quaga

Quaga
Fotografia d’un quaga./York & Son, The standard library of natural history. 🔗

El nom quaga designa un èquid africà emparentat amb les zebres desaparegut al segle xix (Carles Lalueza Fox, Missatges del passat, 1998). El Termcat oferix la fitxa següent:

ca quaga, n f
es cuaga, n f
fr quagga, n m
en quagga, n
de Quagga, n n
nc Equus quagga quagga

Mamífers > Perissodàctils > Èquids
Nota
Subespècie de zebra comuna extinta.

La forma quagga apareixia fa anys en el diccionari Merriam-Webster (consulta: 11.05.2012):

An extinct mammal (Equus quagga) of southern Africa that resembled and was related to the zebras
Origin of QUAGGA: obsolete Afrikaans (now kwagga), from Khoikhoi quácha
First Known Use: 1785

Posteriorment (consulta, 12.11.2024), el Merriam-Webster ha canviat la redacció de l’entrada:

An extinct zebra (Equus quagga quagga) of southern Africa that had brown and white stripes chiefly on the head and neck, reddish-brown to brown upper parts, and whitish belly, tail, and legs

rovellat

Picaport
Un picaport (o rovellat) (Plegadis fascinellus) als arrossars de Sollana (09.06.2019).

El nom rovellat aplicat al picaport (Plegadis falcinellus), comenta Enric Amer Blanch (missatge: 08.05.2023), és utilitzat des de fa uns quaranta anys pels caçadors de la marjal d’Almenara (i també a la marjal dels Moros, Sagunt). A l’inici era una au rara en aquella zona. Segons explica Amer, el nom s’explica «pel color rogenc metàl·lic de les ales quan li pega la llum del sol».

El picaport rep diverses denominacions (les ordene alfabèticament): capó reial, corpetassa, ibis, ibis negre, petit castany, petit verd, picaport, picatort, polit castany, polit negre, polit verd, siglot, sistot marí, torrellat. Les formes considerades principals són: capó reial (diec), picaport (dnv), ibis negre (gob-uib).

Nota. Els noms provenen de diferents fonts:

  • AVL (en línia): Diccionari normatiu valencià.
  • Ortega i González (2017): Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans.
  • Enciclopèdia Catalana (en línia): Gran enciclopèdia catalana.

braga

Pel que indiquen diverses fonts, el gènere de peixos Chondrostoma s’ha redistribuït en diversos gèneres. En el cas del peix Chondrostoma genei ara és Protochondrostoma genei.

D’altra banda, no localitze cap referència que confirme l’existència del nom comú braga per a eixe peix, llevat del dcvb, la gec i els diccionaris que compartixen o reproduïxen estes fonts:

  • (dcvb) braga […] III. sg. Peix teleosti d’aigua dolça que es fa de 10 a 30 cm. de llarg: Chondrostoma genei (Ripoll). Es groguenc.
  • (gec) braga Chondrostoma genei (nc.) f. Ictiologia Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat. […]
  • (dnv) braga […] f. ICT. Peix osteïcti (Chondrostoma genei), de color gris verdós amb el ventre platejat.

Per tant, els he demanat (02.05.2023; tant a la gec com al dnv) que comproven si hi ha cap peix que realment tinga eixe nom.

neandertal

Este terme que no apareixia en els diccionaris fa uns anys, però ja era utilitzat («els neandertals») per l’editorial Bromera, com ara en el llibre Viatge als orígens de Jaume Bertranpetit (1998). Posteriorment ja s’ha introduït en els diccionaris:

neandertal
m. ANTROP. Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que poblà Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys.

Els falta afegir (consulta: 08.03.2023) que el nom científic d’eixe homínid és Homo neanderthalensis, nom que es va crear amb la forma antiga del topònim Neanderthal (actualment, Neandertal).

garrofa

La garrofa (Ceratonia siliqua) rep denominacions diferents (garrova; planta: garrofer, garrofera, garrover, garrovera) tant per la variació dialectal com perquè hi ha diverses varietats de garrofes. Sense fer distincions entre varietats, hem recopilat les denominacions següents:

