El dnv conté els sinònims següents per a denominar un personatge imaginari amb què es fa por a les criatures: butoni, gusarapa, moroti, papau, papo, saginer. En el diec podem trobar: marraco, papau i papu. A més, en l’Altes lingüístic del domini català (s. v. papu) n’hi ha un bon grapat de versions d’estes figures.

A continuació, recopilem més noms relatius a éssers imaginaris (i alguns indrets) de la cultura popular utilitzats amb diferents finalitats i intencions:

• l’Alabau (gec):
  

  Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.

• alcahest (gec):
  

  Nom donat per Paracels a un elixir, pretesament molt eficaç en les malalties de fetge, i per Van Helmont a un imaginari solvent universal, capaç de dissoldre totes les substàncies; fou objecte de la recerca obstinada de molts alquimistes.

• amarant (gdlc):
  

  m. 1. Flor imaginària que hom suposa que no es marceix mai.

• amfisbena (consulta: 26.02.2015; 17.11.2023) (gdlc):
  

  f. 1. HERÀLD Animal fabulós representat per una serp amb un cap a cada extremitat del cos.

• babau (gdlc):
  

  […] 2. m. dial Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.

  Nota fdt. Sobre este concepte, podeu consultar la fitxa sobre el papu de l’Atles lingüístic del domini català, que conté moltes versions de tot arreu.

• Berenguer de Puigpardines (gec):
  

  Personatge imaginari, suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat.

• Biterna (gec):
  

  Indret imaginari on, segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc.

• bubo o bubo sereno, ‘fantasma per a fer port als infants’, segons comenta Vicent Josep Pérez i Navarro («El procés de substitució lèxica en el parlar valencià popular: especialització semàntic i fòssils lingüístics a la població de Crevillent»; consulta: 09.12.2010 ).
  
  Podem llegir en colomina:

  buberota ‘fantasma’ (Tàrbena). EValor n’usa una variant: «tapada com una buborota» (oc, i, 350). Al Alcoi, Benidorm i la Vila: mumerota; a Benimantell i Callosa: mumorota (ASalvà, Folk, ms. p. 305); a Mallorca bubota. JEsteve emprava una variant babarota […].

  Veg. babau
• butoni (dcvb):
  

  m. Fantasma que fa por (Val.).

  Veg. babau;

  La variant caconi. El diputat Ernest Blanch Marín, que deu haver vixcut molts anys a Morella, utilitza la variant esta paraula en una intervenció parlamentària en les Corts Valencianes (14.11.2023). Esta forma no apareix encara en el dnv, però sí que la trobem en l’aldc (s. v. papu).

• Cataló (gec):
  

  Castell imaginari situat, bé a Gascunya, bé a Guiena, del qual hauria sortit el llegendari Otger Cataló per a la conquesta del territori que hauria d’ésser anomenat, per aquest fet, Catalunya

• cerber (consulta: 26.02.2015) (gdlc):
  

  m. HERÀLD Animal fabulós representat per un gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.

• drac, dragoní, (gec):
  

  m. Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans. […] la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa.

• Jaume Febrer (gec):
  

  Personatge imaginari, suposat contemporani de la conquesta de València.

• gambosí (dcvb):
  

  m. […] ¶ 3. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca).

  En el dnv:

  m. Animal imaginari el nom del qual s’usa per a fer bromes als caçadors i acampadors novells.

• gólem (gec):
  

  m Ésser de la tradició mística i esotèrica hebraica.

• gusarapa (gdlc):
  

  f Fantasma, ésser nocturn imaginari amb què hom fa por a les criatures. […]

• homenet de colzada, doneta de colzada (gec): éssers imaginaris de les rondalles mallorquines.
• mamau (dcvb, gd62):
  

  (gd62) m Personatge fantàstic que fa por als infants. (sin papu)
  (dcvb) Personatge fantàstic amb què fan por als infants (mall., eiv.); cast. coco.

  Veg. babau

• mantícora (gdlc):
  

  f. heràld Animal fabulós amb cos de lleó, cap d’home i boca amb tres rengles de dents.

• Maria Ganxa (Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals, a cura de Magdalena Gelabert, 2018; consulta: 05.02.2024):

És un personatge fictici que «es feia servir per evitar que la canalla s’apropés a pous i cisternes», per a fer que evitaren el foc, o simplement per a fer por als xiquets. És un personatge conegut a Mallorca, al Priorat, a la Ribera d’Ebre…

• marraco (dcvb):
  

  || 3. Moracot, personatge imaginari que s’anomena en voler fer por als nens (Maestrat); cast. coco. […] || 5. Figura d’animal monstruós que rodava com un vehicle, treia una llengua molt llarga i s’exhibia a la processó del Corpus de Lleida (Amades Diad. II, 69).

