El requisit lingüístic i la retòrica sindical

La regulació del requisit lingüístic en l’administració pública valenciana està patint entrebancs imprevistos en l’elaboració de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. A més dels que podíem sospitar que hi posarien els dirigents polítics valencians en el govern, s’han sumat a la política de desús del valencià (i no en contra del requisit lingüístic, que continua existint per al castellà) els sindicats ugt i cc oo, ja que han firmat l’esborrany de llei, esborrany que continua problematitzant el respecte als drets lingüístics del personal de l’administració i, de rebot, dels ciutadans valencians (art. 53 i 100 [dtl]) en no tractar amb igualtat les dos llengües oficials (valencià i castellà).

Per contra, ací teniu l’esmena proposada per l’stas per a l’article 53:

Per a superar les proves selectives les persones aspirants hauran d’acreditar els seus coneixements de les dues llengues oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’acreditació es farà mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat, o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què l’idioma en qüestió siga el vehicle d’expressió en qualsevol de les tasques que hauran de dur a terme en el lloc de treball corresponent.

Com a norma general, el nivell de coneixement de valencià que s’ha d’acreditar és el del nivell mitjà, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser l’elemental, i per als cossos o escales específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de valencià exigit podrà ser el superior.

Igualment, el nivell de coneixement de castellà que s’ha d’acreditar és el del nivell C1 del marc europeu de referència, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser el B1, i per als cossos específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de castellà exigit podrà ser el C2.

Quant a la polèmica que ha generat la renúncia de cc oo (i UGT) als drets lingüístics dels valencians, podeu llegir els articles següents:

  1. Francesc Esteve: «Contra el valencià i la paraula donada» (Levante, 06.08.2009)
  2. Francesc Esteve: «CC OO falta al valencià i a la paraula» (Levante, 27.08.2009)
  3. Ferran Vicent García Ferrer: «Un señor entestat en el seu error» (Levante, 11.09.2009)
  4. Francesc Esteve: «Requisit valencià, descrèdit de CC OO» (Levante, 23.09.2009)
  5. Ferran Suay: «Enemics de les llengües» (Levante, 26.09.2009)

Flaixos sobre legislació lingüística, diccionaris i dades sociolingüístiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 36, 17.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Els panells de missatges variables de les carreteres estatals

La Resolució d’1 de juny de 2009 (BOE 143, del 13 de juny del 2009 [pdf]), de la Direcció General de Trànsit de l’Estat, per la qual s’aprova el Manual de Senyalització Variable, preveu (annex I, criteri 1, principi 8) que, a la xarxa viària de les comunitats autònomes amb llengües cooficials on l’Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit exerceix les seves competències, els plafons amb missatges variables s’han de reproduir en dos missatges alternats: l’un d’acord amb els models en castellà i l’altre en la llengua oficial pròpia.

Novetat editorial

Diccionari UB anglès-català. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona: Thera, Centre de Llenguatges i Computació, 2008. 1.056 p.

Diccionari elaborat conjuntament per especialistes en diferents àmbits relacionats amb el llenguatge amb la doble finalitat de proporcionar un producte útil tant a especialistes com a públic en general, des de l’àmbit català i també l’anglosaxó.

Incorpora una versió electrònica. Per a més informació: http://diccengcat.ub.es
Des del web http://www.publicacions.ub.es/ es pot fullejar la publicació impresa.

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007)

L’11 de juny es va presentar públicament l’informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’Observatori de la Llengua Catalana. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) abasta la realitat sociolingüística de tots el territoris de parla catalana i analitza la situació del català tant des del punt de vista normatiu —a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia— com des del punt de vista social —valorant-ne la situació en l’ús familiar i interpersonal—. L’informe també estudia la situació en els mitjans de comunicació i la indústria cultural i exposa les perspectives de la llengua a l’ensenyament primari, secundari i universitari.

Es pot consultar a: http://www.demolinguistica.cat/web/

Flaixos de traducció i interpretació i de base de dades jurídica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 35, 03.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2009

El dogc 5.391, del 2 de juny de 2009, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació juradesd’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2009.

Enguany les llengües objecte d’examen són:
— Anglès (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)

La sol·licituds s’han de presentar del 3 al 15 de juny a la Secretaria de Política Lingüística a Barcelona (C. de Mallorca, 272, 1r); Girona (Gran Via de Jaume I,9, 1r pis); Lleida (C. de Lluís Companys, 1); Tarragona (C. de Sant Francesc, 3) o Tortosa (C. de Montcada, 23).

Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Llengües i legislació. Base de dades jurídica

La base de dades de dret i legislació lingüístics és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Secretaria de Política Lingüítica i el ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), responsable del programa Mercator: dret i legislació lingüístics. L’objectiu és reunir les bases de dades d’aquestes dues organitzacions i posar-les a disposició dels estudiosos i la ciutadania en general a través d’Internet. Té gairebé 30.000 entrades, de les quals unes 21.000 han estat aportades per la Secretaria de Política Lingüística.

Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/bdjuridica

Flaixos de requisit lingüístic (Illes Balears) i de toponímia (Catalunya)

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 32, 21.04.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Regulació de l’exigència del coneixement del català al sector públic sanitari de les Illes Balears

El Butlletí Oficial de les Illes Balears ha publicat el Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (boib núm. 46, de 31 de març). En general, els coneixements de llengua catalana requerits corresponen al certificat B (coneixements elementals orals i escrits) de la Direcció General de Política Lingüística o de l’Escola Balear d’Administració Pública i, en alguns casos, al certificat A (coneixements orals) de les mateixes institucions.

