Lletra B – Pàgina 2 – Fitxes de Dubtes i Terminologia

botelló

Podem localitzar la forma botelló en el ptv (consulta: 02.06.2021) de l’avl:

botelló
m. SOCIOL. Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de jóvens i de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i socialitzar-se.
cast. botellón
angl. botellón
fr. botellón

El web de l’Ésadir (consulta: 02.06.2021) ha adoptat també eixa forma:

botelló
Adaptació del castellà botellón.
Trobada en espais públics oberts (carrers, parcs, platges, etc.) per consumir begudes alcohòliques.
Plural: botellons.
Altres adaptacions: botellada, botellot.

Fa uns anys, l’Ésadir preferia no adaptar-ho (28.05.2007):

No ho traduïm quan es tracta del terme d’argot que defineix una manifestació social de caràcter juvenil consistent a reunir-se en espais públics i oberts (carrers, parcs, etc.) amb la finalitat de consumir de manera generalitzada begudes alcohòliques a un preu assequible, barrejades en ampolles grosses.

La Comunitat de Madrid fa una llei contra el «botellón»
Convocatòria d’un «macrobotellón» a diverses ciutats

El Cercaterm (consulta: 02.06.2021) proposava botellot o entrompada. Seguint eixe criteri (consulta: 11.01.2023), les formes adoptades per la Neoloteca han segut botellot i entrompada:

ca botellot, n m
ca entrompada, n f
es botellón, n m
fr beuverie, n f
en bottle party, n
en street partying, n
Sociologia
Definició
Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància, moltes vegades barrejades en ampolles grosses.

Altres propostes: poalà, botilada, ampollot…
Francesc-Xavier Llorca Ibi havia trobat una possibilitat d’equivalent valencià (14.04.2009):

He sentit a Tavernes de la Valldigna el terme «poalà» (< poalada) per definir el botellón. Ja que no tenim una alternativa fixada, almenys la solució de Tavernes és un localisme autòcton aprofitable.

rull2004 (pàg. 301) comenta algunes altres opcions en català:

[…] I pel que fa al mot espanyol botellón ‘fenomen social en què el jovent consumeix alcohol al carrer’, el fet que aparegui als mitjans de comunicació espanyols fa que calgui trobar-ne una traducció. El Canal 9 empra botellot, i el lingüista Joan Abril proposa botellada.

Altres han proposat també botilada, ampollot, ampollada…

Pel que sembla, Joan Abril va modificar posteriorment la seua opinió i va considerar millor l’opció entrompada (veg. Vilaweb, 12.04.2007 [?]):

[…] Al diari electrònic de Vilaweb del dijous 23 de març hi llegíem el següent: «L’Associació de Veïns del Raval de Barcelona ha fet avui al vespre una ‘ocupació pacífica’ de la Rambla del Raval en protesta pels aldarulls de l’entrompada de divendres i per reclamar millores al barri». Crec que és una manera elegant i genuïnament catalana d’expressar aquesta manifestació juvenil de consumir alcohol amb colla al carrer, en principi com a protesta pels preus abusius imposats des de les sales de festa. […] Per tant, l’entrompada recull fidelment aquesta idea, i ho fa d’una manera genuïna, senzilla i directa.

En el mateix sentit de la primera citació de Joan Abril es pronuncia Gabriel Bibiloni —després d’explicar per què considera «desencertada en el grau d’aberració major» la forma botellot— (veg. El blog de Gabriel Bibiloni, 05.10.2021, on tracta la qüestió amb prou de detall):

[…] si no poguéssim prescindir per res del món d’un derivat de botella, seria més raonable de dir-ne botellada (paraula que s’ajusta millor al sentit de «desplegament o escampadissa de botelles» i que ens en recorda d’altres com castanyada, calçotada o mocadorada). O ens sucam el cervell, vejam si surt alguna cosa original.

– Sobre l’adaptació d’este tipus de paraules, vegeu la fitxa pelotazo.

