26.4.3. La preposició com a
26.4.3.1. La preposició com a té dos valors bàsics: el predicatiu i el comparatiu. El valor prototípic de la preposició com a és el valor predicatiu, equivalent a ‘en qualitat de’:
T’ho dic com a amiga.
Actuava com a president.
Al voltant del valor predicatiu trobem una consteŀlació de sentits molt pròxims. Són els següents:
a) Un sentit causal, equivalent a ‘pel fet de ser’:
La música, com a una de les belles arts, ha d’ocupar el lloc que mereix en el sistema universitari.
Vosté, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el càrrec.
b) Un sentit delimitador, amb un valor de ‘pel que fa a’.
Com a llaurador castís, ningú com el senyor Fèlix.
La veritat és que, com a divertida i moguda, no tenim ací una altra bullanga com esta.
observació: Amb un valor pròxim, la preposició com a també s’usa en les locucions com a màxim i com a mínim:
Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.
Com a màxim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.
c) Un sentit especificatiu, equivalent a ‘el que es diu’, ‘precisament’, ‘exactament’:
Jo, com a voler-la, no la volia molt.
Com a voler…, és clar que volem.
d) Un sentit avaluador, equivalent a ‘amb caràcter de’.
Aquell parlar era considerat com a dialecte d’aquella llengua.
Donaven com a un fet segur l’aprovació del dictamen.
Em va vendre aquell cotxe com a de segona mà.
El van elegir com a president.
e) Un sentit substitutiu, equivalent a ‘en funció de’:
Usava la tapadora del poal com a escut.
Les herbes s’usen com a medecines.
f) Un sentit denominatiu equivalent a ‘amb el nom de’:
La malaltia coneguda com a sida.
L’actriu coneguda com a Greta Garbo.
g) Un sentit modal equivalent a ‘en la forma’, ‘en la variant’:
El verb ‘rebre’ es documenta com a ‘resebre’ en el segle xiii.
La ‘i’ es conserva com a ‘e’ en algunes paraules.
26.4.3.2. Com s’ha indicat, la preposició com a també s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si fóra’, ‘a la manera de’:
Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
Obria uns ulls com a plats.
Els pobres vells ploraven com a xiquets.
Va caure un bac i es quedà com a mort.
Corrien com a desesperats.
Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
N’eren tants en l’autobús que anaven com a sardines.
Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.
Quan el sintagma comparatiu va precedit d’un determinant, com l’article definit o indefinit, la preposició com a es reduïx a com (v. § 24.3.3 i § 34.5.8):
Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.
(El tort) obria un ull com un plat.
El pobre vell plorava com un xiquet.
Va caure un bac i es quedà com un mort.
Corria com un desesperat.
Tenia tanta fam que menjava com un llop.
Hi havia tanta gent en l’autobús que anava com una sardina.
Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.