- Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
- Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm en valencià. Les formes en altres llengües apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.
- Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
- Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny.
- Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
- Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms : l’ampelonímia catalana [Google Llibres]
- Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec» (iec)
- Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [En línia]
- A banda, la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).
| – aledo – aligote – aramon – bonicària – borba – botallol – boval ([es] bobal) – cabernet – cabernet franc – cabernet sauvignon – callet – carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde) – chardonnay – corint – cruixent, cruixet, crusilló – directe – doradilla – embolicaire – encarnat – fogoneu, fogonet, fogonetxo – forcallada – gamay noir – garnatxa ([es] garnacha) – garró – gateta – gatxeta – gewürztraminer |
– giró ([es] airén, lairén; [fr] gironet) – gouais blanc ([de] heunisch) – graciano – grumet – gual – hondarrabi beltza – hondarrabi zuri – ideal (o itàlia) – macabeu – malvasia – mamella – mandó ([es] mandón) – manxega – marmajuelo – marsalí, arsalí – marseguera, messeguera, escanyavells, escanyavella, escanyavelles – mencía – merlot – mondragon – monestrell – moscatell – muscat d’Alexandria – negrella – palop – pàmpol talladet – parellada – parrell – parrús |
– pedrojiménez – pelleret – picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul) – pinot noir – planta – planta-roig – plantamula, planta-mula, planta de Mula – raïm de soca – raïm del gustet – regina – riesling – shanz – sinsó, samsó – sirà ([en] syrah, shiraz) – sumoll – sylvaner – tintorera – traminer – trepadell, trepat – trobat – ull – ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas) – valencí – verdiell – verijadiego – viura – xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà |