El mestil (xxi.2.1.) assenyalava que el complement directe s’introduïx «en general» sense preposició. Contra eixa norma genèrica tenim una excepció antiga: quan el cd designa un ésser humà. En eixe context, quan el cd és un pronom personal tònic (també denominat «fort») tenim els exemples següents:

Exemples amb duplicació pronominal:

• No deixava de mirar-se a si mateix en l’espill (giec, 19.3.2.1.a)
• Ens a vist a tu i a mi (mestil, xxi.2.1.1)
• T’ha nomenat a tu (gnv, 32.2.1.a)
• Ens estava buscant a nosaltres (gnv, 32.2.1.a)

Exemples amb verb elidit i, per tant, sense duplicació pronominal:

• Em volen invitar a mi, però també a tu (giec, 19.3.2.1.a)
• Si això no us molesta a vosaltres, a nosaltres sí (giec, 19.3.2.1.a)
• Mira’ls a ells, no a mi (gnv, 32.2.1.a)

Quant a la duplicació dels pronoms, podem observar, tal com indica la giec, que els pronoms forts apareixen duplicats, llevat dels casos en què el verb s’elidix. A més a més, la giec assenyala un context en què pot evitar-se la duplicació: quan focalitzem el pronom amb un adverbi del tipus només, inclús o fins i tot o amb una entonació emfàtica. Exemple de la giec: «Només a ella escolta (i a ningú més)».

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}