Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Despesa en política lingüística (6)

Encara estem en temporada d’aprovació dels pressuposts de la Generalitat valenciana, aixina que podem anar inspirant les nostres anàlisis amb un article que ens ha recomanat Sílvia Senz:

La riqueza de las lenguas, 6: el coste del multilingüismo, o la taza de café de cada uno

Per la nostra part, mirant el projecte de pressuposts de la Generalitat valenciana d’enguany, hi trobe alguna curiositat, com ara el fet que l’any passat hi havia per a foment del valencià en la Conselleria d’Educació 7.035.350 euros, però que en els pressupots d’enguany diuen que els de l’any passat eren 6.790.550 euros. No hi entenc gens de comptes, però em sembla que aixina poden dir que els del 2009, 7.001.760, són un augment d’un 3,11%, quan en realitat hi ha hagut un descens d’un 0,5%.

Si és una errada, ja ho corregiran. Si no ho és, deu ser perquè les dades que mostren l’evolució del català al País Valencià els satisfan plenament. Al cap i a la fi, si posem que som cinc milions d’habitants, tal com bramen des del Consell, la despesa per habitant és d’1,4 euros anual per cap. Segons en quins llocs, això no arriba per al cafenet.

Pot ser que pensen «fomentar» el valencià d’una altra manera, sense tants diners però amb més impuls polític real… ¡Pfff!

Despesa en política lingüística (5)

Parlàvem pel febrer de la partida que el pressupost de la Generalitat valenciana dedicava a ajudes als ajuntaments pel que fa al foment de l’ús del valencià (veg. dtl). Déiem que hi havia 460.000 euros per al 2008, però un company atent a estes qüestions ens va avisar que l’ordre amb què s’obria la convocatòria per a demanar les ajudes fixava l’import total en 450.000 euros. Vam fer la consulta a Vicent Satorres Calabuig, cap de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, que ens va atendre i ens va dir:

Efectivament, la línia de subvencions per a ajuntaments té 460.000 € i hem preparat una orde complementària per a poder resoldre la línia completa.

Així que sembla que es mantindrà la quantitat pressupostada per a eixa qüestió.

Despesa en política lingüística (4)

Segons el diari El País de hui (18.02.2008):

L’índex de lectura en valencià, sota mínims

EP – València – 18/02/2008

El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual es situa sota mínims, segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres 2007 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.

L’índex de lectura en valencià es xifrava en un 5,7% en 2006, i va caure al 3,6% l’any passat. l’èuscar és l’única llengua vernacla que llança percentatges inferiors de lectors, però l’índex puja des de l’1,8% en 2006 a un 2,2% en 2007.

La Comunitat Valenciana és l’única de tota Espanya en la qual descendix el nombre de lectors en llengua vernacla.

Els índexs de lectura en català a Catalunya i Balears arriben a el 15,4% i pugen per tercer any consecutiu. Mentre, l’índex de lectura en gallec puja fins al 3,9% enfront del 3,5% que registrava en 2006.

Al marge del castellà, els lectors de llibres editats en anglés i francés superen els lectors de llibres editats en qualsevol de les restants llengües vernacles d’Espanya.

El mateix informe revela una caiguda de l’índex general de lectura a la Comunitat Valenciana enfront d’una alça d’un punt i mig en tota Espanya.

L’índex general de lectors de llibres en territori valencià se situa en desé lloc sobre el conjunt de les comunitats autònomes i per sota de la mitjana espanyola.

I davant d’això, ¿quin és el pressupost dedicat a la política lingüística valenciana? El següent:


Pressupost 2008

Prog. 422.50
Total

7.035.350 |
Habitants

4.892.475 |
Euros/habitant

1,438 €

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques. Vegeu també la taula comparativa del 2006.


La consignació pressupostària per al 2008 de la Generaliat valenciana adreçada a la promoció del valencià és de 7.035.350 euros. És a dir, el programa 422.50 de la Conselleria d’Educació creix un 3,99% respecte a l’any 2007. Dins del programa, les ajudes als ajuntaments han augmentat enguany 10.000 euros respecte a l’any passat. Per al 2008 són 460.000 euros; per a l’any 2007 van ser de 450.000; l’any 2006 eren 456.000 euros. I aixina, encara estem a 29.900 euros dels 489.900 euros de l’any 2005.

