El dret a defendre’s en valencià

BOEL’article «La nova Llei del dret de defensa permet usar el català en jutjats de tot l’Estat» (Diari La Veu del País Valencià, 22.11.2024), informa de la tasca feta per la Plataforma per la Llengua en la redacció de la Llei 5/2024, del dret de defensa, que entrarà en vigor el dia 4 de desembre. Gràcies a esta faena, la lletra d de l’article 10 i l’article 11 inclouen el dret a l’ús de les llengües oficials davant l’administració de justícia:

Article 10. Drets davant els tribunals i en les relacions amb l’administració de justícia
Els titulars del dret de defensa davant dels jutjats i en les seues relacions amb l’administració de justícia tenen, entre altres, els drets següents:
[…]
d
) En els procediments davant dels òrgans amb jurisdicció a tot l’estat, a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on residixquen o on s’hagen incoat procediments judicials, i també a rebre en qualsevol d’estes llengües les comunicacions produïdes.

Article 11. Dret a intèrpret i/o traductor
Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribuïx a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal ha de posar a disposició dels intervenents que ho requerixquen els mecanismes rellevants d’interpretació i/o traducció.

Convé observar, tal com assenyala Sebastià Carratalà, que la lletra d de l’article 10 garantix el dret a l’ús de la llengua, però que el dret a interpretació o traducció està condicionat a la valoració que facen els tribunals d’eixa necessitat.

L’oficialitat del valencià-català a la Unió Europea

Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.

Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:

Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗

El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗

ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗

Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗

El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗

A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:

Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.

La nova regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana

La Llei 8/2022 (art. 136) de la Generalitat valenciana ha aprovat la regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl):

Es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl), adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com a òrgan administratiu al qual els ciutadans poden dirigir-se quan consideren vulnerats els seus drets lingüístics.

Fins ara el funcionament d’eixa oficina s’havia regulat en el Decret 187/2017 i l’oficina no havia acabat d’arrancar, tal com mostra el fet que només haja publicat una memòria d’activitat (2018) , memòria que oferix unes dades difícils d’interpretar:

Durant l’any 2018, l’Oficina de Drets Lingüístics ha rebut 87 soŀlicituds, de les quals 31 han sigut reclamacions (36 %); 53, suggeriments (60,7 %), i 3, consultes (3,4 %). […] Del total de les 87 soŀlicituds, 10 (11,5 %) s’han presentat emprant el castellà i 77 (88,5 %) el valencià. […] La diferència és aclaparadora, la majoria de les soŀlicituds es presenten per persones
valencianoparlants que consideren que s’han vulnerat els seus drets lingüístics.

Sembla que el nombre és molt coincident amb les queixes ateses pel Síndic de Greuges l’any 2018: 83, segons indica la memòria d’eixa institució. Com a curiositat, podem llegir que la primera queixa comentada pel síndic és una queixa ciutadana contra una actuació de l’odl.


[Text extret del dogv 9.501, 30.12.2022]

Article 136. Regulació del funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl)

U. Àmbit d’actuació

Aquesta regulació és aplicable, en els termes que preveu, a les institucions, als òrgans i a les entitats següents:

  1. El conjunt de la Generalitat, d’acord amb la definició que en fa l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com el seu sector públic instrumental, que preveu l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
  2. Les entitats que integren l’Administració local i els organismesque depenen d’aquesta, així com les universitats públiques valencianes, en els termes que preveu l’article 7.
  3. L’Administració de l’Estat i els organismes que depenen d’aquesta amb seu a la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’Administració de justícia, així com les persones jurídiques de naturalesa privada, en els termes que preveu l’article 7.

Dos. Actuacions d’ofici de l’Oficina de Drets Lingüístics

Quan l’Oficina de Drets Lingüístics (odl) tinga coneixement que, presumptament, s’ha produït un fet o un esdeveniment que vulnera els drets lingüístics de la ciutadania, podrà contactar amb l’òrgan de l’Administració, l’entitat pública o la persona jurídica privada de què es tracte per a obtindre la informació necessària i oferir així l’assessorament que corresponga per a garantir l’aplicació dels drets que emparen els ciutadans i les ciutadanes en l’ús de les llengües oficials.

Tres. Actuacions a instància de part

Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, un suggeriment o una consulta per vulneració dels seus drets lingüístics davant de l’Oficina de Drets Lingüístics.

  1. Es consideren queixes els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl per a denunciar vulneracions dels seus drets lingüístics patides en qualsevol dels àmbits d’actuació de l’article 1 d’aquesta llei.
  2. Es consideren suggeriments els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
  3. Tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania a l’odl per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.

Quatre. Presentació de les queixes, els suggeriments i les consultes per vulneració de drets lingüístics

  1. Les queixes, els suggeriments i les consultes s’han de presentar, preferentment, utilitzant mitjans electrònics. Per a això s’ha d’accedir a través de la pàgina web de l’odl, que els remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica, https://sede.gva.es, en el procediment reservat per a aquesta finalitat.
  2. En el cas de les persones jurídiques, la presentació és obligatòriament telemàtica.
  3. Les persones físiques també poden presentar les queixes, els suggeriments i les consultes de manera presencial per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, s’utilitzarà el formulari disponible en la pàgina web de l’odl i en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es.

