càtering

  1. Segons el Termcat (2009):

    servei d’àpats m.
    es catering
    fr traiteurs, services de cuisine
    en catering, catering industry
    <Gastronomia > Restauració>Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjar per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la possibilitat de reescalfament, la vaixella i els coberts, etc.

    servei d’àpats m.
    es catering
    fr traiteur
    en caterer
    en catering company
    <Gastronomia > Restauració > Establiments>

    Empresa que es dedica al servei d’àpats.

  2. Apareix catering en el dval (1996) i en el dnv com a terme anglés (consulta: 20.04.2016):
    • (dval) [angl.] m. ALIM. Servei d’àpats.
    • (dnv) [angl.] m. ALIM. Servici que subministra menjars preparats i begudes, especialment a avions, trens, col·legis o per a esdeveniments especials.

    El dnv no inclou per ara l’opció sinònim servei d’àpats. Els he proposat que incloguen els dos termes (càtering i servei d’àpats).

  3. El gdlc, l’Ésadir i els llibres d’estil d’El Periódico i El 9 Nou inclouen la forma adaptada:

    (gdlc) càtering m angl Servei d’àpats.

ciclopedestre*

  1. Hi ha una modalitat esportiva que combina la competició a peu i en bicicleta, i fa anys, abans del Termcat, que podem documentar ciclopedestre, combinant el prefix ciclo- ‘ciclisme’ i l’adjectiu pedestre ‘que es fa a peu’ (Google Llibres; consulta 22.03.2016):

    Isabel Zerotti, guanyadora de la cursa infantil de 4 a 7 anys, en el moment d’arribar a la …i Josefina Vidal, guanyadora de la cursa femenina. Campionat de Catalunya de cross ciclo-pedestre celebrat a Vallvidrera.

    (Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya autònoma, 1931/1939, 1978)

    En un àmbit diferent, l’urbanisme i el transport, hi ha qui està innovant i proposa vies que combinen els dos usos. Observem que teníem unes quantes opcions disponibles:

    1. Via per a vianants i ciclistes
    2. Via per a vianants i bicicletes
    3. Via ciclopedestre
    4. Via ciclovianant

    Com que en castellà hi ha qui fa servir la novetat ciclopeatonal,  vam fer la consulta i el 15 de març, vam rebre la resposta següent del Termcat:

    Data de la consulta: 2016-03-11 14:50:18
    Terme: ciclopeatonal
    Llengua: Castellà
    Àrea temàtica: Transports
    Consulta:

    En l’àmbit dels transports i de l’urbanisme s’està estenent la creació de vies on es combinen l’ús per a bicicletes i per a vianants. En castellà en diuen via «ciclopeatonal». En les Corts Valencianes els diputats fan preguntes per eixes vies. Hem documentat diverses possibilitats: 1. Via per a vianants i bicicletes 2. Via ciclopedestre 3. Via ciclovianant. De moment, fem servir l’opció 1. ¿Teniu alguna solució diferent?

    Definició/Context:

    ¿En qué estado de tramitación se encuentra el proyecto de desarrollo de vías ciclopeatonales? ¿En qué lugares y municipios se va a realizar ese plan de vías ciclopeatonales?

    Resposta rebuda
    Data de la resolució: 2016-03-15 08:49:50
    Resolució:

    La forma vía ciclopeatonal no sembla, d’entrada, un terme gaire consolidat. Així, segons hem pogut veure amb la recerca feta, no està recollit a la legislació espanyola entre les vies aptes per a ciclistes i té relativament poques ocurrències per internet (unes quantes de les quals se situen, precisament, en el País Valencià). De fet, en aquests moments tenim en procés de normalització un grup de termes relacionats amb l’àmbit del transport, concretament amb la mobilitat sostenible, uns quants dels quals fan referència als tipus de vies, i aquest terme tampoc no hi surt, perquè no el vam trobar en el nostre corpus de partida.

    Els únics casos de la legislació en què es preveu que vianants i ciclistes puguin fer un ús simultani de l’espai són els següents (amb la forma catalana que estem normalitzant):

    camí pedalable (cast. senda ciclable): Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

    [La versió catalana de la llei parla de caminal pedalable, però creiem que aquesta solució no és adequada lingüísticament.]

    carrer de vianants (cast. calle peatonal): Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

    Nota: Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

    És possible que camí pedalable s’acosti al terme que indiqueu, però té l’inconvenient que està restringit a vies situades fora de ciutat i en un espai natural.