  Veg. babau

• melusina (dec93):
  

  f heràld Figura imaginària representada per una sirena que es banya dins una tina.

• menairó (dcvb) (informació de Xavier Rofes Moliner – 08.03.2015):
  

  m. ║ 2. Cadascun dels éssers fantàstics diminuts que la gent creu que es guarden dins un canó d’agulles (Pont de Suert, Vall d’Àneu, Cardós, La Seu d’U.).

• mòpia (dcvb):
  

  f. 1. Animal imaginari del qual es conten coses a les persones beneites o als nois massa ingenus, per tal de riure’s d’ells ginyant-los a anar a caçar el dit animal (Mall.).

• mumo (segons indica Eugeni Reig, Migjorn, 21.12.2005):
  

  Fa referència a un ser imaginari que fa por i s’usa, a Alcoi, quasi exclusivament, per a fer por als xiquets.

  Veg. babau

• nano -na (dnv):
  

  m. i f. MIT. Personatge imaginari d’estatura reduïdíssima.

• ogre (dnv):
  

  m. i f. MIT. Personatge imaginari d’estatura reduïdíssima.

• ondina (gdlc):
  

  f mit Ésser femení fabulós que habita l’aigua, semblant a la sirena, característic de les faules i del folklore europeus.

• papu (gdlc):
  

  m folk Ésser fantàstic amb què hom sol fer por a les criatures.

  Veg. babau

• en Rosegacebes (gec):
  

  Nom d’un personatge imaginari de la llegenda popular.

• sirena (dnv):
  

  f. HERÀLD. Ésser imaginari mitat dona i mitat peix que se sol representar pentinant-se amb la mà dreta i amb un espill en l’esquerra.

• tamarro (Fabulari Amades, editat per Jan Grau Martí; consulta: 27.06.2011; 17.11.2023):
  

  Tamarro. És un ésser de característiques indefinides, considerat un animal sanguinari d’origen fantàstic. A vegades s’ha relacionat amb el basilisc o amb els gambutzins.

  Vegeu també la fitxa tamarro.

• vampir -ra (dnv):
  

  m. i f. MIT. Ésser imaginari d’ultratomba que, segons la tradició, viu de nit i s’alimenta xuplant la sang de les persones.

• verd d’espera (dnv):
  

  m. Color imaginari que s’atribuïx irònicament a les coses que s’esperen sense fonament.

• xauxa (dnv):
  

  f. País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tot el món pot tindre el que desitja. Tu creus que açò és xauxa!

• zombi (diccionari del Salt 2.0):
  

  m. etnol. Entre els criolls d’Amèrica, l’home del sac per a espantar els xiquets.

  Nota fdt. El dnv ha modificat esta definició.

La rateta de les dents

Quan als infants els cauen les primeres dents, hi ha tradicions que diuen que eixa nit un ésser s’endurà la dent caiguda a canvi d’un regal. Fent una cerca en l’arxiu de Zèfir i en la Wikipedia (consulta: anglés-11.07.2006; català-08.03.2011) , podem trobar les denominacions de l’ésser:

• en alemany: Zahnfee.
• en anglés: tooth fairy
• en castellà: ratoncito Pérez; a Mèxic i Uruguay, ratón de los dientes; a l’Argentina, ratón Pérez.
• en català: denominació més general, rateta; formes alternatives: angelet o angelets (de les dents), animetes, ratolí Miquel, ratolí Martí, ratolí Pitiminí, ratolinet Peris.
• en francés: petite souris o fée des dents.
• en italià: fatina dei denti; o també topino dei denti, fatina dentina, topolino dei denti.

Llegendes valencianes

Alícia Marqués Palàcios m’indica (gener 2011) que en el llibre Llegendes valencianes de Víctor Gómez Labrado hi ha un fum d’éssers a tindre en compte. Entre altres:

• l’home dels nassos: personatge que mostra tants nassos com dies té l’any.
• els nyítols (o nítols): invisibles de tan menuts com són, entren per les orelles i roseguen la memòria.
• el caro: un mussol, suposadament, amb cap d’home barbut.
• el Trib Real: colla d’homes i dones que va de festa nocturna per les muntanyes.
• la quarantamaula (corantamaula, cucamaula, quicamaula, corantamaula): ésser amb diverses representacions (felí o caragol; mig home, mig gallina).