Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):
Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.
Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.
Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.
