tabolla

  1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):

    [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
    [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

    Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

    MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

    Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

  2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):

    atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

tracte per unitat

Segons un vocabulari en línia de la Universitat Jaume I (abans del 2001):

(uji) a precio unitario : tracte per unitat

Posteriorment, la locució adjectiva castellana apareix en el Vocabulari jurídic de l’avl (2015), que la incorpora com a equivalent del terme tracte per unitat:

tracte per unitat a precio unitario

Tanmateix, el terme tracte unitari no apareix en el dnv. Sí que trobem definit preu unitari en el gdlc (consulta: 30.01.2019):

preu unitari m. Preu compost que s’aplica a cada una de les unitats que formen una obra.

La definició de preu unitari l’hem de llegir en el Diccionario del español jurídico (RAE, 2016; consulta: 30.01.2019):

precio unitario Civ. Sistema de fijación del precio, habitualment utilizado en los contratos de obra y los subcontratos derivados del mismo, en el que se señala un precio por unidad de medida de las diverses piezas o partes en que se divide y separa la obra, siempre que las circunstancias de la misma lo permitan (metro cuadrado, metro lineal, kilogramo, etc.).

trans

El 20 de juny del 2018 vam demanar al Termcat si consideraven correcta la forma trans com a substantiu sinònim de transgènere i transsexual. La resposta del Termcat (21.06.2008) ha segut:

És adequada la forma trans, reducció de transgènere,  com a nom i com a adjectiu. També es pot utilitzar per a transsexual, com a inclòs dintre del més genèric transgènere.

turistització

El dia 23 de març vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

S’estan estenent els termes turistificació i turistització. ¿Considereu que són admissibles els dos o teniu alguna proposta diferent?
Observacions: en castellà, la Fundéu els ha admès els dos, però recomana donar-los unes accepcions un poc diferents.

La resposta del Termcat (27.03.2018) ha segut:

Des del punt de vista estrictament lingüístic, totes dues formes, turistificació i turistització són adequades. Tots dos sufixos, –ificar i –itzar, són sufixos cultes productius en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a processos i operacions.

Des del punt de vista semàntic no considerem del tot pertinent la distinció que fa la Fundéu per al castellà, perquè documentem la coexistència de totes dues formes en contextos sense aquesta distinció conceptual.

Recollirem les dues denominacions catalanes amb la definició següent: ‘Procés de convertir en turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural, un producte, etc.’. Hi afegirem també una nota que indiqui que també s’utilitzen a vegades amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes.

tagín

  1. Terme àrab (d’origen grec, em sembla) de cuina que significa ‘paella’ o ‘cassola de fang’: طاجن.
  2. Segons ens va indicar el Cercaterm (09.06.2003):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat sobre el mot tajine, que designa un guisat de carn i verdures d’origen nord-africà i, també, el plat de terra cuita amb una tapadora de forma cònica que es fa servir per a cuinar aquesta menja, us podem informar que el Cercaterm recull, únicament, la forma que s’ha difós a partir del francès tajine.Les obres lexicogràfiques i terminològiques de l’àmbit de l’alimentació que hem consultat no recullen aquest terme. En castellà, el diccionari de la Real Academia recull el mot adaptat tajín. En alguns vocabularis de bars i restaurants publicats en català s’ha difós la forma tagina.

    Atès que, d’una banda, les fonts documentals que hem consultat en català recullen diverses formes gràfiques (tajine, tagine, tagina) per a designar aquesta noció i, d’altra banda, també hem constatat una certa vacil·lació pel que fa al gènere gramatical d’aquest terme, hem decidit canalitzar aquest cas a la Secretaria del Consell Supervisor per tal que estableixi la denominació catalana adequada corresponent a les dues nocions esmentades anteriorment. Tan bon punt el Consell Supervisor hagi pres una decisió sobre aquest cas, us en comunicarem la resolució telefònicament».

  3. En febrer del 2004 el mot es va fixar com a tagín. I el dnv ja l’ha incorporat (consulta: 09.02.2018):

    1. m. Cassola de fang cuit, generalment de poca fondària, amb una tapadora cònica del mateix material, que s’utilitza en la cuina del Magrib.
    2. m. GASTR. Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del Magrib, elaborat en esta cassola.

tendur

  1. Segons la definició del gdlc (consulta: 02.01.2018):

    m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.

    Cal dir que hi ha una altra opció habitual alternativa (consulta: Google Llibres, 02.01.2018) per a denominar este moble: taula braser. De moment, esta opció no apareix en els diccionaris (l’hem proposada per al dnv).

    El diccionari no indica l’etimologia de tendur. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines» (dins d’Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):

    Més que de l’àrab tännur, provinent del turc tendîr ‘braser encaixat sota la taula rodona, al voltant de la qual s’asseu la família, durant l’hivern per escalfar-se’, crec que el mot s’ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.

    Certament, la proposta d’Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii … Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D’altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l’opció de l’àrab. Segurament l’hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).

    Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:

    tendur ‘mesa de camilla’ (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr ‘horno’ (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo […]

    En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor ‘calentor’ abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l’article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d’estar molt relacionat amb tendur.

tenor

  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article «De tannûr a tenor. La història d’un arabisme valencià» (Randa, 57, pàg. 213-224). En síntesi (copiem un tros de la conclusió):

    L’arribada de la cultura islàmica a terres de la península Ibèrica al segle viii ens aportà un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominació àrab de tannûr. Les referències lingüístiques de tannûr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat calòrica que desprén el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilització de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Així doncs, la conclusió final és que tenor és un mot històric del valencià i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:

    • tenor
      (de l’àrab tannûr relacionat amb l’arrel acàdia tinuru) 1. Forn de pa islàmic de força calorífica moderada. És de forma troncocònica o cilíndrica amb boca i ull —d’entre 10 a 100 cm d’alçària per 50 o 60 cm de diàmetre— que pot anar construït damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    • tenoreta
      Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.

    Quant a la distribució geogràfica, el mot és conegut de l’Alacantí fins a la Plana Alta.

treball a demanda

El Cercaterm (22.12.2017) respon al nostre dubte sobre la forma en català del terme per a denominar les faenes que depenen de les comandes o encàrrecs:

La forma més adequada és treball a demanda. També, segons el context, es pot optar en el discurs per altres formes com feina per encàrrec, encàrrec de feina o encàrrec de treball.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    • tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].