cocooning

Sobre la vida casolana

En relació amb la pandèmia de la covid-19 s’ha començat ha estendre la paraula anglesa cocooning per a referir-se a la tendència a estar més a casa i mantindre menys relacions socials a fora.  Segons el diccionari Merriam-Webster (consulta: 27.04.2020):

cocooning noun
The practice of spending leisure time at home in preference to going out.

El Termcat està estudiant una equivalència «transparent semànticament i adequada lingüísticament i terminològicament» en valencià. De moment estan considerant les opcions més documentades, com ara encapsulament, enclaustrament i reclusió. Inicialment s’inclinen per enclaustrament, tenint en compte el verb enclaustrar en l’accepció «tancar-se, recloure’s» (diec; consulta: 05.05.2020), accepció que podem considerar reforçada per la versió del dnv (consulta: 05.05.2020):

enclaustrar
2. v. pron. Recloure’s, apartar-se de la vida social. S’ha enclaustrat en casa per a estudiar.

Les versions franceses que documenta el Termcat són coconnage, cocounage i pantouflage. Sembla que esta última (en francés també hi ha pantouflard -de) podria donar joc també en valencià, creant pantoflatge a partir de pantofla (que no apareix en el diec, però sí en el dnv; consulta: 05.05.2020). En este cas, tindríem possibilitats en un registre humorístic (pantoflar-se, pantofler -ra…).

Quant a les vacunes

En l’àmbit dels programes de vacunació infantil, el Termcat (2015; consulta: 27.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

ca estratègia del niu, n f
es estrategia del nido, n f
es vacunación del nido, n f
fr stratégie du cocooning, n f
fr vaccination familiale, n f
en cocoon strategy, n
en cocooning, n

Vacunes > Conceptes generals > Vacunologia > Programa de vacunació i aplicació de vacunes

Estratègia de protecció d’un nadó contra determinades malalties infeccioses des del moment del naixement, consistent a vacunar-ne la família directa, principalment la mare, o persones de l’entorn proper amb l’objectiu de disminuir el risc de transmissió d’aquestes malalties en el seu entorn.

codís

Germà Colón Domènech (Anuari 97 de l’Agrupació Borrianenca de Cultura) utilitza esta paraula, que els diccionaris recullen com a nom comú sinònim de palet de riera (gdlc i diec; consulta: 12.03.2020), com a adjectiu: «pedres codisses (preses probablement del riu Belcaire)».

El dnv (consulta: 12.03.2020) l’inclou també com a substantiu i remet a pedra codissa:

codís m. GEOL. Pedra codissa.
pedra codissa f. GEOL. Pedra de rambla o de platja arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d’aigua o l’embat de les ones.

Per tant, podem fer un petit conjunt de sinònims (no sempre enllaçats pels diccionaris): blavó, codina, codís, codolell, cudol (còdol), mac, macolí, palet (de riera), pedra de riu, quadrell… Veg. també el Diccionari de sinònims d’Albert Jané (s. v. còdol i palet; consulta: 12.03.2020)

covid-19

El terme covid-19 denomina una malaltia (pneumonia per coronavirus) que s’ha conegut i estés pel planeta des del final de l’any 2019 a partir de la Xina (al voltant de la ciutat de Wuhan).

El nom covid (còvid) és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa coronavirus disease (és a dir, malaltia del coronavirus), i duia l’afegit de l’any en què es va detectar. En àmbits tècnics, la denominació del virus pot adoptar formes codificades, com ara SARS-CoV-2 o 2019-nCoV.

El procediment de creació i d’adaptació és semblant al de la paraula masculina bòtox (no apareix encara en els diccionaris generals), que ha esdevingut ja nom comú (veg. Ésadir; consulta: 15.04.2020; Obneo; consulta: 15.04.2020), encara que, en este cas, inicialment era una marca comercial (Botox) creada a partir del terme anglés botuline toxine.

En un primer moment, el Termcat (04.03.2020; consulta: 17.04.2020) havia publicat una fitxa que recollia la forma amb totes les lletres majúscules (seguint els seus criteris sobre les sigles i els acrònims) i indicava que era una paraula de gènere femení. Posteriorment (consulta: 23.04.2020), com a segona opció va proposar també:

covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d’acord amb l’últim pas d’integració de les sigles en la llengua quan es tornen d’ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)

L’any següent (2021), el diec acaba incorporant la paraula (ho he aprofitat i el 26.11.2021 he demanat a l’avl que la incloga en el dnv):

covid
f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal.

