El dnv no li dona eixa accepció a panerot (consulta: 19.01.2021; els he proposat que la incloguen),* però sí que la recull Joan Giner (El parlar de la Safor; consulta: 19.01.2021):
panerot m. […] 2. Mecedora de panerot (Tav) o panerot (Mi), espècie de balancí o de seient voluminós fet de vímet.
En eixa accepció de ‘butaca de vímet’ panerot també és usual a l’Alcúdia (informació de Rosanna Pasqual; 19.01.2021) i Carcaixent. Juli Jordà (comentari del 09.02.2021) informa que «Els Panerots» era el nom d’un «casino» d’Albalat de la Ribera: «I es deia aixina perquè segons que diuen hi havien panerots, òbviament. També va tindre altres noms com l’Alteró (perquè estava en alt) i l’Autonomiste» (vegeu també Memòria gràfica d’un passat recent, 2010; consulta: 10.02.2021).
A Tavernes de la Valldigna eixa butaca també és panerot, segons la informació que recopila reig-evds (2015; consulta: 19.01.2021). Podem trobar documentada esta accepció també en:
- Alfonso Rovira (1993-2008): «Estampas y recuerdos de Alzira (55). La cooperativa la agrícola de Alzira ya es centenaria» (consulta: 19.01.2021):
Recordemos aquella casa habitáculo de la cooperativa, en aquel rincón de la placeta donde el recordado contratista Olegario Esteve servía a los agricultores que comentaban los trabajos que habían realizado a lo largo del día, sentado reposando en los cómodos «panerots» de mimbre amarillento y, sobre todo, recordemos también a alguien que dio un gran empuje a la cooperativa, como fue el presidente recientemente fallecido, Antonio Costa Ull.
- J. Rafael Bernabeu Galbis (Ontinyent, 2011): «La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicio del s. XX» (consulta: 19.01.2021):
En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que durante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de «panerots».
El company Vicent Sanchis Martínez (03.03.2021) aporta un poc més de documentació:
Ací, a Rafelguaraf, i per la rodalia, supose, també és d’ús. Jo l’he utilitzat almenys en dos novel·les. En Aventura al desert (ara Aventura a Tunísia) en el capítol 4, al final del primer paràgraf; i en Terra de frontera, en el capítol 2, al final del segon paràgraf.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
El recull “Paraules en xarxa” també inclou panerot, com a:
1. Panera gran.
2. Cadira amb braços feta de vímet.
3. Vegeu carrutxa*.
*Carrutxa la definix de la manera següent en la primera accepció: “1. En plural, aparell per a ajudar a caminar les criatures. També hi ha qui diu caminadors, panerot, carret”.
A banda d’això, els Panerots era el nom amb què es coneixia un casino d’Albalat de la Ribera. I es deia aixina perquè segons que diuen hi havien panerots, òbviament. També va tindre altres noms com l’Alteró (perquè estava en alt) i l’Autonomiste.
Ampliaré la fitxa amb les dades que aportes. Moltes gràcies, Juli.
Soc de La Llosa de Ranes i a ma casa els meus pares nascuts el 1918 i el 1926 , i casats el 1952 tenien heretats dos panerots.
Tot el món els anomenava aixina fins als vuitanta.
T’agraïxc la dada, Cristian.
Gràcies al teu comentari acabe de comprovar que el DNV ja ha inclòs esta accepció.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Per si té algun interés, a Alcoi també hi havia una societat recreativa que es deia El Panerot. Va ser la creadora de la cavalcada dels reis mags alcoiana.
https://cimapolo.wordpress.com/2014/12/22/dossier-centenari-de-lestrena-de-lentra-dels-reis-de-perez-monllor/
Moltes gràcies per la dada alcoiana, Jordi. Si era cosa d’estar còmodes, en Alcoi també en sabien.
A Alginet també he oït denominar ‘panerot’ el ‘sidecar’, és a dir, el cotxe lateral o caixa muntada sobre un bastiment proveït amb una roda lateral que va fixada a una moto de bona potència.
Ei, Josep, t’agraïxc l’aportació.
Supose que afiges la definició, perquè això del sidecar hui en dia, tot i que encara se’n fan, és més cosa de peŀlícules de la segona guerra mundial, quasi de novel·les de Tolstoi…
Moltes gràcies per la dada.