Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

L’IEC i els vint-i-cinc anys de política lingüística

25 anys de PL

El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.

Estadístiques lingüístiques del País Valencià

Segons la notícia de Sergi Pitarch en el diari Levante (22.03.2009)

L’ús del valencià perd força

Els sociolingüistes alerten del «perillós» retrocés de l’ús de la llengua en Castelló

En canvi, més optimista és la notícia de Lucía Gadea en el diari El País (05.04.2009):

El valencià es parla més en les ciutats mitjanes

[…]

El catedràtic de Sociolingüística Brauli Montoya va establir ahir en Alcoi que esta tendència a l’alça ha començat en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Aquestes dades formen part de les últimes enquestes. «La conclusió és que hem aconseguit parar el declivi de l’ús social de la llengua», va explicar. La primera enquesta de l’Institut d’Estudis Catalans data de 1985 i assenyalava que l’ús en família i la transmissió del valencià de pares a fills representava entre el 25 % i el 30 % de la població.

L’article no aclarix, doncs, si parlem de la transmissió intergeneracional o de l’ús de la llengua. En tot cas, sembla que vol plantejar una dinàmica diferent respecte de la situació exposada per a Castelló. Cal dir que les enquestes de l’AVL (2004) i sies (gv, 2005) mostraven unes dades de transmissió en una altra línia: «sempre en valencià» 71,83 % i 63,6% a la regió d’Alcoi-Gandia, dades que reflectia en el 2004 Alfons Garcia en el diari Levante (01.05.2004):

En este últim aspecte, l’estudi revela que, en l’actualitat, el 35 % dels habitants de la Comunitat declara utilitzar normalment el valencià a casa, quan en 1995 este percentatge era del 50 %. La pèrdua d’usuaris domèstics de la llengua autòctona ha estat així del 30 % en 9 anys. La dada de 2004 és fins i tot pitjor que la registrada en 1989 (43 %). Per contra, el castellà mai ha gaudit de tan bona salut en la Comunitat: el 55 % ho usa a casa (set punts més que en 1995).

Ja ho diuen que hi ha veritats, veritats a mitges i estadístiques. Les estadístiques, es poden interpretar, però només són un instrument per a alguna finalitat. Per tant, els qui tinguen alguna finalitat, esperem que siga bona.


Més dades estadístiques: «Dades sobre el català al País Valencià»

La identitat nacional i la llengua, segons el CIS 2007

El Centro de Investigaciones Sociológicas (cis) féu una enquesta sobre la «identitat nacional» en el 2007, dades que hem conegut ara. El diari El País (23.06.2008) feia la seua faena en un titular:

El 60% dels valencians té el castellà com a primer idioma

El 55% diu que es sent tan espanyol como valencià, segons una enquesta del CIS

Però, com és comprensible, el que cal per a entendre una mica l’estat actual del nostre país és vore les dades de l’enquesta. Només destacarem els tres quadres següents amb les dades del País Valencià:

  • Pregunta 29: ¿Qué lengua se hablaba en su casa cuando era Ud. un/a niño/a habitualmente?
      % (N)
    La lengua de mi comunidad autónoma 28.8 (173)
    Castellano 60.8 (365)
    Las dos lenguas 9.5 (57)
    Otra lengua 0.8 (5)
    TOTAL 100.0 (600)

  • Pregunta 30: Respecto al catalán/valenciano/euskera/gallego, ¿podría decirme si…?
      | No | N.C. | (N)
    Lo entiende 94.7 | 5.3 | — | (600)
    Lo habla con fluidez 55.7 | 44.2 | 0.2 | (600)
    Lo lee 62.3 | 37.5 | 0.2 | (600)
    Lo escribe 35.7 | 64.2 | 0.2 | (600)

  • Pregunta 31: Y si alguien le preguntara, ¿diría Ud. que es más bien castellano-parlante o más bien (lengua C.A.)-parlante?
      % (N)
    Más bien castellano-parlante 60.5 (363)
    Más bien lengua autonómica-parlante comunidad 21.7 (130)
    Bilingüe 17.5 (105)
    Ninguna de las anteriores 0.2 (1)
    N.C. 0.2 (1)
    TOTAL 100.0 (600)
  • Butlletí de la CDLPV: Índex, núm. 14

    Posem una mica al dia la secció del web Eines de Llengua corresponent al butlletí Índex. Hi hem afegit el sumari del número 14:

    Pàg. 2 | legislació: «Comparativa del tractament de la llengua en els estatuts d’autonomia dels Països Catalans» (Gabriel Bibiloni)
    Pàg. 13 | dialectologia: «Aplicació de tècniques de socioestadística avançada en l’anàlisi de dades dialectals: classificació dels parlars locals de la Marina» (Joan-Carles Ortega i Berenguer)
    Pàg. 21 | dialectologia: «Locucions i modismes en el Dietari de Pere Joan Porcar» (Josep Lozano Lerma)
    Pàg. 32 | web: «Novetats en el web Eines de Llengua»
    Pàg. 32 | terminologia: «Dades de diccionari» (Miquel Boronat Cogollos)