Cap a l’any 2012 a algú li va vindre al cap dir-ne austericidi de la política implantada en Europa basada en ofegar el benestar social de la població general en benefici de les elits i sectors benestants de la societat. Si acceptem que cal seguir els procediments habituals, l’expressió no sembla ben creada, tal com ja ha comentat una entrada del bloc del Termcat (23.07.2016):
Austericidi és, tanmateix, una formació irregular. El sufix –cidi prové del llatí –cidium, derivat del mot caedere, que significa ‘occir’, ‘matar’. Literalment significa, doncs, ‘acció de matar l’austeritat’. Per tant, el significat esperable a partir de la denominació no és el que se li dóna en realitat. Per aquest motiu, és aconsellable descartar l’ús de la denominació austericidi.
Us proposem com a alternativa la denominació austeritat suïcida, que ja té un cert ús. És una forma descriptiva i de significat transparent, fàcilment deduïble a partir dels mots que la componen. Al diccionari normatiu, l’adjectiu suïcida significa ‘Extremament perillós i amb molt poques garanties d’èxit’. Conducta suïcida. Solució suïcida; i al Gran diccionari de la llengua catalana: ‘Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta’. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida.
La proposta del Termcat té cert interés, tot i que tampoc està clar que es suïciden precisament els qui imposen l’austeritat. Per tant, no seria tant «suïcida» com «criminal», «homicida» o «assassina» —en tot cas, que ho diguen els jutges.
En canvi, podem documentar una altra expressió, difosa en francés també cap al 2012, que seria més adequada, atés que sí que descriu i qualifica políticament el fenomen: austeritarisme. Elaborat sobre autoritarisme, podríem pensar en la ‘imposició autoritària de l’austeritat’, que és el que fan els governants austeritaris. A més, la podem documentar en 1908 en Le fureteur breton; i en 1990, en un sentit actual, trobem la forma austéritaire (Wiktionnaire, consulta: 02.03.2016).
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.