– Sobre l’activitat i altres denominacions en espanyol, en parla la Wikipedia (s. v. botellón; consulta: 25.05.2007):

Botellón, botellada, botelo, telo, botelleo, botellona, echar unos litros, mandarse una botella o pulirse una botella es conocido como la costumbre establecida desde finales del siglo xx, sobre todo entre los jóvenes, de consumir, principalmente bebidas alcohólicas, refrescos, snacks, tabaco e incluso, en algunos casos drogas ilegales, tanto duras como blandas, agrupándose en plena vía pública. Se desconoce la etimología exacta del término. Esta actividad se realiza, entre otros, en lugares públicos como parques o zonas abiertas de la vía pública. En algunas ciudades, donde el botellón se ha centralizado en algún punto en concreto, se llegan a reunir miles de personas cada fin de semana, pasando estos lugares a ser comúnmente llamados botellódromos por los medios de comunicación.

Baldina

Nom d’una porta de la muralla àrab de València, segons el sermó de Gaspar Blai Arbuixech (1666). Esta denominació reforça l’opinió de Coromines per a la denominació de la vall denominada «Valldigna»: bab al-din > Baldina > Valldigna. El resultat final, Valldigna —que ha donat nom a la porta de la ciutat—, prové de la reinterpretació feta per fra Boronat de Vila-seca, abat de Santes Creus (veg. catmod, pàg. 103), quan es fundà el monestir (privilegi de 1297 del rei Jaume II). Segons indica l’onomast (s. v. Valldigna) per a esta porta i la de Mallorca:

És clar que totes aquestes Valldigna són un reflex de l’àr. bâb äd-dîn (o vulg. Bâb el-diin) ‘el portal de la religió, de la doctrina’ […]. Doncs també aquí la pron. vulgar seria ba l-dîn. Vet aquí per què la gent popular, de la llengua nostra, d’aquest ba l-dîn en féu el nom Valldigna tant a València com a Mallorca […].

boçal

Adjectiu (provinent del castellà antic bozal, ‘ignorant, ingenu’, inicialment) que apareix en el dcvb (consulta: 10.08.2020):

BOÇAL m.
|| 1. Morral que es posa als cans perquè no mosseguin (Elx); cast. bozal.
|| 2. Negre que fa poc que és arribat del seu país i encara no sap altra llengua que la seva; cast. bozal.
|| 3. Bàrbar, tosc, inculte. «Que n’ets, de boçal!» (Aguiló Dicc.).
|| 4. Malnom que es dóna als habitants de Pedreguer (Marquesat de Dénia), perquè són molt senzills, mancats de cultura i amb reminiscències mallorquines en llur llenguatge, per tal com són descendents de pobladors mallorquins (Martí G., Tip. mod. i, 29).
Etim.: del cast. bozal.

A pesar que indica que només és un substantiu masculí, en les accepcions 2 i 4 fa funció d’adjectiu. Podem trobar que tenia un sentit també relacionat amb la «ignorància» de la religió catòlica:

Y vent açò, que se amoynyava una dona que venia en la negra, dix al dit mosén Rúvio que miràs que entenia que aquella negra no creya ella que era batechada, sinó que era boçal.

(Dietari (1585-1629) de Pere Joan Porcar, apunt 944, segons l’edició de Josep Lozano, 2012; veg. Google Llibres)

Faig la recerca, perquè apareix l’adjectiu en l’article «Una biografia exemplar: Felip Peris» de Vicent Josep Escartí (Saó, 460, juliol del 2020), en una citació de Joaquim Aierdi:*

És precisament mossén Joaquim Aierdi, beneficiat de la Seu i memorialista, qui, al seu dietari Notícies de València, reconta el cas de Felip Peris, «mercader francés i molt ric» que, de jove, era «un gavatxet molt boçal i barraquer de les barraques del Mercat».

En este cas supose que es devia tractar de l’accepció 3 del dcvb.

* Sobre Aierdi i el seu dietari, podem llegir en línia un article de Josep Vicent Escartí en la revista Caplletra, número 31, any 2001.

bianual

Segons els diccionaris habituals (consulta: 16.07.2020), l’adjectiu bianual significa ‘que té lloc dos vegades a l’any’ (dnv, gdlc). En canvi, l’adjectiu biennal significa ‘que es repetix cada dos anys’ o ‘que té dos anys de durada’ (dnv, gdlc).
En castellà, l’enciclopèdia multimèdia Micronet adjudica a bianual una accepció de botànica per a les plantes que tenen un cicle vegetatiu que dura dos anys. Tot i que els diccionaris drae i vox indiquen que cal distingir en castellà bianual i bienal. Tanmateix és molt comú confondre’ls quan es parla de pressuposts i dir «presupuesto bianual»* (Boro Vilalta, 13.07.2000). Dit això, podem llegir que el dea inclou una segona accepció per a bianual:

2. (semiculto) Bienal.