Quant a la pronunciació, només han indicat que consideren més «natural» que siga una paraula aguda i que no es sol fer la reducció vocàlida en les sigles («cuvid»). Encara que el Termcat (consulta: 20.04.2022) sí que accepta més clarament esta possibilitat:

Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d’acord amb el procés habitual d’integració de sigles i paraules procedents d’altres llengües.

De fet, com que ja no es tracta d’una sigla, sinó un nom comú, en els dialectes que apliquen este tret (reducció àtona o > u) haurien d’acabar pronunciant «cuvid» (o «còvid», si posen l’accent en la primera síŀlaba). Pel que fa a la possibilitat que siga una paraula plana, per ara (05.05.2020) el diec no ho ha previst, però podem vore més avall («Pronunciació: aguda o plana»), tenint en compte «l’estructura morfoprosòdica» d’esta classes de substantius, que és una pronúncia previsible i normal.

Gènere: el o la

Transcrivim tot seguint un comentari de la lingüista Carme Junyent (conferència: «Serveix d’alguna cosa manipular el gènere en la llengua?»; 08.04.2021; minutatge: 14:38 ):

Fixeu-vos la batalla que hi  ha hagut, i que encara no sabem cap a quina banda caurà, per a fer que covid fos femení, amb l’argument bastant absurd que és una malaltia, perquè la d ve de l’anglès i… Però això no té sentit. Vull dir, si volien fer un bon acrònim, que li posen macovi i aleshores potser sí que ens creurem que és femení, però si no, vaja, és que és una paraula que ho té tot per a ser masculina, ¿no?, i s’ha volgut posar en femení ves a saber per què.

L’ús general de la paraula aplica les dos possibilitats. Com que és el nom d’una malaltia (tal com pallola, sida, ebola o alzhèimer) i, alhora, s’utilitza per a denominar el virus, tant concorda en femení com en masculí: «la covid-19», pensant que concorda amb malaltia, com «el covid-19», pensant que concorda amb coronavirus; o pensant en la paraula mal, tal com proposa Josep Ruaix («Sobre la denominació de l’actual pandèmia», Núvol, 01.05.2020), que també recull malalties amb nom masculí:

càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.

En el mateix sentit s’expressen Albert Pla Nualart («Reptes terminològics de la crisi del coronavirus», Ara.cat, 20.03.2020) i Josep Lacreu en «¿El covid o la covid?» (Levante, 03.04.2020). Josep Lacreu, a més, té en compte que en altres llengües també li han adjudicat majoritàriament el gènere masculí, cosa que passa en l’ús general en valencià també, seguint l’exemple de les paraules acabades en -it, i posa els exemples: «ardit, cabrit, confit, escrit, polit». En este sentit, el mateix Josep Lacreu mos comunica (09.11.2020) «que l’AVL ha adoptat la solució d’entrar el nom d’esta malaltia en el Portal Terminològic Valencià (PTL) amb doble gènere, masculí i femení, però fent servir la forma masculina en les altres entrades en què apareix usat este terme». Per exemple, vegeu covid en el PTL (consulta: 10.11.2020):

coronavirus del COVID-19
m. BIOL./PAT. Coronavirus del gènere Betacoronavirus amb un genoma constituït per una còpia d’ARN monocatenari de sentit positiu i un embolcall amb espícules, que causa el COVID-19.
cast. coronavirus de la COVID-19, coronavirus del COVID-19
angl. COVID-19 coronavirus
fr. coronavirus de la COVID-19

COVID-191
m. o f. PAT. Malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que pot ser asimptomàtica o produir símptomes similars als de la grip, com ara febra, tos, dispnea, miàlgia o astènia, però que, especialment quan afecta persones majors amb patologies prèvies, pot derivar en una afecció greu multiorgànica que pot causar la mort.
cast. COVID-19
angl. COVID-19
fr. COVID-19

covid-192
m. o f. PAT. COVID-191.
cast. covid-19
angl. covid-19
fr. covid-19

En eixe sentit, podem llegir que el Termcat (consulta: 20.04.2022) va reflexionant també sobre la integració de la paraula en el vocabulari general de la llengua:

S’observa certa vacil·lació i l’ús del gènere masculí en contextos generals o divulgatius, probablement perquè la denominació s’ajusta a l’estructura morfoprosòdica del substantius en català (mot agut acabat en [it]) i per un ús metonímic, menys precís, amb referència al coronavirus que causa la malaltia.

