1. Terme espanyol amb què es designa un enriquiment ràpid i iŀlícit. Segons el diccionari Clave:
   pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra. SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017):4. m. coloq. Esp. Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.
2. La forma catalana que s’usa per a esta accepció —calc potser evident i potser inevitable—, és pilotada. L’he sentit a la TVV i l’he trobat utilitzat per Violeta Tena (L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Parla de pilotada rull2004 (pàg. 341, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):
   El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazo → pilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:

   ESPANYOL	pelotazo ‘activitat especulatòria fraudulenta’
   CATALÀ	pilota (DCPopArg)*, pilotada (Canal 9; Francesc-Marc Àlvaro)
   * «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).

   Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (26.04.2016) només considera possible una opció:

   No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.

   En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:

   fer s’esclafit SV, guanyar molts diners
   Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
   fer calaix, fer l’agost
   fer negoci (p.ext.)
   [Mall.]

   Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»; «Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?

   * El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts valencianes morterada trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):

   «Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.»

   I hi ha qui preferix mantindre el mot sense traduir i, per tant, el consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):

   Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).

   Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]

   Podem afegir una reflexió en el mateix sentit d’Oriol Camps (Diari de Balears, 26.05.2007):

   —Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
   —Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.

   —De quins esforços parlau?
   —Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».

   D’acord amb eixe eixe criteri, l’Ésadir diu (consultes: 23.09.2009 i 18.08.2017):

   No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
   En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
   En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador):
   En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga

3. En anglés ho hem vist traduït bastant benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 018.08.2017 ), que segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary és:
   

   pay dirt noun [U] US
   something very valuable or very useful which is found after searching or effort:
   If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.

   Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing):

   make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.

   I en el Merriam-Webster (s. v. killing):

   3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market

4. En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:
   

   argent (argent facile) pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}