Per a més informació: boib [pdf]

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya 2009

Al dogc núm. 5.355 s’ha publicat l’Acord de Govern 55/2009, de 24 de març, d’aprovació del corpus toponímic del nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Amb aquest acord s’aprova el corpus toponímic de competència de la Generalitat i es dóna publicitat al corpus de competència local perquè serveixi de referència en l’edició de cartografia, retolació, etc. El nou corpus substitueix l’aprovat per acord de Govern de 22 de juliol de 2003.

Més informació: Generalitat de Catalunya

Legislació lingüística: referències del RD 2.062/2008

També en el Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens arriba la informació que el boe número 10, de 12 de gener de 2009, publica el Reial decret 2.062/2008, de 12 de desembre [pdf], pel qual es desplega la Llei 55/2007 estatal, de 28 de desembre, del cinema i que conté referències lingüístiques en els articles 6.1.a i d, segon paràgraf del 7.1., 7.2, 13.2, 19.3 i 32.e.

Ací teniu la versió en català del text (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

[…]

Article 6. Procediment de qualificació per l’icaa

1. La qualificació ha de ser sol·licitada per l’empresa productora o distribuïdora de la pel·lícula cinematogràfica o altra obra audiovisual, mitjançant una sol·licitud dirigida a l’icaa, a la qual cal adjuntar:

a) Quan la sol·licitud l’efectue l’empresa distribuïdora, un contracte de distribució de la pel·lícula o altra obra audiovisual, o una declaració realitzada en un document públic en què resulte prou acreditada la seua condició de ser l’empresa que la distribuïx. Si la llengua original d’estos documents no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, s’han de presentar, a més, traduïts al castellà.

[…]

d) Si la llengua original no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, text complet dels diàlegs traduït al castellà.

Article 7. Comercialització de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals

1. A l’efecte del que s’establix en l’article 18 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema, pel que fa a la quota de pantalla, l’icaa expedirà a les empreses distribuïdores de les pel·lícules que es vagen a comercialitzar en sales d’exhibició cinematogràfica, prèvia sol·licitud, un certificat de distribució que han de facilitar als titulars de les sales d’exhibició en el qual es reflectirà la qualificació, la nacionalitat i les característiques de distribució de les pel·lícules que s’especifiquen en el paràgraf següent.

Per a l’obtenció d’eixe certificat, les empreses distribuïdores han de presentar a l’icaa, amb la seua sol·licitud, la informació sobre les característiques de distribució de la pel·lícula, que són l’idioma de la versió original i de les diferents versions en les quals va a comercialitzar-se, amb indicació del nombre de còpies o suports de cada versió. En el cas de projecció digital via satèl·lit, s’ha de notificar el nombre de receptors de senyal als quals es transmetrà la pel·lícula cinematogràfica.

[…]

2. Eixe certificat pot ser sol·licitat per l’empresa distribuïdora en el moment que sol·licite la qualificació. Per a això, juntament amb la sol·licitud de qualificació, l’empresa distribuïdora ha de presentar la informació sobre idioma i nombre de còpies a què es referix l’apartat 1.

Article 13. Control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques

[…]

2. Els titulars de les sales d’exhibició cinematogràfica ham d’omplir i fer arribar a l’icaa els informes d’exhibició en què han de figurar la declaració de la totalitat de les pel·lícules cinematogràfiques projectades, tant llargmetratges com curtmetratges, que han de ser identificades pel títol i nombre de l’expedient de qualificació, l’idioma de la versió original i el de comercialització en doblatge i subtitulat, si n’hi ha, i l’empresa distribuïdora. Així mateix, cal declarar el nombre de bitllets venuts i la recaptació obtinguda en cada sessió. Per a la verificació d’aquestes declaracions, l’icaa pot sol·licitar la informació documental necessària.

[…]

Article 19. Modalitats d’ajudes i marc normatiu

[…]

3. Els crèdits específics per al foment de la producció, distribució, exhibició i promoció de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents del castellà que, segons l’article 36 de la llei esmentada, han d’establir-se sense perjudici del règim d’ajudes estatals les bases reguladores de les quals s’estableixen en este reial decret, seran transferits íntegrament a les comunitats autònomes corresponents mitjançant els convenis de col·laboració a què es referix la disposició addicional sisena d’esta llei, d’acord amb els criteris i límits que s’hi establixen. La convocatòria, tramitació i l’atorgament d’estes ajudes correspon a les comunitats autònomes.

[…]

Article 32. Documentació

L’aprovació del projecte de coproducció ha de ser de sol·licitat, abans de l’inici del rodatge de la pel·lícula, per l’empresa productora a l’icaa o, quan pertoque, a l’òrgan de la comunitat autònoma competent, adjuntant-hi, en tot cas, la següent documentació:

[…]

i) Contracte de coproducció en què s’especifiquen els pactes de les parts relatius als diferents aspectes que es regulen en este reial decret, amb indicació precisa de la participació de cada coproductor, les aportacions de personal creatiu, tècnic i de serveis, les transferències dineràries de cada coproductor i el repartiment de mercats i beneficis. Si el contracte de coproducció està redactat en una llengua diferent del castellà o d’alguna de les cooficials en les comunitats autònomes, cal presentar-ne, a més, una traducció al castellà.

[…]