Ampliant el debat, Pilar Gispert-Saüch Viader mos enllaça dos articles de Jordi Badia i Pujol. El més rellevant per a esta fitxa és: «Per què diem ‘la Covid-19’ i no ‘el Covid-19’?» (Vilaweb, 05.05.2020; l’article no explica per què el nom de la malaltia apareix com si fora un nom propi), que detalla el criteri d’ús general (i normatiu) sobre l’adjudicació del gènere a les sigles i acrònims, que és el criteri que ha donat lloc, en el cas de covid, a la concordança amb l’article la.

Quant al gènere en castellà, podem llegir un apunt de la rae (18.03.2020; consulta: 03.06.2020) on es combinen el principi normatiu i el raonament derivat de l’atenció a l’ús:

El acrónimo COVID-19 que nombra la enfermedad causada por el SARS-CoV-2 se usa normalmente en masculino (el COVID-19) por influjo del género de coronavirus y de otras enfermedades víricas (el zika, el ébola), que toman por metonimia el nombre del virus que las causa. Aunque el uso en femenino (la COVID-19) está justificado por ser enfermedad (disease en inglés) el núcleo del acrónimo (COronaVIrus Disease), el uso mayoritario en masculino, por las razones expuestas, se considera plenamente válido.

Forma de plural

Pel que fa al plural, és ben possible que vejam aparéixer variants posteriors, que supose que duran una xifra diferent (covid-20, covid-21…). En eixe cas, el plural es formarà com és habitual, covids (o còvids), quan s’utilitze sense xifra. Si la xifra va canviant amb els anys, no caldria pensar en el plural «rar» covids-19 que comenta Ruaix.

Pronunciació: aguda o plana

Quant a la pronunciació, una qüestió que no toquen ni el Termcat ni els articles anteriors és que també podem sentir espontàniament «còvid» (més concretament, «còvit»). Ho hem sentit pronunciat aixina per:

  • Jordi Amat i Fusté (escriptor; Més 324, tv3, 28.02.2024)
  • David Cid Colomer (diputat del Parlament de Catalunya; Més 324, tv3, 27.02.2024)
  • Dona major de la Torre de l’Espanyol en el programa Històries de la Primària (19.01.2024).
  • Arcadi España Garcia (conseller d’Hisenda i Model Econòmic; Corts Valencianes, Diputació Permanent, 09.05.2023)
  • Anna Comet (esportista i periodista; Tot es Mou, tv3,  11.04.2022)
  • Carla Simon (directora de dinema; Premis Gaudí 2022. La catifa vermella, tv3, 06.03.2022)
  • Laura Rosel (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.02.2022)
  • Toni Soler (periodista; Està Passant, tv3, 17.11.2021)
  • Núria Bacardit (periodista; Telenotícies, tv3, 02.06.2021)
  • David Fernández i Ramos (periodista i polític; Més324, tv3, 06.04.2021)
  • Aida Giménez (cantant del grup Guineu; Faqs, tv3, 12.12.2020)
  • Xavier Sala-i-Martín (economista; Faqs, tv3, 12.12.2020; Faqs, tv3, 28.11.2021: «el còvid»)
  • Jordi Gené (pilot; Faqs, tv3, 12.12.2020)
  • Montse Barderi Palau (escriptora; Més324, tv3, 11.2020)
  • Jordi Basté (periodista; El Món a RAC1,10.2020)
  • Helena Garcia Melero (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.07.2020)
  • José-Luis Morales Rull (metge; Tot es Mou, tv3, 08.07.2020)
  • Iu Forn, Joan Julibert (periodistes; Tot es Mou, tv3, 16.06.2020)
  • Antoni Gelonch (advocat; Més324, tv3, 09.06.2020)
  • Pilar Rahola (periodista i escriptora; Faqs, tv3, 30.05.2020)
  • Oriol Mitjà (epidemiòleg; Faqs, tv3, 02.05.2020)
  • Manuel Esteller (metge; Faqs, tv3, 25.04.2020)
  • Marc Giró (periodista; Està Passant, tv3, 20.04.2020)
  • Veu de dona en un anunci institucional de la Generalitat valenciana (23.04.2020)
  • Francesc Latorre (periodista; Telenoticies Migdia, tv3, 21.04.2020)
  • Núrial Orriols (periodista d’cat; Faqs, 18.04.2020)
  • Cinta Pascual (representant de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials)
  • Alguna vegada li ho he sentit a l’anterior portaveu del govern català Meritxell Budó
  • Víctor Sorribes [03.04.2020] i Xavier Caraltó [10.04.2020] (periodistes de tv3)