Denominacions relacionades amb la planta i els fruits: badoc, banya de cabra, banyeta, blau, bledà, bord (o borda), bord de flor, borrell, borrer, borrera, boval, bugader, bugadera, carrasquenya, cassuda negra, cassuda roja, catxes (o catxa), catxeta, comuna, costella, costella d’ase, costella de bou, costellera, costellut, culona, de la faveta, de la mel, de la vora roja, de moro, de ramell, de santa Maria, del masclet, del pom, del pom d’Artana, del pom negre, del pom roig, del pom roig d’Onda, del rallador, del varejat, d’en Pau, des mestre, d’espilluc, duraió (o duraiona, uraiona), faldat, fina, garrofina, garrover, judeo, judio, llindar, llisa, matalafam, matalafera, melar, meler, melera, mollar, negra, negre, negreta, panesca, pentinat, pic d’abella, roja, rojal, roquer, rossa, tendral, vedriana, vera, vermella, vieta, xopeta…

Alguns enllaços amb més dades:

  • Carbonell, Tormo, Colomina (2011): Tresor del valencià meridional
  • Govern de les Illes Balears (consulta: 27.07.2021): «Varietats locals de les Illes Balears»
  • Herrero Cabanyes, Josep (consulta: 27.07.2021): «El cultiu de les garrofes»
  • Johannis Mallorca (consulta: 27.07.2021): «Investigació varietats de garrover de Mallorca»
  • Nocions de Territori (consulta: 27.07.2021): «El Garrofer [Ceratonia siliqua L.]»

 

margalló

  1. Este substantiu masculí és el nom d’una palmera (nom científic: Chamaerops humilis) comuna al País Valencià. El dnv (consulta: 09.08.2019) recull les accions següents:

    1. m. BOT. Palmera autòctona de la zona mediterrània (Chamaerops humilis), de fulles grans en forma de ventall, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i fruits semblants als dàtils.
    2. m. BOT. Cor blanc i comestible de les tiges tendres d’esta planta.
    3. margalló del Brasil m. BOT. Palmera (Euterpe edulis i Euterpe oleracea) de fulles pinnades, pròpia de l’Amèrica tropical.
    4. mudat com un margalló loc. adj. Molt mudat.

    Fem un recull (tret del Cercaterm; consulta: 09.08.2019) d’uns quants sinònims (no sempre recollits en els diccionaris generals) referits al nom de la planta o a parts i derivats d’esta:

    bargaió, bargalló, bargalló (lluc tendre), clin (fibres de la tija), dàtil bord (fruit), dàtils de rabosa (fruit), gararió, garbaió, garballó, garballonera, garbó, gínjol (fruit), guitarra (fulla), guiterra (fulla), margalló, margallonera, margallons pl, pa de guineu (fruit), pa de llop (fruit), pa de rabosa (fruit), palma, palma (fulla), palma baixa, palma borda, palma de fer graneres, palma de garballó, palma d’escombres, palma margallonera, palma nana, palmella, palmer, palmera, palmera borda, palmera d’escombres, palmereta de secà, palmerola, palmissó, pauma, pauma de fer graneres, paumera, paumera borda, plomissoner, ullol (fulla), violes de palmera (flor)

    En francés es denomina palmier eventail, palmier nain o palmite; en castellà en diuen palmito (veg. drae). Per contra, palmito en valencià no denomina la planta, sinó que és un sinònim de ventall.

  2. En la noveŀla Madrid, de Corte a Checa d’Agustín de Foxá (titulada en les edicions més antigues, com ara la de 1938, Madrid, de Corte a Cheka) el margalló (entés com a planta ornamental) apareix denominat chamerots (edició del 1976), chamérops (edició del 2009).

-fòs

Sufix que prové de l’abreviació de fòsfor i que s’utilitza en el nom d’alguns productes químics:

azinfòs, clorfenvinfòs, clormefòs, clorpirifòs,* dialifòs, ditalimfòs, etoprofòs, etrimfòs, fenamifòs, fonofòs, heptenofòs, isobenfòs, metamidofòs, pirazofòs, pirimifòs, profenofòs, quinalfòs, temefòs, terbufòs, tetraclorvinfòs, triazofòs.

* Cercaterm, 21.11.2018.

Segons l’American Medical Association (consulta: 21.11.2018):

When -fos- appears anywhere in a drug name, the element phosphorous is present, often as a phosphate ester.

Més dades sobre la qüestió en l’article «Bases per a una nomenclatura dels productes pesticides» (1991) de Barberà i Alegret (consulta: 21.11.2018).

taula periòdica

L’apunt terminològic del butlletí (número 62; consulta: 04.03,2017) del Termcat informa de l’aprovació de la denominació dels últims elements de la taula periòdica:

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó

Els símbols d’eixos elements són: Nh (nihoni), Mc (moscovi), Ts (tennessi) i Og (oganessó).

L’IEC també oferix una versió de la taula (consulta: 04.03.2017).