials.
Espere que la intuïció dels parlants es recupere prompte. Segurament no serà a força de repetir-los normes acadèmiques, sinó gràcies a la força dels mitjans i les xarxes socials, tal com dius, Àngel. En cas contrari, les normes no tenen res a fer.
Per cert, Jordi Badia no explica per què ha convertit l’acrònim en un nom propi. Això crec que no respon a cap norma ni a cap intuïció.
Moltes gràcies pel comentari.
T’agraïxc el comentari, Pilar. Pots vore que l’he tingut en compte per a ampliar la fitxa. Moltes gràcies.