En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.
El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:
Ús del valencià en l’Administració
Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració
El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.
D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.
No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.
Segons informa l’avl en el seu últim butlletí:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) i el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana han acordat hui iniciar l’elaboració d’un conveni de col·laboració institucional en aquelles qüestions relacionades amb la llengua i que afecten milers de ciutadans valencians.
L’acord s’ha materialitzat hui [el butlletí no té data] coincidint amb l’entrevista que el president de l’avl, Ramon Ferrer, acompanyat per la secretària, Verònica Cantó, ha mantingut amb el Síndic de Greuges, José Cholvi, a Alacant, dins dels contactes que el nou titular de l’Acadèmia ha iniciat amb els homòlegs d’altres organismes i entitats culturals.
Al llarg del 2010, el Síndic de Greuges ha rebut més de dos mil queixes relacionades amb la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, escrites només en castellà, en la retolació dels servicis públics en impresos i models oficials, o per no respectar el dret dels ciutadans a expressar-se en valencià, segons últim informe.
El conveni de col·laboració podria ser una realitat a principis de l’any que ve, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aportaria el seu assessorament en matèria lingüística i en aquelles matèries que son pròpies de la seua competència. Les dos parts s’han mostrat a favor de propiciar una línea [sic] de treball que permeta reduir el nombre de queixes i facilitar l’ús oficial i social del valencià en tots els àmbits.
Esperem que la notícia d’un acord que té tantes «possibilitats» es concrete en fets concrets i positius per als usuaris del valencià que tant es queixen que no els el deixen usar. I que eixa línea esdevinga una bona línia d’actuació.
L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:
Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.
Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.
És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:
Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:
1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.
Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?
Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):
El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí
[…]La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.
Vista la bona disposició de Jorge Vela Bargues pel que fa al compliment de la legislació lingüística en la Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA (queixa al síndic de greuges núm. 083838), li faig arribar unes quantes esmenes, per tal de «millorar el nivell cultural de les persones que el visiten provocant-los la reflexió i reactivant-los la capacitat crítica», tal com indica el museu que és el seu objectiu final:
1. En la pàgina http://www.cac.es/programaciones/CAC/programaciones_cac: «Club Ciudad de las Artes y las Ciencias», està en castellà, però, seria més adequat i coherent que la remissió fóra en valencià i directament a la versió en valencià (http://www.cac.es/club/club-cac.jsp?seccion=home&lang=va), cosa que no s’esdevé automàticament (almenys la primera vegada).
2. «El Consell de Administració» > «El Consell d’Administració». Respecte del Consell d’Administració que apareix en la pàgina web, he d’indicar que el tractament de respecte en valencià és «En / Na» i no «D./D.ª» (abreviatura del castellà «don / doña»). I, és clar, l’abreviatura d’«il·lustríssim» és «Il·lm.» (i no «Ilmo.»)
3. Respecte del patronat de la fundació, apareix en una placa a l’entrada del museu, però només en la versió cooficial castellana: caldria posar-hi la versió valenciana.
4. El cartell del «Pase Anual» en el mateix museu, estava només en castellà (llevat de la indicació «Atenció al soci»).
5. La referència a l’«Oceanográfico» (http://www.cac.es/cacsa/historia/historia) hauria de ser a l’«Oceanogràfic».
6. L’adreça en atenuada en gris que apareix al peu de les pàgines està només en castellà, però hauria d’aparéixer en valencià.
7. A la «Galeria d’Imàtges» (http://www.cac.es/cacsa/cronologia/museo) li sobra l’accent.
8. La data automàtica que apareix en la capçalera de la pàgina només en castellà. Els codis automàtics es poden configurar també automàticament per a que s’ajusten a l’idioma de la pàgina, en valencià, en este cas.
9. Hi ha una remissió en castellà a un «Desafío Robot». La pàgina corresponent ho il·lustra amb una capçalera que conté el títol només en castellà, tot i que més amunt sí que hi ha l’enllaç a «Repte Robot». A més del nom també en castellà de «Ciudad de las Artes y las Ciencias» i el text «para Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional».
Li ho agraïxc, espere la correcció d’eixes mancances i la resposta, i aixina comprovarem si és cert el que aduïa en la resposta davant el síndic de greuges:
S’ha posat en marxa un procediment que garantisca que tota la informació que es publique en la pàgina web estiga disponible en els tres idiomes de la mateixa (castellà, valencià i anglés), a fi d’evitar que es repetisquen aquest tipus d’incidents i mantindre el nostre compromís amb la llengua pròpia de la Comunitat.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810
Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:
En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.
I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:
He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.
Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.
Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.
Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.