Una dada important també és que el pressupost de l’avl —que correspon a un altre programa—, és de 4.225.150 euros. És a dir, té un increment del 9,29% respecte del de l’any 2007, segons les dades oficials.

Com es pot observar, la despesa per habitant encara es situa l’última respecte a la comparativa del 2006 i només augmenta 6 cèntims, un 4,2% en dos anys, molt per baix de l’ipc, amb la qual cosa el mercat en valencià no fa més que perdre capacitat adquisitiva.

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ha publicat l’ordre següent:

ORDE de 29 de gener de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2008.

Ací teniu la versió [pdf].

La inversió en política lingüística per al 2008

Fa poc més d’un any, exposàvem les inversions d’alguns governs en planificació lingüística [dtl, 23.11.2006], i el resultat era aclaridor quant a la realitat de les previsions del govern valencià pel que fa a la gestió dels drets dels ciutadans valencians.

Enguany no hem analitzat encara quina és la inversió que diu que durà a terme Francisco Camps en eixe àmbit —i caldrà vore a què dedica els 300.000 euros que pretén recaptar amb la multa «coercitiva» que ha imposat per reemetre en català (amb la tv3) al País Valencià—. Podem avançar que els bascs, que es trobaven ben per davant en la inversió dedicada al foment del coneixement i l’ús de l’èuscar, han incrementat bastant més el seu pressupost que el govern valencià.

D’altra banda, i com a dada indicativa de com funcionen les coses en la concepció política del dirigents del pp, descobrim que els fets desmentixen les seues paraules: tant el projecte de pressuposts (accessible en el web de la Conselleria d’Economia) com la Llei 15/2007 (publicada en el docv [pdf]) estan complets únicament en castellà però no en valencià, fet que convertix en retòrica buida —sarcasme o cinisme— totes les declaracions que es poden llegir al llarg del projecte de pressuposts:

Programa 111.40: «La información de carácter jurídico-administrativa, con valor añadido y en las lenguas oficiales, haciéndola accesible por medios telemáticos tanto a profesionales como a la ciudadanía, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»

Programa 112.20: «Publicidad de las Normas, Disposiciones, Actos Administrativos, Anuncios, etc. de la Generalitat, así como publicaciones de interés institucional para la ciudadanía de la Comunitat Valenciana, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»; objectiu bàsic 1.2: «Mejorar el uso del valenciano en la actividad del Consell.»

Programa 126.20: «Presencia del valenciano en las actuaciones jurídicas de la Generalitat, y su utilización en sus relaciones de comunicación y atención a la ciudadanía y personas usuarias.»

[etcètera, etcètera]

La notícia sobre el cas basc és del diari El País (03.01.2008):

Cultura destinarà 70 milions a impulsar l’ús de l’èuscar

I. M. – Sant Sebastià – 03.01.2008

La Viceconselleria de Política Lingüística i l’institut per a l’ensenyament del basc a adults HABE, entitats ambdues dependents del Departament de Cultura, gestionaran enguany un pressupost de 70 milions d’euros, dels quals 50 milions es destinaran a subvencionar iniciatives dirigides a impulsar l’aprenentatge i ús de l’èuscar.

El pressupost de Política Lingüística puja a 54,4 milions d’euros, quantitat que suposa un increment del 6,5 % pel que fa a 2007. HABE tindrà 42,9 milions (quasi 28 procedixen de l’aportació de la viceconselleria), que representa un 6,9 % més que el passat exercici.

«Per sobre de colors polítics», l’objectiu del govern passa perquè l’èuscar «supere el marc escolar i tinga cada vegada més presència en el carrer, en l’àmbit laboral, en Internet, en les activitats d’oci, en els mitjans de comunicació, en l’àmbit familiar i en les relacions d’amistat i comunitàries», va subratllar ahir el viceconseller Patxi Baztarrika. Per això, els pressuposts estan dissenyats per a «promoure i garantir les condicions per a l’ús de l’èuscar», va afegir.

Les convocatòries d’ajudes ja han estat publicades. El termini de sol·licitud conclourà el 15 de febrer. «Per primera vegada quedaran resoltes en el primer quadrimestre», va destacar Baztarrika. L’executiu ha reservat 1,3 milions a entitats privades que promocionen l’ús de l’èuscar en la societat. Altres 5,7 milions aniran a parar a mitjans de comunicació que editen o emeten en llengua basca. L’impuls d’este idioma en les empreses privades es subvencionarà amb 2,6 milions, mentres que 1,7 es destinarà a ajuntaments i entitats locals. Enguany, a més, començarà a caminar l’Institut Etxepare, amb la finalitat de difondre la llengua i la cultura basques en l’àmbit internacional.

