Talaia terminològica

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Us informem que al web del TERMCAT (www.termcat.cat) podeu consultar un diccionari en línia que us pot resultar d’utilitat: Talaia, un observatori de terminologia de la societat del coneixement fruit d’un acord de col·laboració entre el TERMCAT i la Universitat Oberta de Catalunya (uoc). L’observatori recull, a partir d’un buidatge semiautomatitzat i de tècniques de filtratge de tipus lingüístic i estadístic, la terminologia en català, castellà i anglès publicada a les revistes acadèmiques de la uoc, que estudien els efectes i la influència de l’ús de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les persones, les organitzacions i el conjunt de la societat.

L’objectiu de Talaia és posar a disposició pública terminologia neològica de qualitat en català, castellà i anglès, a fi de facilitar les comunicacions especialitzades i afavorir el treball multilingüe i l’elaboració d’estudis sobre neologia emergent o sobre formes que tenen un ús especialment rellevant en la comunitat d’especialistes.

Actualment, l’observatori (http://www.termcat.cat/dicci/talaia/index.html) conté 168 procedents de la primera revista buidada, Artnodes, una publicació sobre art, ciència i tecnologia. Destaquen termes com art en xarxa, art transgènic –a, cibercepció, hacktivisme o wiki, entre d’altres. Progressivament s’hi aniran incorporant els termes procedents d’altres publicacions acadèmiques de la uoc.

El contingut terminològic de Talaia és descriptiu i els termes s’hi recullen tal com han aparegut publicats en les fonts de buidatge. Tot i això, cada fitxa incorpora un indicador que orienta sobre l’adequació de la denominació catalana utilitzada. Cada fitxa terminològica conté els camps següents: entrada catalana, categoria gramatical de la denominació catalana, indicador de ponderació, equivalent castellà, equivalent anglès, àrea temàtica genèrica, freqüència d’ús del terme, rellevància del terme, nota i contextos d’ús en català, castellà i anglès, amb la font de procedència corresponent.

Els termes es poden consultar actualment seguint tres procediments diferents: utilitzant l’Accés alfabètic, utilitzant l’Accés per ponderació o bé utilitzant la Cerca.

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

El cost dels drets i el benefici

¿Què costa la llibertat d’expressió? ¿Què costen els drets? ¿Què costa una votació democràtica? ¿Què costa la sanitat pública? Naturalment, hi ha qui gestiona amb els peus. Però també es dóna el cas que podem convertir els nostres drets, la nostra vida, el valor de la literatura, de la salut, del dret de decidir ser mare o pare —una cosina meua acaba de decidir-ho, ¡sort!—, tot, en un càlcul en euros, i llavors, a més d’adonar-nos de com és de car, ens podrem adonar del valor econòmic que té i dels recursos que mou en la societat.

A continuació, podem fer la reflexió de com deu ser de barat no tindre drets, no poder decidir res, no poder llegir ni expressar-se lliurement, quants euros ens estalviaríem. De fet, no caldrien, els euros. Per tant, ja podem valorar el cost-benefici de tot plegat. I és que hi ha maneres mirar-se la societat que valoren molt el «benefici» propi i molt poc els drets de tots (els altres). És el cas, per exemple, de l’estat espanyol (d’Aznar o Zapatero) que encara no hi han fet el català llengua oficial. I és que els sembla car, això de la democràcia.

Per sort, a la Unió Europea tenim el Leonard Orban, segons comenta la notícia del diari El País (30.11.2007; traduït amb l’ajuda del Salt):

L’ús de les llengües de la UE costa a cada ciutadà 2,5 euros

La UOC obri una càtedra dedicada al multilingüisme

Ferran Sales – Barcelona – 30.11.2007

Cada ciutadà paga de la seua pròpia butxaca 2,5 euros a l’any per a finançar l’ús de les diferents llengües de la Unió Europea (UE). El cost d’esta Babel no pareix inquietar el comissari responsable del Multilingüisme, Leonard Orban. El comissari, que es troba de visita oficial a Barcelona, inaugurarà la primera càtedra d’una universitat catalana destinada a estudiar i potenciar el multilingüisme. Esta càtedra, instal·lada en la Universitat Oberta de Catalunya, esta finançada per l’administració central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Orban (Romania, 1961, enginyer i economista de professió) s’enfronta a un dels reptes més importants de la seua vida professional: difondre i potenciar l’ús de les llengües estrangeres en tots els països de la Unió. Per a això compta amb els rèdits aconseguits amb la seua reputació de negociador en els anys en què va batallar perquè Romania entrara en la UE.

«L’objectiu és clar: el multilingüisme ha de servir de pont i instrument intercultural entre totes les societats. El multilingüisme representa un factor d’afirmació nacional, però al mateix temps suposa un repte econòmic en la nostra societat», assegura Orban.

La seua missió al front de la cartera de Multilinguisme és àrdua i complicada, no en va s’enfronta a una sèrie de delicats problemes etnicopolítics, que afecten gran nombre de països europeus. El més complicat i crític d’estos problemes està instal·lat en el mateix cor de la UE: Bèlgica, on l’enfrontament entre flamencs i valons per la llengua amenaça de convertir-se en causa de secessió. En els països de l’Est es detecten problemes lingüístics de naturalesa semblant, difícils d’afrontar. Enmig d’este complicat panorama, al comissari europeu no pareix preocupar-li la situació lingüística a Catalunya ja que, afirma, confia en la capacitat de «diàleg de les parts».

«Cal ser cauts i al mateix temps optimistes», sosté Orban, que preferix en qualsevol cas parlar de projectes. El més important són les línies generals de l’estratègia del seu departament per al 2008. El nou programa passa obligatòriament per l’aprenentatge i la difusió de les llengües, incloses les no oficials, en perfecta concordança amb la cima de Barcelona de 2002, en què els estats es van comprometre a fomentar l’ús de dos llengües estrangeres a més de la pròpia.

Per a Orban, el multilingüisme és un instrument imprescindible per a les economies nacionals si es vol assegurar la seua competitivitat i deixar de perdre contractes i diners per falta del coneixement de llengües per part dels treballadors. Però, a més, Orban alimenta i recolza la innovació i la creativitat tecnològica vinculada a l’ús de les llengües, en un esforç per atraure més informació.

L’aprenentatge de les llengües estrangeres no comunitàries és un altre repte important del departament que dirigix Orban. El comissari observa amb atenció i com a punt de referència el que succeïx en altres comunitats, especialment en Xina, on són cada vegada més nombroses les persones que estudien llengües de segon orde. Enmig d’este panorama, assegura que no tenen sentit els incessants rumors sobre la possibilitat de reduir el nombre de llengües en la UE.