    Per tot plegat, creiem que vía ciclopeatonal no respon a un tipus de via establert, amb una caracterització clara, sinó que més aviat és una denominació descriptiva que agrupa les vies on es permet la circulació de vianants i ciclistes.

    Davant d’això, et fem la proposta següent per buscar-hi una alternativa en català:

    – assegurar que no es tracta d’una altra manera de referir-se als camins pedalables (en la llei en castellà senda ciclable, com hem dit, però també es documenten ruta verde, senda ciclable o sendero verde);

    – descartar *via ciclovianant perquè és una forma mal construïda, ja que vianant és un nom i aquesta estructura requereix un adjectiu (cf. el castellà ciclopeatonal);

    – acceptar de manera restringida via per a vianants i ciclistes, perquè és una forma ben construïda però resulta poc pràctica per la llargada, i encara més en comparació amb la forma sintètica castellana;

    prioritzar via ciclopedestre, ja que és una forma ben construïda (forma prefixada ciclo– + adj. pedestre) i a més és sintètica.

    Si veiem que és un terme que es consolida i que acaba tenint entitat entre els especialistes, l’introduirem en el nostre grup de termes de l’àmbit de la mobilitat sostenible.

  2. Posteriorment, al juliol del 2016, una «finestra neològica» del Termcat («Pedalable, via verda, pista bici…: aquest estiu, fem bicicleta i terminologia!»; consulta: 02.08.2016) acabava amb este recull d’opcions:

    Pel que fa, concretament, als tipus de vies ciclistes, és a dir, de vies per on es pot anar amb bicicleta, n’hi ha un bon grapat. Si sou més aviat urbanites i no voleu anar gaire lluny, sempre teniu el recurs de les voreres pedalables (o voreres bici), que us aïllen dels cotxes però us acosten als vianants (alerta, doncs, amb el trànsit pedestre!), i dels carrils bici (o carrils ciclistes), separats del trànsit motoritzat però integrats en la calçada. Fora dels nuclis urbans, teniu les pistes bici (o pistes ciclistes), que són vies asfaltades i separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes, i els camins pedalables, que són vies separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situades en un espai natural, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. Un exemple de camí pedalable són les anomenades vies verdes, que són vies habilitades sobre un traçat ferroviari en desús; com que tenen origen en un traçat ferroviari, normalment tenen poc pendent i els revolts són de radi ample, fet que les fa especialment adequades per al ciclisme.

compte

  1. Hi ha unes quantes expressions que presenten un diferències tan lleus de sentit en els diccionaris que haurem de concloure que són sinònimes: donar compte, retre compte (o rendir compte) i retre comptes (o rendir comptes).1
    Nota 1. El verb rendir remet (en el dnv) per a esta accepció a retre. El diec fa esta mateixa remissió.
    Segons els diccionaris habituals:

    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar (o sol·licitar) una informació. El corresponsal donà compte del desenrotllament de l’acte.
    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar o exigir l’explicació de les causes o les raons d’un fet. Haguérem de donar compte del rebombori de l’altre dia.
    (dnv, s. v. compte) retre comptes loc. verb. ECON. Informar de l’estat dels comptes o d’una gestió realitzada. L’executiu no ha retut comptes de la seua gestió.


    (diec, s. v. compte) donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
    (diec, s. v. compte) Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
    (diec, s. v. retre) retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
    (diec, s. v. retre) retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.


    (gdlc, s. v. compte) 4 retre (o donar, o demanar) compte fig Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
    (gdlc, s. v. compte) retre (o donar, o demanar) compte p ext Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
    (gdlc, s. v. compte) retre comptes COMPT Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

    L’única especialització que algú podria mantindre es dóna en el cas de tasques econòmiques i de comptabilitat, en les quals caldria retre comptes (presentar un estat justificatiu) per a retre compte (explicar causes o oferir informació). Matisos que no afecten, per tant, l’ús sinonímic general.

