Este adverbi (veg. dnv) és el resultat, segons Coromines, de la combinació de dos expressions anteriors: «en peus» (antiga i recollida en el gdlc) i «de peus» (versió valenciana, habitual a partir del segle xv i recollida en el dnv). De fet, podem localitzar les dos formes en el Tirant lo Blanch:

• En açò lo duch se levà de peus…
• En açò lo rey se levà en peus ab molta ira…

Coromines pensa que va ser Ruyra qui va fondre les dos expressions en una forma aglutinada. Va tindre èxit i actualment podel trobar este adverbi en els diccionaris (i no la forma «d’en peus»*).

---

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}