Molts polítics tenen el vici de pensar que si no hi ha queixes és que ho fan perfectament. Saben que això és una excusa que els reconforta, però que no té cap fonament, més encara si una de les seues activitats consistix a enterbolir i entrebancar l’accés dels ciutadans a la informació pública i als procediments de participació i d’exigència envers l’activitat pública. En este cas la consellera d’Indústria, Comerç i Innovació féu un web que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians. Estem pendents de vore si pensa complir la legislació en una pàgina (tal com diu) o en tot el web.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083281M’heu indicat que tancàveu l’expedient «atés que s’ha obert la via de solució» a la meua queixa. La consellera d’Indústria, Comerç i Innovació ens informava que «en un termini de quinze dies estarà finalitzada la versió en valencià» de la pàgina «www.portaldelcomerciante.com». Això era l’1 de desembre del 2008. Ara ja és 16 de gener del 2009 i la «pàgina» inicial, efectivament, està en valencià. Tanmateix, la resta del web, els continguts que oferix, continuen apareixent només en castellà. Això continua infringint la legislació lingüística. La consellera, certament, no ha indicat que tindrem tot el web en valencià, sinó que féu referència només a una «pàgina».
Naturalment, al cap de vint-i-cinc anys de la Llei 4/1983, considere que no puc atribuir a confusió o interpretació errònia per la meua part si entenc en les paraules de la consellera, quan ha esmentat una «pàgina», que no anirà més enllà, atés que complir la legislació lingüística vigent no sembla objecte d’atenció de la seua gestió lingüística ni ha segut iniciativa seua en este cas, sinó requeriment del Síndic de Greuges a causa d’una queixa ciutadana.
Per tot, voldria insistir en la queixa a fi que no es tancara i, si ja s’han tancat, que se n’òbriga una nova i que es mantinga oberta almenys fins que la conselleria aclarixca que tot el web serà gestionat lingüísticament d’acord amb la legislació vigent, cosa que no està fent encara.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083326
Hui toca replicar-li al director general de Salut Pública, Manuel Escolano Puig, que ha atés la nostra queixa sobre diversos apartats del web de la seua conselleria. La seua resposta no s’ajusta a la realitat ni als fets plantejats en la queixa, aixina que la rèplica que hem enviat a la síndica de greuges ha segut esta:
Estimada síndica de greuges:
Vullc pensar que li heu escrit en català al director general de Salut Pública, que és com jo vaig escriure la meua queixa, però observe que no respon en la mateixa llengua, sinó en espanyol, contràriament al que hauria de ser la pràctica administrativa normal.
D’altra banda, el web www.ditca.net està predeterminat per a obrir-se en espanyol i no permet que siga el ciutadà, a través de la configuració del seu navegador (que té eixa opció tècnica), qui decidixca la llengua amb què vol iniciar la seua relació en Internet amb eixe web, català, en el meu cas.
A més, tot i que el document sobre el virus del papil·loma ha desaparegut dels accessos, es pot trobar (i descarregar en pdf) a partir del cercador del mateix web de la conselleria (dalt a la dreta), fent la consulta, és clar, «papiloma», ja que només està fet en castellà [pdf] i no apareix fent la consulta «papil·loma». De fet, entre les campanyes informatives vigents actualment, la campanya «Perquè rebes les cures que et mereixes», presenta la imatge del cartell en castellà en la versió valenciana del web.
En tercer lloc, el director general de Salut Pública no respon al que jo he plantejat, ja que els apartats que vaig indicar que estaven només en espanyol, continuen estant només en eixa mateixa llengua. A més, si accedim al web de la Conselleria de Sanitat, per exemple, en l’apartat «Informació institucional» > «Contractació administrativa», els enllaços de «Concursos d’obres, subministraments i servicis públics», «Correccions d’errors» i «Adjudicacions» van a la versió castellana del cidaj, sense més opció. S’esdevé el mateix amb la resta d’enllaços de més avall que van adreçats a la versió castellana del web de la Conselleria d’Economia.
Amb la qual cosa hem vist que no és certa actualment l’afirmació del director general de Salut Pública respecte del web ditca ni respecte del web de la Conselleria de Sanitat, tot i que no defallim en la intenció que es convertixca en realitat, per a la qual cosa només cal aplicar la gestió lingüística corresponent a una institució, la Generalitat, que ha d’estar disponible en les dos llengües cooficials, com a mínim.
El síndic de greuges té faena al coll, si espera aconseguir que l’administració popular no discrimine els ciutadans catalanoparlants del País Valencià. Segons la notícia de l’agència Efe que du el diari El País (16.11.2008):
El síndic demana a Castedo que no discrimine el valencià
El síndic de greuges, Carlos Morenilla, ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que en els seus misastges de publicitat institucional observe el règim de cooficialitat lingüística instaurat en la Comunitat Valenciana, sense que en cap cas puga prevaldre una llengua sobre l’altra.
El mal no és tan sols que discriminen, sinó que no facen res per evitar-ho i que pretenguen tindre raons i motius per a fer-ho, que és el que plantegen quan assolten excuses dels colors més variats.
Casualment, observem que l’apartat «Corts Infantils» apareix ja en català en el web de les Corts Valencianes, quasi al cap d’un any. Ha calgut demanar l’esmena a la comissió de peticions de la institució —que al cap de més dels tres mesos reglamentaris encara no respost al demandant—, a més d’altres gestions. Són «els exemples que no haurien de donar les Corts».
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