    En castellà, segons explica Adela Robles-Sáez (3,000 locuciones verbales y combinaciones frecuentes; consulta: 17.02.2016):

    Dar cuenta: presentar el cálculo de algo ante las autoridades para su inspección. Esta expresión es ligeramente arcaica y por lo tanto se usa casi siempre en contextos formales y escritos. Su sinónimo es rendir cuentas y su complementario es pedir cuentas. […] Por extensión, dar cuenta de puede significar hacerse responsable de algo, explicar o testificar-lo. En textos formales, es un buen sinónimo de verbos como incluir, tomar en consideración y otros. […] Tambien puede significar terminar completamente o malgastar una cosa. En este sentido la expresión es infrecuente.

  2. D’altra banda, quant a altres usos de cuenta en castellà:
    · Tot i que sousa92 considerava la locució a cuenta de incorrecta (solec.) i que calia substituirla per por cuenta de; a costa de, el drae (consulta: 18.01.2016) sí que inclou la locució:

    1. loc. prepos. En compensación, anticipo o a cambio de. Quédate con el coche a cuenta de lo que te debo. 2. loc. prepos. por cuenta de.

    · de cuenta de: Ø sousa92, seco, dusos
    · També en el drae (consulta: 18.01.2016): de cuenta, o de cuenta y riesgo de, de alguien: loc. adv. Bajo su responsabilidad. / por cuenta de. loc. prepos. En nombre de alguien o algo, o a su costo. Los gastos corren por cuenta de la empresa.

com + gerundi

La fitxa 6875/2 de l’Optimot dóna la indicació següent:

Convé evitar l’ús de la construcció com + gerundi quan es fa servir per expressar una aproximació. En aquests casos es poden fer servir les expressions mig i més aviat, que tenen el significat de ‘tirant a’, o bé modificar lleugerament l’estructura de la frase.

Es tracta, per tant, d’una recomanació estilística. La normativa no recomana eixe recurs, però tampoc el proscriu. Ben mirat, si fem una petita cerca, podrem trobar bona cosa de mostres que fan pensar que això de l’estil va per barris i que la construcció es fa servir en obres i registres diversos:

  • Baltasar Porcel: «… ell com mirant a una altra banda i ella arrossegant-se amb la seva bata ampla i la llàgrima als ulls» (L’home dins el mirall)
  • Hèctor Bofill: «Ella reclinava el cap amb estranyesa com intuint els meus pensaments.» (L’últim evangeli)
  • Julià de Jòdar: «…la Juani Espinosa va fer una ganyota com pensant, au, nena» (L’home que va estimar Natàlia Vidal)
  • Blai Bonet: «Tu estàs amb la mà a la galta, com pensant en nosaltres.» (Parasceve)
  • Antoni M. Badia i Margarit: «el neguitejava que la publicació de la seva recensió pogués perjudicar-me en la carrera professional, com deixant-me entendre que estaria disposat a retirar-la.» Moments clau de la història de la llengua catalana
  • Josep Massot i Muntaner: «El cantaire la cantava com deixant-s’hi anar i amb viu sentiment.» (Memòries de missions de recerca)
  • Miquel Àngel Riera: «amb naturalitat, com deixant el capell damunt una cadira baixa» (Panorama amb dona)
  • Maria Barbal: «Perquè, aquelles preguntes als seus ulls!, com sospitant qui sap què» (País íntim)
  • Rafael Beltrán Llavador: «Una dona que estava per allí prop d’ell, movent les cames cap ací i cap allà, com intentant desembolicar-les» (Rondalles populars valencianes)

  • convalidar

    Encara que ni el DIEC ni el DNV ha ampliat encara les accepcions d’este verb (i del substantiu convalidació), tant el GD62 com el GDLC i el Diccionari jurídic (IEC) han obert el camp d’ús del verb fins a fer-lo sinònim complementari de validar.

    Segons el GDLC (s. v. convalidar; consulta: 16.11.2015):

    v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.

    2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

    Segons el Diccionari jurídic (IEC; consulta: 16.11.2015):

    convalidar1 v. tr.
    DRET PÚBLIC
    Inespecífic
    Validar1. Ex.: El jutge ha convalidat l’acord entre les parts.
    Sin. pref.: validar1 v. tr

    cambiazo

    Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvicanviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

    En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

    canviada f.
    Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

    Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

    • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
    • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

    Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

    • donar figues per llanternes (espinal)
    • donar figues per bigues (espinal)
    • donar gat per llebre (espinal)
    • posar mostalla per julivert (espinal)
    • fer un barat (dcvb)
    • vendre garsa per colom (espinal)