Acció Valenciana (1930-1931) de Santi Vallés

L’avl vos convida a la presentació del llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada de Santi Vallés. L’acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer del 2009 a les 19:00 en la sala d’actes del Museu de la Ciutat, plaça de l’Arquebisbe, número 3, de València.

Acció Valenciana (1930-1931)
La consciència desvetlada

El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.

A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus interpretatives de l’ideari de la publicació i la complexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.

Santi Vallés Casanoves (l’Alcúdia, 1967), filòleg i assagista, ha sigut professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a periodista, ha exercit de corresponsal, redactor, col·laborador i crític literari en diversos mitjans de la premsa escrita. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i treballs de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara El rebost de la memòria (2002) o Digues blau cel (2002). Especialitzat en l’estudi del valencianisme polític i cultural del segle xx, és autor de la biografia Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (Premi de la Generalitat Valenciana al llibre més ben editat de l’any 2000). En la mateixa línia d’investigació encetada amb l’estudi que ara veu la llum, actualment treballa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre Adolf Pizcueta i la seua participació en les publicacions valencianistes de la dècada de 1930.

Llibres: els estrangerismes i la cursiva

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir informació sobre dos novetats editorials que poden interessar els tècnics lingüístics:

Els estrangerismes en català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística

Autor: Xavier Rull
Valls / Tarragona: Cossetània / Universitat Rovira i Virgili, 2008

El llibre tracta sobre el fenomen dels manlleus, les qüestions lingüístiques que els afecten (adaptació, traducció, pluralització, etc.) i els factors socials que hi intervenen (superposició cultural, veïnatge, esnobisme, etc.). És la segona obra sobre lexicologia del mateix autor, que ja va publicar La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004).

Sobre la cursiva. Ús en els textos impresos per marcar els estrangerismes

Autor: Pere Farrando
Editorial: Pagès Editors
Preu: 10 euros

Les convencions gràfiques, que provenen de la llarga tradició de la impremta i l’edició, estan en mans de tota persona implicada en la publicació d’un text —ja sigui un revisor, ja sigui l’autor— perquè se’n serveixi. La cursiva, igual com fan els altres recursos de la tipografia del text, afavoreix que s’interpreti el contingut d’una determinada manera i dóna ritme a la lectura continuada. Per aprofundir en una de les seves especialitats, la identificació dels estrangerismes, tan variada i subjectiva, desenvolupem la doctrina de Josep M. Pujol i Joan Solà, valorem els materials de consulta i prenem en consideració la terminologia normalitzada.

El Llibre dels fets en la xarxa

Ens anuncia Vilaweb (18.09.2008) la digitalització de la versió més antiga del Llibre dels fets de Jaume I, que data del 1343. El portal Recerca en Acció ha penjat el recurs en Internet:

L’internauta té l’opció de llegir-ne el text antic o la versió moderna que n’ha fet Josep M. Pujol i, encara, la d’escoltar-lo. També té a disposició els comentaris que han escrit per al cas un seguit d’experts en l’obra. Per passar full, el lector s’ha de servir del ratolí.

Cal assenyalar que també disposem d’altres edicions del llibre localitzables en Internet, com ara la de Marian Aguiló (en format doc, en facsímil o en html) o el facsímil de l’Institut Cervantes (s. xvi).

Campanya de lectura en valencià

Josep Cortés i Roig ens envia informació sobre una campanya que promou la lectura en valencià:

Hi ha molts motius per a llegir en valencià, i un és per a conéixer-nos millor. Amb aquesta filosofia pràctica, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura enceta la tercera edició de la campanya «Llegir en valencià». Enguany, la col·lecció de llibres (13 en total) estarà formada per textos divulgadors sobre la gastronomia, les festes, els refranys, l’economia, l’art, la llengua, els personatges i la cultura dels valencians. Els textos, elaborats expressament per a l’ocasió per periodistes i supervisats per experts en cada matèria, es distribuiran els caps de setmana en els diaris Levante-EMV i El Mundo.

La col·lecció comença hui divendres 20 de juny, amb el repartiment gratuït del llibre Les nostres festes en els diaris Levante-EMV i El Mundo.

La llengua com a font de valor

La llengua és un instrument de comunicació… Sí, però també és un «actiu estratègic», segons la ressenya «La lengua como activo estratégico» feta per Emilio Ontiveros (El País, 10.02.2008 dg.) del llibre de José Luis García Delgado i Juan Carlos Jiménez Economía del español: una introducció (editorial Ariel). Destaquem dos fragments de la ressenya:

[…] Este primer volum, de caràcter fonamentalment introductori i metodològic, tracta, en primer lloc, de posar les bases per a la comprensió de la naturalesa econòmica de la llengua (els trets específics com a recurs econòmic) i de descriure els instruments adequats per a eixa complexa valoració.

[…] Una part majoritària de l’estoc d’inversió estrangera directa de l’economia espanyola continua estant en països amb els quals es compartix eixe actiu, un mateix de vehicle de comunicació. Una dimensió que no s’exhaurix en la facilitat que suposa eixa relació mercantil entre països, sinó en la possibilitat d’articular al seu voltant possibilitats d’enfortiment del capital social, per a consolidar, en definitiva, la confiança entre nacions diferents.

No cal dir que també hauríem de poder considerar el català «com a font de valor», amb més facilitat encara a causa dels menors impediments orogràfics i les facilitats de relació en un mateix espai econòmic. I seria ben interessant que anàrem més enllà de l’exacerbació identitària que aparenten de tant en tant alguns sectors polítics.

Les editorials valencianes i el mercat de mínims

Podem pensar que hi ha a les llibreries un nombre excessiu de llibres, sobretot si ens guiem per la qualitat que detectem i, paradoxalment, per l’absència quasi absoluta de crítiques negatives —i constructives— sobre cap llibre.

Pel que sembla (El País, 20.12.2007), l’oferta editorial dels editors del País Valencià ha disminuït un 3,7 % els últims tres anys (2.264 títols). Quant als llibres en valencià, la notícia del diari diu:

Els llibres en valencià van facturar 15 milions d’euros en 2006, que suposa un 14 % més que en 2004. El 80 % de les obres en valencià són textos no universitaris i llibres infantils i juvenils, fet que reflectix la notable dependència que les lectures obligatòries del sistema educatiu tenen sobre aquest sector. En 2006, l’edició en valencià va suposar el 28 % del total de títols i el 49 % dels exemplars produïts.

Malauradament, l’actuació de les administracions públiques valencianes del Partit Popular consistix en tancar i retallar el mercat en valencià (començant per la TV3, un aparador impagable que no tan sols desaprofiten, sinó que volen negar als valencians), en contradicció amb les seues proclames liberals, un liberalisme paradoxalment proteccionista en tot el que afecta els seus privilegis particulars derivats d’un abús de les majories que els atorga la petita democràcia que tenim.