Despesa en política lingüística (1)

Les administracions públiques publiciten les grans quantitats dels seus pressupostos, per no sempre donen les dades en un context comprensible. Per emmarcar millor eixes dades pressupostàries que solen destacar amb finalitats més aviat publicitàries, convé tindre altres dades amb les quals contrastar les xifres.

A continuació presentem un quadre que pot ajudar a entendre què suposen en concret (en euros per habitant) les quantitats destinades a gestionar les oportunitats i resoldre els problemes de la societat valenciana, en este cas, en l’àmbit de gestió de la política lingüística.

Taula comparativa
Pressupost 2006 – Política lingüística

Pressupost
Política lingüística 2006
Habitants 2005 Despesa en política lingüística per habitant
Illes Balears 4.154.789 €
Direcció General de Política Lingüística
983.131 4,226 €
Euskadi 60.489.699 €
Viceconsejería de Política Lingüística
(44.982.755 €)
+
HABE (Instituto para la Alfabetización y Reeuskaldunización de Adultos)
(15.506.944 € )
2.124.846 28,467 €
Catalunya 27.162.169 €
Secretaria de Política Lingüística (14.000.000 € – Aportacions a Consorci per a la Normalització Lingüística
Inclòs en Secretaria de PL)
6.995.206 3,882 €
País Valencià 6.479.820 €
Àrea de Política Lingüística
(Acadèmia Valenciana de la Llengua: 3.683.540 €)
4.692.449 1,380 €

La consignació pressupostària 2006 de la Generaliat valenciana per a la promoció del valencià és 6.479.820 euros. En concret, per a ajudes als ajuntaments s’ha reduït en 33.000 euros: actualment és de 456.000 euros, mentres que l’any 2005 va ser de 489.900 euros.


Les dades permeten vore, per exemple, com s’ho feren ja a partir de 1983 al País Basc en alfabetització d’adults. La llei de creació de l’HABE sembla impensable ací vora 25 anys després. Cal ressaltar que el pressupost per a l’HABE 2006 és de 15.506.944 euros i el de la Viceconsejería de Política Lingüística 44.982.755 euros (total: 60.489.699 €).

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques.


Una volta vist el quadre anterior, podem llegir amb més aprofitament la notícia de l’agència Europa Press que vam poder llegir en Vilaweb (22.11.2006 dc.):

La FVMP subvenciona amb 456.000 euros la promoció del valencià als ajuntaments

VALÈNCIA, 22.11.2006 (EUROPA PRESS)

La Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) subvenciona amb 456.000 euros la promoció del valencià als ajuntaments, segons ha indicat hui el president d’esta entitat i alcalde d’Altea (Marina Baixa), Miguel Ortiz, qui ha subratllat en un comunicat que gràcies al conveni de col·laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, la FVMP «ha promocionat i donat impuls a accions a favor de l’ús del valencià en l’àmbit de l’administració local, i ha subvencionat les activitats que els municipis organitzen en este sentit».

Ortiz ha indicat que enguany un total de 191 entitats locals i 64 oficines municipals de promoció lingüística han sol·licitat a la FVMP estes ajudes econòmiques, front a les 189 entitats locals i 58 oficines de promoció lingüística que ho van demanar el 2005.

En este sentit ha explicat que han subvencionat ajudes relatives a retolació i senyalització en valencià dels indicadors urbans, de carrers i la senyalització exterior i interior dels edificis municipals i els camins; cursos i campanyes municipals i creació i funcionament d’oficines de sensibilització i promoció de l’ús del valencià.

A més, ha indicat que dins de les accions realitzades per la FVMP per a la promoció de l’ús del valencià, «també està donant suport a la traducció i correcció de textos de les publicacions pròpies de l’entitat i l’assessorament a les entitats locals en aquelles qüestions que conduïsquen a un millor treball en la promoció de l’ús del valencià; i també l’organització de cursos entre el personal de la FVMP, per a preparar per a l’examen del certificat de nivell elemental i mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i el reciclatge o formació contínua de les persones que ja en disposen».