Seria una variant a tindre en compte a l’hora d’incloure la paraula en els diccionaris, ja que respon a l’accentuació general dels substantius acabats en -vit, en -bit, en -vid o en -bid (que no siguen creacions a partir de participis). Podem adduir cultismes (com ara bòvid, cèrvid…), però cal tindre en compte sobretot les paraules d’ús general (pose entre cometes formes no recollides pels diccionaris generals):

àmbit, «àpit», «àrbit», «cànvit», còlbit, «ansòmit», «gènit», hàbit, «nyèrvit», nyèbit, òbit, «prèmit», xàmbit, xòlbit…

col·le*

La paraula col·le, forma amb què s’abreuja informalment la paraula col·lege, no apareix encara en els diccionaris de referència en valencià. És una paraula que ha seguit un procés d’acurtament comú, com en el cas de cine, moto o micro. Hem proposat (14.11.2019) que el dnv la incloga.

En eixe sentit, la versió en castellà, cole, sí que ha segut inclosa en el DRAE (consulta: 14.11.2019).

corretorns

El 12.12.2017 vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

En castellà, localitzem en l’àmbit sanitari diverses denominacions alternatives per a un tipus de personal d’infermeria amb funcions variables: de pool, de staff, correturnos, satélite, flotante, float nurse, roting, retén, moqueta, tapahuecos o de servicios múltiples…

La resposta del Termcat (18.12.2017) va ser:

Totes les formes que ens indiqueu són argot especialitzat d’un àmbit, és a dir, són denominacions informals que designen el que en general, en l’àmbit laboral, s’anomena correturnos.
En català la forma corresponent és corretorns: ‘Treballador que supleix les baixes o les vacances dels treballadors fixos, en qualsevol torn’.

corresponsabilitat

  1. Josep Ruaix i Vinyet proposava («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):

    Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).

  2. La revisió de l’ortografia normativa ha acceptat finalment incorporar les formes amb l’erre doblada. D’acord amb el punt 2.4.2 (iec, Ortografia catalana, 2017; consulta: 31.10.2019):

    S’escriuen amb rr:
    a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a- verbalitzador, cor– (variant de con-) i ir- (variant de in-): arrafidi, arreflexia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruinar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable; irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
    b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).

  3. Anteriorment, el terme coresponsabilitat apareixia en el gdlc en l’entrada co- com a exemple, però no tenia entrada en el diccionari (sí que apareixia usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que arreplegava tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se.
  4. El Cercaterm va enviar la resposta següent (desembre 2002):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.

  5. En castellà, ja apareixia corresponsabilidad en el drae01.

CDP: subordinada substantiva d’infinitiu

Les oracions subordinades substantives d’infinitiu que fan de complement directe poden ser introduïdes en la majoria dels casos amb la preposició de. Reproduïm una llista de verbs (emparentats semànticament) com a referència aproximada: aconseguir, aconsellar, acordar, admetre, afirmar, ambicionar, assegurar, buscar, cercar, concedir, consentir, creure, decidir, deliberar, demanar, desaconsellar, desdenyar, desitjar, esperar, estudiar, evitar, exigir, impedir, imposar, intentar, interdir, jurar, justificar, lamentar, manar, negar, oferir, pensar, permetre, preferir, pretendre, procurar, prohibir, projectar, prometre, proposar, recomanar, reconéixer, recordar, refusar, resoldre, ser important, sol·licitar, suggerir, témer.

Exemples:

  • Li van aconsellar (d’)invertir en accions de l’Estat (gnv, 34.5.1.2)
  • Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla (gnv, 34.5.1.2)
  • Han aconseguit/acordat/resolt (de) refer els estatuts (giec, 26.5.1.b)
  • Els han aconsellat/consentit/demanat (de) fer-ho junts (giec, 26.5.1.b)
  • Finalment, han admès/assegurat (d’)haver-ho dit (giec, 26.5.1.b)
  • Ambiciona (de) ser nomenat conseller (giec, 26.5.1.b)
  • Cerqueu/Procureu (de) no enfrontar-vos-hi (giec, 26.5.1.b)
  • Espero (de) fotocopiar-ho tot (giec, 26.5.1.b)
  • Estudia (d’)eludir els impostos (giec, 26.5.1.b)
  • Li han exigit/ofert (de) llegir-lo tot (giec, 26.5.1.b)
  • Com justifiques (d’)haver començat tan tard? (giec, 26.5.1.b)
  • Nega (d’)haver-ho dit mai (giec, 26.5.1.b)
  • Preferiria (de) no haver-me’n de preocupar (giec, 26.5.1.b)
  • No pretenguis/projectis (de) fer-ho en tan poca estona (giec, 26.5.1.b)
  • Ha reconegut (d’)haver-hi estat altres vegades (giec, 26.5.1.b)
  • Temo (de) no arribar-hi a temps (giec, 26.5.1.b)

