La paraula carrusel apareix en el dnv:
carrusel
1. m. ESPECT. Espectacle eqüestre que consistix en una sèrie d’exercicis d’exhibició executats per una formació de genets, generalment disposats en cercle.
2. m. JOCS Cavallets 9.
3. m. Successió ràpida de persones o fets en l’espai o en el temps.
4. m. INFORM. Element d’una pàgina web en el qual es mostren cíclicament imatges o text que es vol destacar.
5. carrusel esportiu m. AUDIOVIS. En ràdio i televisió, conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió.
Fa uns anys, el company Àngel Alexandre mos va assenyalar una curiositat (Migjorn, 04.10.2006 dc.):
Ahir em va sorprendre veure diferents grafies per a esta paraula:
- Diccionari valencià (Bromera), diccionari del Salt: carrussel.
- Termcat: carrusel.
- Gran diccionari de la llengua catalana: carrousel* (amb la indicació d’estrangerisme no adaptat [*]).
- diec: no l’arreplega.
Nota fdt. El gdlc ha adoptat la grafia carrusel; el diec continua sense donar entrada a esta paraula (consulta: 03.03.2025).
El gd62 també entrava aleshores la forma carrusel. Per contra, la qüestió de la esse sonora o sorda no tenia a vore amb els valencians (encara el que el diccionari del Salt 2.0 haja escrit —considerem que erròniament— *carrussel), com es pot comprovar en el pdl-iec, on la paraula apareix documentada una cinquantena de vegades amb formes diverses. Tenint en compte l’origen francés, la forma havia de ser la que indicaven el Termcat i el gd62.
Quant a l’etimologia, el tlf dona (s. v. carrousel):
Empr. au napolitain carusello (ital. carosello) «sorte de jeu» (ca 1580, Sassetti ds batt.) du nom des balles de craie [en forme de têtes] (en napolitain carus(i)ello, -i «tire-lire de craie en forme de tête», dér. de caruso «tête rasée», v. dei)
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.