- Ni el gdlc ni el diec ni el gd62 recullen este verb (consulta: 30.03.2006; 29.10.2019), que és antic i sí que apareix en el dcvb:
|| 1. ant. Nafrar, ferir; cast. herir, llagar. Fou plagat Làzer per sa preguació, Canals Carta, c. 44. So estat plaguat per aquells que amava en llur casa, Quar. 1413. Vostre cor, | com fon plagat ab la sageta d’or | ab què Amor plaga ‘ls enamorats, Ausiàs March lxxix. || 2. Omplir d’una cosa nociva; cast. plagar. “El camp està plagat d’insectes”. Com so plagat de tan vergonyós vici, Ausiàs March xliii.
També el recollia el dgfpastor i, posteriorment, ha segut arreplegat en el dnv (consulta: 29.10.2019):
plagar
1. v. tr. [ant.] Llagar o ferir.
2. v. tr. Omplir d’una cosa nociva. - D’altra banda, el gd62 conté l’adjectiu («de règim») plagat -ada:
plagat -ada adj règ Infestat. Un camp plagat d’insectes.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.