En un altre apunt, «article + topònim», hem tractat la qüestió dels criteris sobre l’escriptura de l’article que precedix topònims que tenen forma en català o en altres llengües.
En este apunt ens centrem en una qüestió més concreta, com és l’ús de l’article en el cas dels noms dels països. Sobre això, l’Institut d’Estudis Catalans (26.11.2010) proposa la distinció següent:
Noms de països que hem d’escriure sempre amb article inicial (en són 7):
- les Bahames
- les Comores
- el Iemen
- l’Iraq
- el Marroc
- El Salvador
- el Sudan
Noms de països que el duen per tradició però amb un ús fluctuant (i no cal incloure’l en taules i llistes) (en són 50):
| (l’) Afganistan | (les) Maldives |
| (l’) Aràbia Saudí | (la) Micronèsia |
| (l’) Argentina | (el) Nepal |
| (l’) Azerbaidjan | (el) Níger |
| (les) Barbados | (els) Països Baixos |
| (el) Brasil | (el) Pakistan |
| (el) Camerun | (el) Panamà |
| (el) Canadà | (el) Paraguai |
| (el) Congo | (el) Perú |
| (la) Costa d’Ivori | (el) Regne Unit |
| (els) Emirats Àrabs Units | (la) República Centreafricana |
| (l’) Equador | (la) República Democràtica del Congo |
| (els) Estats Units | (la) República Dominicana |
| (les) Fiji | (la) Santa Seu |
| (les) Filipines | (el) Senegal |
| (el) Gabon | (les) Seychelles |
| (les) Illes Marshall | (el) Sudan del Sud |
| (les) Illes Salomó | (el) Surinam |
| (l’) Índia | (el) Tadjikistan |
| (l’) Iran | (el) Turkmenistan |
| (el) Japó | (el) Txad |
| (el) Kazakhstan | (l’) Uruguai |
| (el) Kirguizstan | (l’) Uzbekistan |
| (les) Kiribati | (el) Vietnam |
| (el) Líban | (la) Xina |
Podem assenyalar que la gec (consulta: 27.01.2021) i l’Ésadir escriuen Kirguizistan (en lloc de Kirguizstan) [vegeu el comentari de Pep, més avall]; discorden en el cas del nom de l’entitat estatal de les Illes Salomó: Salomó (gec; consulta: 27.01.2021) / illes Salomó (Ésadir; consulta: 27.01.2021); han adaptat el Salvador (en lloc de la forma en castellà: El Salvador).
En castellà, la Fundéu (consulta: 28.04.2017) dóna la indicació següent:
Es correcto y recomendable emplear el artículo en los nombres de ciertos países.
En lo que respecta a la obligatoriedad, el artículo es necesario en todos los países si van con un determinante («la Bélgica que recuerdo») o cuando se refiere a unas islas (las Comoras).
En el resto de los casos, se da cierta variación en el uso, con tendencia a la supresión en Japón, Togo, Guinea, Afganistán… y al mantenimiento en Perú, Senegal, India, Líbano, Ecuador, Canadá, Reino Unido… Otros casos como Argentina, Estados Unidos o China vacilan mucho.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Per norma general no es fa ús de l’article a la major part dels noms de la toponímia major (països, estats, regions…) (Catalunya, Andorra, Occitània, França, Espanya, Itàlia, Anglaterra, Egipte, Bòsnia…), llevat quan ens referim a un aspecte parcial de la totalitat designada pel nom propi o lligat a aquesta (l’Egipte antic o l’antic Egipte, la Perpinyà medieval, la Barcelona modernista, l’Europa de l’Est, La França dels anys 1930).
En molts casos és opcional (Afganistan o l’Afganistan…), cosa que marquem amb (/+ article), i en uns altres és obligatori, per tradició o pel fet que s’usa o se sotaentén els termes illes, regne o república abans del nom del país (la Xina, els Estats Units, l’Índia, el Vaticà, el Marroc, l’Equador, el Perú, el Salvador, el Senegal, el Sudan, el Japó, les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc…), en un petit de casos hi ha fluctuacions igualment vàlides (Àfrica o l’Àfrica però en general A l’Àfrica).
Els gentilicis en -í sempre s’han de declinar en gènere i nombre (un filipí, una filipina, els filipins, les filipins).
Generalitzem l’ús del sufix -enc al costat de -eny per als gentilicis sud-americans (cf. port. -enho també adaptat del cast. -eño), com ja s’aplica en certs casos (nicaragüenc/nicaragüeny, salvadorenc/salvadoreny).
T’agraïxc el comentari, que supera la intenció de l’apunt.
Seria bo que inclogueres també les referències per a documentar eixos criteris que dones.
Moltes gràcies.
Compte! És el Kirguizstan o Kirguizistan (o adaptat gràficament en:
el Quirguistan o Quirguisistan), i tradicionalment la Kirguísia.
Aquests us contradiuen en certs casos, en correspondència amb el francès, l’italià i el portuguès:
https://sites.google.com/a/laxarxa.com/sl/consells-lingueistics/p/paiesos-amb-article
Bé, la Xarxa ho simplifica, cosa que va bé per a evitar dubtes.
La forma Kirguizstan (amb article o sense) és la que apareix en la llista de l’IEC. Per ara no pareix que l’hagen ampliada amb altres possibilitats. Veig que la GEC (consulta: 27.01.2021) només utilitza la forma Kirguizistan. Enviaré la consulta a l’IEC, per si ho han de revisar.
T’agraïxc el comentari, Pep.
Hum! no sé… Jo, des del moment en què es diu que per una banda només és “l’Iraq” i per una altra que –en pertànyer a l’inefable relació de ´Noms de països que el duen per tradició però amb un ús fluctuant (i no cal incloure’l en taules i llistes)´– no és “(l’)Iran”, torne a plantejar-me les clàssiques qüestions sobre falta de lògica i coherència en llengua catalana, i llavors em ve una fatiga que no és existencial però se li acosta en certa manera i una sensació difícil de qualificar de que estem amb les coses de sempre i no ens menegem un mil·límetre.
Tens raons per a sentir-te aixina, Arturo, ara bé, no és cosa de la llengua, sinó de les institucions normatives que no sempre s’ajusten a criteris clars i ben fonamentats.