Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

La suspensió del reglament lingüístic de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Els Amics de la Bressola ens fan arribar la notra de premsa de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia sobre la suspensió dels reglaments lingüístics de Barcelona i de la Diputació de Lleida:

Sobre la suspensió cautelar dels reglaments d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Volem expressar el nostre rebuig i advertir del perill que suposa per a la llengua catalana la interpretació que s’expressa en les resolucions judicials dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la qual, com és habitual, opta per emprar la llengua castellana.

Es fa una dubtosa interpretació de la funció de les mesures cautelars en favor de la llengua castellana, com si existissin possibles perjudicats i danys d’impossible reparació pel fet que les administracions fessin servir la llengua catalana com a preferent, que no única.

Prejutgen la resolució de fons, cosa impròpia d’una resolució cautelar, amb una interpretació interessada i parcial de la sentència del Tribunal Constitucional, sense tenir en compte la Llei de política lingüística de 1998, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que obliguen a les autoritats estatals a adoptar les mesures de protecció de la llengua pròpia del territori.

També avancen elements interpretatius de la futura sentència en favor dels esquemes de política lingüística clarament coincidents amb el Partit Popular i Convivència Cívica Catalana. Per aquesta via, aquestes formacions polítiques minoritàries intenten, antidemocràticament, fer ús de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut per limitar el dret dels catalans a emprar la llengua pròpia en l’àmbit de Catalunya.

Pensem que la gent que vàrem sortir a manifestar-nos contra la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional hauríem de seguir expressant el nostre rebuig de manera activa i clara també davant de cada retallada efectiva de l’ús de la nostra llengua, com és el cas d’ aquestes resolucions judicials.

28 d’octubre de 2010

Una llei per a l’occità

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens ha fet arribar la nota de premsa seguent:

El Parlament aprova la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que converteix Catalunya «en l’únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori»

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran i que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya «en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori». «Aquesta llei és un exemple d’allò que és aquest país, una terra que respecta i reconeix la seva pluralitat», ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció al ple de la cambra, que ha fet en català i aranès. Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat la importància del text, «una llei de reconducció històrica» que atorga a l’occità «una protecció, un reconeixement oficial i un prestigi dels quals no havia gaudit mai». Al ple han assistit el Síndic de l’Aran, Francesc Boya; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i els membres de la ponència de la llei.

El vicepresident del Govern ha explicat que la Llei de l’occità «ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua que va iniciar el seu caminar amb els trobadors, en l’inici del miŀlenni passat». És per això, ha dit, que es tracta d’una llei pels aranesos, els catalans i els occitans. I és que, ha manifestat, «amb aquesta llei reconeixem el valor específic de l’aranès, donem recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projectem que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals». Ha recordat en aquest sentit que amb la nova llei s’estén l’aranès per tota l’administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d’adults, la cultural o l’onomàstica: «Fem una llei de protecció social de la llengua pròpia de l’Aran», ha sentenciat.

Per Josep-Lluís Carod-Rovira, és «una bona llei» per Catalunya, l’Aran i Occitània. En el cas de Catalunya, ha explicat, perquè «recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric». I en el cas de l’Aran i Occitània perquè «permetrà que la seva identitat sigui reconeguda de forma indiscutible». «Els occitans de tot el món guanyen amb aquesta llei una legitimitat que no tenien, una justificació imprescindible i una potenciació legal de la seva identitat», ha manifestat. De fet, el vicepresident ha anat més enllà en considerar que amb la norma «reconstruïm un espai jurídic de relació entre els catalans i els occitans», que potenciarà les relacons entre tots els territoris de llengua occitana, facilitarà l’establiment d’acords i convenis amb institucions i entitats i promourà també la projecció exterior de la llengua.

L’occità, llengua oficial

La llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. L’Estatut atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’aranès.

La nova norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

Pel que fa a la protecció de l’aranès, la llei regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en l’àmbit de les seves respectives competències per a protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran per tal de fer efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.

La funció pública valenciana sense capacitació

S’ha aprovat ja la nova llei de la funció pública valenciana. La vespra de l’aprovació, el vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Manuel Pérez Saldanya, feia unes consideracions sobre la «competència lingüística» que haurien de tindre els funcionaris públics (El País, «Por una administración más valenciana», 29.06.2010). Vist com ha anat la cosa, podem concloure amb el paràgraf següent:

Si la llei valenciana continua sent l’excepció i l’única que no dóna cabuda a la competència lingüística, serà lícit entendre que la Generalitat no creu en el valencià més que per a usos folklòrics i menysprea l’esforç de tants valencians, joves i menys joves, per aprendre la nostra llengua i viure en valencià.

Res que no sabérem. La qüestió serà aconseguir-ho a pesar d’eixe menyspreu. Com fins ara, i a pesar del que puga opinar la presidenta de l’avl, Ascensió Figueres, quant a la «capacitació lingüística» esmentada per Pérez Saldanya.

