Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.

 

 

La llengua parlamentària en valencià

Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

[…]

L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.

Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).

A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.

Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.

La redacció de les normes

Ni la Generalitat valenciana ni les Corts Valencianes pareix que estiguen massa preocupades per l’assessorament lingüístic a l’hora de redactar les disposicions normatives. És possible que haja passat una altra legislatura sense que hajam aprofundit en la fixació d’uns procediments i d’uns protocols d’actuació que augmenten la qualitat democràtica de l’elaboració de les normes. (Al capdavall, podem observar en la secció «Greuges» que el mateix web del president de la Generalitat Ximo Puig incomplix la Llei 4/1983.)

En les Corts Valencianes, els assessors lingüístics (encara inexistents com a tals assessors) no tenen més ocasió d’intervindre que per a fer una traducció al valencià (o al castellà, quan els arriba la versió en valencià, habitualment creada pel programa Salt a partir d’un original en castellà) o una revisió ortogràfica i, amb sort, un mínim retoc estilístic. En tot cas, pel que fa a la qualitat de la redacció, continua sense existir cap protocol que permeta incorporar els principis més bàsics d’una redacció democràtica preocupada perquè els ciutadans tinguen davant una norma clara i simple.

L’executiu i el legislatiu valencians haurien prendre nota del que comenta Margarida Sanjaume Navarro («L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat», Revista de Llengua i Dret, número 68):

En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplifica amb les paraules d’un funcionari de la secció de revisió lingüística del Govern federal suís:

«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels projectes i les proposicions de llei des del començament, planificant l’activitat de manera que s’hi impliquin especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»

De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:

«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió [legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»

La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles i, en definitiva, a garantir la seguretat jurídica.

Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i recomanen una formació adequada i específica dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de les lleis i altres documents públics.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

Comunicacions per a la Scaterm

La Scaterm ens envia la informació següent:

IX Jornada de Terminologia

Terminologia i llenguatge jurídic

18 de maig de 2011
Universitat Autònoma de Barcelona

Crida per a la presentació de comunicacions

La Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Universitat Autònoma de Barcelona us conviden a participar activament en la IX Jornada de la SCATERM, titulada «Terminologia i llenguatge jurídic», que tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el dia 18 de maig de 2011.

Hi tenen cabuda tots els treballs sobre dret i llenguatge jurídic que tinguin una vinculació clara amb la terminologia. En conseqüència, aquesta jornada s’adreça a professionals especialitzats en terminologia, dret, ciències jurídiques, lingüística i altres àrees afins.

Presentació de resums (forma i terminis)

  • Els resums, d’un mínim de tres-centes paraules, s’han de presentar en format de document de text dels programaris MS Word (2000 o superior) o Open Office, o bé en rtf. S’han de lliurar preferentment en català.
  • Els resums han d’anar acompanyats de les dades següents: a) nom de l’autor o autors i organisme de procedència; b) títol de la comunicació; c) justificació i interès de la proposta dins l’àmbit de la jornada, i d) dades de contacte (adreça postal completa, adreça electrònica i número de telèfon).
  • Els resums i les dades de contacte s’han d’enviar per correu electrònic, en un arxiu adjunt, a l’adreça electrònica s.llengues.terminologia@uab.cat. L’assumpte del missatge ha de contenir el text següent: «IX Jornada de la SCATERM (proposta de comunicació)». El resum es considerarà lliurat quan l’autor rebi la confirmació de recepció per part de l’organització.
  • El termini límit de recepció de resums és el 15 d’abril de 2011.
  • Les comunicacions acceptades per a exposar oralment disposaran de quinze a vint minuts per a la presentació. Al final de cada sessió de comunicacions es reservarà un espai per al debat.
  • Una vegada acceptada la comunicació, l’autor o autors han de fer arribar el text definitiu de la comunicació (d’una extensió aproximada de 15 pàgines a un espai i mig), en format electrònic i en una còpia impresa, abans del dia 13 de maig de 2011. Per a poder fer l’exposició pública de la comunicació és imprescindible haver complert aquest requisit.
  • Amb vista a l’edició de les actes de la jornada, el text definitiu ha d’anar acompanyat de les imatges que l’autor o autors vulguin que siguin reproduïdes juntament amb la comunicació.

Criteris de selecció

  • L’interès del tema dins l’àmbit temàtic de la jornada.
  • El rigor metodològic i l’interès estratègic de la publicació.

Publicació dels treballs

  • Els autors seleccionats seran informats abans de 2 de maig del 2011.
  • Les comunicacions seran publicades en format electrònic al lloc web de la SCATERM i en repositoris digitals d’accés obert.