La indicació «semiculto» indica «usos de cierta difusión que, al menos por el momento, son rechazados como incorrectos o impropios por las personas cultas». Tenim, doncs, que en castellà s’admet (en contextos no cultes, diuen) bianual en lloc de bienal (però no al revés). Dit això, l’accepció botànica (que Micronet adjudica a bianual ) apareix en el dea en bienal. Per això segurament en Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana (llibre de la Generalitat Valenciana) usen bienal.
Quant a plurianual i pluriennal, vegeu la fitxa corresponent.

baquetón*

En una traducció de la Generalitat valenciana del 1997 donaven bossellet com a equivalent en valencià del castellà baquetón (paraula que no apareix encara en el drae). Segons el diccionari d’arquitectura de Ware-Beatty (1994) el baquetón és:

baquetón m. Moldura redonda más grande que la baquetilla.

Per tant, el baquetón és una variant més gran de la baquetilla (esta paraula tampoc apareix en el drae).

El darquitecturacirit (1990) té l’entrada següent:

531 bocell [*] m / baquetón, bocel // Motllura convexa de perfil semicilíndric.

* El terme bocell* s’escriu ara bossell.

Encara que sembla que la distribució dels termes hauria de ser bossell / bossellet (en castellà: baquetón / baquetilla), el Termcat (consulta: 02.07.2020), només en l’àmbit de la fusteria, ho ha fixat d’una altra manera:

ca bordó, n m

es baquetilla

es baquetón

fr baguette

en bead

Fusteria > Construccions > Motllures

Definició
Motllura convexa de secció més o menys semicircular.

En realitat, mirant les definicions en el dval (consulta: 02.07.2020), podem arribar a una altra distribució d’uns termes que mantenen una relació de sinonímia (≡) i de proximitat semàntica en general (també hi ha accepcions particulars; +):

bordó m. CONSTR./FUST. Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motlura.
+ bordó (= copada 2) f. FUST. Motlura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.
≡ bordó/bossell (= copada 3) f. FUST. Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa, i que s’usa per a fer les motlures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
bossell m. ART Motlura redona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
+ bossell m. FUST. Espècie de plana que té la sola acanalada, i que s’utilitza per a fer motlures convexes semicilíndriques.

pistola

La paraula castellana boquerel té la definició següent en el drae (consulta: 25.06.2020):

boquerel m. Boca de una manguera que sirve para regular el paso del fluido.

El Termcat havia desestimat la forma boquerel, però no vaig trobar que hi haguera una paraula en valencià per a eixa definició. En resposta (09.06.2020) a la consulta m’han dit:

El terme català adequat és pistola. Es defineix com la boca en forma de pistola instal·lada a l’extrem d’una mànega d’un assortidor de combustible utilitzada per a omplir el dipòsit d’un vehicle. Tot i que no sigui pròpiament una pistola, doncs, sí que sempre té la característica que té forma de pistola i és aquesta la forma utilitzada en l’àmbit. En castellà és boquerel o pistola i en francès pistolet.

Ara convindria que els diccionaris afegiren eixa accepció a pistola.

blavó

Esta paraula, típica de la zona costanera nord del País Valencià, és un «fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament» (dnv, s. v. cudol; consulta: 09.12.2019). No apareix en els diccionaris habituals, però sí que està ben documentada en l’ús:

«terra amassonada o empedrat de blavons» (bscc, 54, 1978; consulta: 09.12.2019)
«Dins de l’aigua i sobre la sorra, fins i tot sobre els blavons de bona part de les nostres riberes» (Sebastià Carratalà, «La platja», Diari La Veu, 23.03.2013)
«La mar de Moncofa, escuma i blavons (Foto JA Vicent)» («Contra paradís, 12/52», Associació de Veïns La Vilavella, 01.08.2014)
«(El meu anhel de tu / escombra els blavons que ens separen).» (Marisol González Felip, «Onades», citat per Josep Lluís Abad i Bueno en «L’obra poètica de Marisol González, X (Mar d’heura)», [Espai Claudàtor], 22.11.2008)
«De tant en tant , allí on naixien ullals d’aigua dolça, es formaven llacunes litorals, albuferes o estanys, separades de la mar per un amuntegament de terra, arenes i blavons» (Ramón Saborit Arnau, «L’ecosistema de l’estany», L’Estany, sense data)

Hem proposat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que incloga el blavó en el seu diccionari.

bufa de la gamba, la

Segons es comentà en Zèfir (16.11.2002) i seguint Josep Tormo Colomina, «Origen dels modismes antroponímics alcoians», IV Coŀloqui d’Onomàstica Valenciana i XXI Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica, Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995, publicat al volum LXX – LXXI (setembre – desembre 1997) del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica) [pdf]:

Ser la bufa de la Gamba: Equivalent, si fa no fa, a l’expressió castellana ser un cachondeo. Coexisteix amb el sinònim parcial ser un canyaret. Dit d’un lloc on no hi ha organització, seny o conducta seriosa: «Allí en el nostre club no es pot treballar ni es pot fer res de trellat, allò és la bufa la Gamba». (La bufa és un eufemisme alcoià per a la vulva, emprat principalment per les dones: «Xe, toca’t la bufa, Mariu»; pel que fa a la Gamba, ja hem vist anteriorment* que era una famosa bagassa local). Cal destacar a tall de curiositat, l’existència d’un grup musical alcoià, format per veterans, anomenat La Bufa la Gamba Blues Band.

* Parèixer Ca la Gamba: Dit d’un lloc on va tot arreu, en desordre, on impera el poc trellat o poc seny, on hi ha molt de soroll o borum, on és molt difícil aclarir-se: «Ací en este carrer no es pot treballar! Açò pareix que siga Ca la Gamba» / «En el quarto dels xiquets no es pot estudiar, no hi ha qui s’aclarixca!». Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses d’Alcoi, a primers de segle. Estava situada en el carrer la Puríssima, prop del Portal de Riquer.
A més d’eixa possible explicació, també cal tindre en compte la possibilitat que siga una variació sobre bufalaga o bufalandanga, recollits per Josep Martines en el Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX (consulta: 22.11.2019):

bufalaga 1. f. ‘farsa, aparença, futilitat’ […] bufalandanga f. ‘pompa, estufera’ […]

Basseta Blanca, la

A Riba-roja hi ha la partida de la Basseta Blanca (tal com podem vore en el mapa: «la Basseta Blanca»). Eixe nom s’origina en el fet que hi ha la basseta Blanca («Basseta Blanca» en el mapa), que realment és una basseta i conserva, per tant, el valor de terme genèric en la part inicial (en els mapes eixos genèrics s’escriuen amb majúscula inicial i sense article).

A més, en el parlament valencià es discutixen iniciatives per a segellar l’abocador de la Basseta Blanca; per tant, no seria «en Basseta Blanca» ni «l’abocador de Basseta Blanca», a pesar que sovint apareix aixina en la premsa.

banyerola

Segons el dnv (consulta: 26.06.2019), este nom designa una «banyera menuda de planta quasi quadrada la cubeta de la qual disposa d’un escaló per a poder assentar-se».

El Diccionari visual de la construcció (2001) incloïa una il·lustració de l’objecte:

Banyerola — Una banyerola, segons el *Diccionari visual de la construcció* (2001).

A més, este diccionari indica que en castellà això correspondria al «bañaseo». Esta paraula no pareix que haja tingut molt d’èxit fins ara, ja que no apareix en el drae (ni en altres diccionaris de referència), a pesar que es tracta d’un element del bany que té una certa tradició en Espanya des dels anys cinquanta (veg. Todocoleccion), quan l’empresa Roca els comercialitzava (i encara els tenen en catàleg amb eixe nom; consulta: 26.06.2019).

Categoria: Lletra B

COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