La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.

La llei de llengües de l’Aragó

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

S’aprova la llei de llengües de l’Aragó, on es reconeix el català

El català ja està reconegut a l’Aragó, però com a «llengua pròpia, original i històrica» i en cap cas cooficial amb el castellà. Això és el que diu la llei de llengües aprovada ahir (17.12.2009) a les Corts d’Aragó per un sol vot de diferència i gràcies a l’acord entre el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), mentre que PP i PAR (soci de govern amb els socialistes) hi van votar en contra, qualificant la llei «d’error espectacular» o de «desencert total». L’únic diputat d’IU també hi va votar desfavorablement, però en aquest cas perquè no s’accepta la cooficialitat.

Una àmplia representació d’alcaldes de la Franja de Ponent van aplaudir la votació final d’una llei que arriba 27 anys després del primer Estatut d’Aragó, que ja la preveia, i 25 després de la Declaració de Mequinensa, on un ampli grup d’alcaldes de la Franja, entre ells l’actual president Marcelino Iglesias, demanaven la cooficialitat del català a l’Aragó.

La llei reconeix el català, i també l’aragonès, en fomentarà l’aprenentatge voluntari en escoles i instituts, on ja l’estudien més de 4.000 alumnes; i permetrà que els veïns de la Franja puguin dirigir-se a l’administració en la seva llengua materna.

No obstant, a més de negar-ne la cooficialitat, també crea el Consell Superior de Llengües per supervisar la política lingüística de l’Aragó i una Acadèmia Aragonesa del Català per als aspectes normatius.

La tramitació ha inclòs una esmena del PAR que permet als ajuntaments denominar el català amb el nom específic que rep localment, com ara fragatí o ribagorçà. Tot plegat, per la «croada» que PP i PAR han fet per evitar el terme català. En els darrers dies, el PP ha organitzat una campanya «contra la imposició del català» i ha recollit 43.000 signatures, la majoria a Saragossa.

Font: Avui (18.12.2009)

Addició extreta de Directe.cat
Amb l’aprovació de la Llei de llengües, s’obliga els poders públics d’Aragó a arbitrar els mitjans necessaris per ‘informar, dignificar i difondre’ les llengües i modalitats lingüístiques de la comunitat amb la finalitat de promoure ‘el correcte coneixement de la realitat lingüística aragonesa’.

La Llei de llengües també preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, com a òrgan col·legiat consultiu adscrit al Departament de Govern d’Aragó en política lingüística amb la finalitat de garantir l’objectivitat i transparència de l’aplicació d’aquesta Llei que dóna compliment a l’estatut d’autonomia d’Aragó en l’àmbit linguistic. El Consell estarà format per quinze membres que seran designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades personalitats de les lletres, l’ensenyança o investigació lingüística o dels àmbits social i cultural d’Aragó.

La Llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació al Butlletí Oficial d’Aragó.

Addició extreta del 3cat24.cat

Pel que fa a l’assignatura de català que s’imparteix a la Franja, continuarà sent optativa.

El debat ha generat molt expectació. Fins a les Corts d’Aragó hi han anat membres de la plataforma No Parlem Català, que han desplegat una pancarta, però també alcaldes i polítics de la Franja que no s’han volgut perdre el moment. I és que aquesta llei és la culminació d’un procés que va començar fa 25 anys, quan es va iniciar l’ensenyament del català a les escoles de la Franja.

Addició extreta d’El Periódico de Catalunya

Com ja van fer a Andalusia quan es debatia l’Estatut de Catalunya, els populars han recorregut a l’hostilitat contra el català a través de la ràdio. En una falca, una dona pregunta: «¿Podría decir-me dónde está la plaza del Pilar?». «Giri a la dreta i tot recte», li contesten en català. Alterada, la dona crida: «¡¿Cómo dice usted?!». Llavors apareix una veu en off que afirma: «Seguro que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE».

Denominacions oficials: Calp, Ares del Maestrat i Real

Les poblacions de Calp, Real i Ares del Maestrat han fixat el seu nom oficial en valencià, segons podem llegir en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana:

  • Decret 204/2009, de 6 de novembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Ares del Maestre per la forma exclusiva en valencià d’Ares del Maestrat. (docv número 6.141 de data 10.11.2009) [pdf]
  • Decret 126/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Real de Montroi per la forma exclusiva en valencià de Real. (docv número 6.092 de data 01.09.2009) [pdf]
  • Decret 125/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Calp/Calpe per la forma exclusiva en valencià de Calp. [2009/9785] (docv número 6.092 de data 01.09.2009) [pdf]

Més dades sobre les denominacions oficials dels municipis valencians en la fitxa de municipis i comarques del País Valencià i en la secció de legislació lingüística.