Hi ha alguns casos en què la preposició de és obligatòria. Es tracta dels verbs assajar, dir (‘proposar’), mirar (‘procurar’), veure (‘procurar’), pregar, provar.

Exemples:

  • Mira de dir-li-ho tranquil·lament (gnv, 34.5.1.2)
  • Em diuen d’anar-me’n (gnv, 34.5.1.2)
  • Assageu de recitar-ho amb més calma (giec, 26.5.1.b)
  • M’han dit d’anar-hi demà (giec, 26.5.1.b)
  • Mirava de no adormir-se (giec, 26.5.1.b)
  • Prega’ls de venir ben d’hora (giec, 26.5.1.b)
  • Heu de provar de fer-ho en una setmana (giec, 26.5.1.b)
  • Veges d’anar-hi ben d’hora (giec, 26.5.1.b)

Per contra, els verbs veure i sentir com a verbs de percepció —amb l’excepció que indiquem més avall—, o els verbs causatius fer i deixar, no han de dur preposició.

Exemples:

  • L’he vist treballar (giec, 26.5.1.b)
  • El sento plorar  (giec, 26.5.1.b)
  • M’han fet sortir (giec, 26.5.1.b)
  • No el deixaven jugar (giec, 26.5.1.b)

L’excepció —assenyalada també per mestil— es dona amb els verbs veure i sentir (i amb el verb fer) i es produïx en alguns dialectes en casos que la giec qualifica d’estereotipats, casos en què és possible l’ús de la preposició a.

Exemples:

  • He sentit (a) dir que plourà (mestil,xxi.2.1.5)
  • Ja en sentirem (a) parlar, d’aquesta noia, ja! (mestil,xxi.2.1.5)
  • Mirant-li la cara, l’he vist (a) venir (mestil,xxi.2.1.5)
  • L’he vist (a) venir (giec, 26.5.1.b)
  • No n’ha sentit (a) parlar mai (giec, 26.5.1.b)
  • Ho havíeu sentit (a) dir? (giec, 26.5.1.b)
  • Li han fet (a) saber que no hi firmaran (giec, 26.5.1.b)

Finalment, la giec indica que és possible l’ús de la preposició de en algun cas «restringit» amb el verb saber, com ara en «encara no sap (de) llegir» (i és obligat en «saber de lletra»); i també el verb gosar* podria introduir l’infinitiu (per a formar la perífrasi) amb la preposició de: «no gosen (de) demanar-ho».

*La giec assenyala en este punt que els verbs modals poder, deure i soler es construïxen sense preposició de davant de l’infinitiu amb què formen les perífrasis. Per exemple: «Anna solia vindre amb el gosset».

Cases de l’Alforí, les

A causa de la divergència entre la informació continguda en el Nomenclàtor toponímic valencià (Casetes de l’Alforí) i la senyalització viària actual (consulta: 18.10.2019) de la urbanització (Les cases de l’Alforí), vam consultar amb l’AVL quina era la forma que consideraven més adequada. La resposta ha segut (17.10.2019):

En resposta a la seua consulta, li comuniquem que la zona que vosté assenyala era coneguda pel topònim casetes de l’Alforí l’any 1999, quan el nostre col·laborador de camp va dur a terme la primera enquesta toponímica al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Amb el pas del temps, eixes casetes s’han convertit en una urbanització, per la qual cosa ara resulta més adequada la denominació les Cases de l’Alforí.

CDP: l’un a l’altre

Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).

Exemples:

  • Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil, xxi.2.1.3)
  • Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil, xxi.2.1.3)
  • Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
  • Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
  • Es pentinen l’una a l’altra (gnv, 23.2.1)

CDP: interrogatives a qui

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per tal d’evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

Este cas té relació amb les oracions de relatiu (especificatives i explicatives) en què el relatiu qui pot fer tant de subjecte com de complement directe. Vegeu la fitxa «CDP: estructura relativa a qui».