Cinc. Requisits per a l’admissió a tràmit

  1. Les queixes i els suggeriments han d’incloure les dades següents per a la tramitació:

a) Nom i cognoms.
b) Adreça i, si és el cas, correu electrònic.
c) Fets ocorreguts i raons que motiven l’escrit.
d) Data i signatura.
e) Òrgan, entitat o persona jurídica a què es dirigeix la queixa o el suggeriment.
f) Representant en el cas de persones jurídiques.

  1. En cas que l’escrit presentat no complisca els requisits que exigeix el punt 1 d’aquest article, l’odl requerirà a la persona interessada que, en un termini de 10 dies, l’esmene, amb l’advertiment que, si no ho fa així, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució, que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
  2. Per a tramitar les consultes, és suficient que s’incloga la informació que preveuen les lletres a, b, c i d, o la que incloguen els apartats del formulari previst per al tràmit específic.
  3. També s’accepten les consultes que es formulen per correu electrònic que continguen, com a mínim, la informació de l’apartat anterior.
  4. No s’han d’admetre ni, per tant, tramitar els escrits anònims, els que no es basen en fets concrets de vulneració dels drets lingüístics o manquen manifestament de fonament, així com els que pretenguen fer un ús abusiu del procediment i les queixes que es basen en fets que hagen sigut, o siguen, objecte d’actuacions judicials.
  5. La presentació d’una queixa per una persona jurídica en relació amb una vulneració patida per una persona física requereix una autorització d’aquesta per a tramitar-la, llevat que la persona jurídica, si és una associació o una fundació, tinga atribuïda en els estatuts la representació de la ciutadania en la presentació de queixes en matèria de vulneració de drets lingüístics. En cas contrari, s’haurà d’arxivar la queixa, i se n’informarà la persona interessada
  6. La no admissió a tràmit de la queixa o el suggeriment ha de ser motivada i es comunicarà a la persona interessada.

Sis. Tramitació de les queixes en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les institucions esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia

  1. Quan es presente una queixa, l’odl determinarà, d’acord ambla normativa vigent en matèria de drets lingüístics, si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una possible vulneració d’aquests drets, i, si és el cas, admetrà a tràmit la queixa i iniciarà les actuacions.
  2. L’inici de les actuacions s’ha de comunicar a l’òrgan administratiu o l’entitat en què s’ha produït l’actuació denunciada, i se li n’enviaràuna còpia. En el termini de deu dies des d’aquesta comunicació, l’òrgan administratiu o l’entitat presentarà a l’odl un informe en què s’indiquen les mesures que adoptarà o les valoracions que considere pertinents relacionades amb el contingut de la queixa. Transcorregut aquest termini, l’odl ha d’emetre un informe o, si és el cas, una recomanació sobre la normativa de drets lingüístics presumptament infringida i, si és el cas, les bones pràctiques a adoptar per a evitar situacions com la que haja donat lloc a la queixa.
  3. La presentació d’una queixa no impedeix ni condiciona l’exercici de totes les reclamacions, els drets i les accions de caràcter administratiu o judicial que puguen correspondre a la persona interessada, ni comporta, per tant, la interrupció dels terminis per a la interposició d’aquestes.
  4. En cas que els fets exposats afecten els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries d’establiments turístics, l’odl ha de derivar la queixa als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons corresponga, que hauran d’informar l’odl sobre les actuacions que facen en relació amb la queixa.
  5. L’odl comunicarà a la persona interessada que haja registrat laqueixa la resposta de l’òrgan administratiu, l’entitat pública, la institució o la persona jurídica competent. Així mateix, l’odl ha de comunicar a la persona interessada les actuacions que aquestes persones o òrgans han dut a terme per a evitar que es reproduïsquen els fets que han originat la queixa.
  6. La resposta es comunicarà en la llengua emprada en la redaccióde la queixa.
  7. Amb aquesta comunicació, que té caràcter informatiu, es tancaràla incidència.

Set. Tramitació de les queixes en els àmbits competencials que preveuen els números 2 i 3 de l’apartat 1

  1. Quan es presente una queixa, l’odl la remetrà a l’administració o l’entitat en la qual s’ha produït l’actuació.
  2. Així mateix, l’odl oferirà el seu assessorament i mediació, i podrà, si és el cas, formular les recomanacions i aconsellar bones pràctiques en matèria de drets lingüístics.

Huit. Tramitació dels suggeriments

  1. Quan es presente un suggeriment dirigit a qualsevol de les institucions, les entitats, els òrgans administratius i les persones jurídiquesdins de l’àmbit d’actuació de l’odl, i aquesta considere que s’adequa a la definició que d’aquesta estableix l’article 3.2, l’odl li l’haurà de remetre.
  2. En el cas dels suggeriments remesos als òrgans, les institucions i les entitats del número 1 de l’apartat 1, transcorregut un termini de tres mesos, l’odl sol·licitarà informació sobre les actuacions dutes a terme, si és el cas, en relació amb el suggeriment remés.

Nou. Negativa a col·laborar amb l’odl

  1. Es considera que no hi ha col·laboració amb l’odl quan, en els terminis establits, es produïsquen els fets següents:

a) No es facilite la informació sol·licitada.
b) No es done resposta a un requeriment vinculat a una queixa o un suggeriment.
c) No s’atenguen, malgrat haver-les acceptat, les recomanacions o els suggeriments efectuats des de l’odl.

  1. La falta de col·laboració de les persones jurídiques, públiques i privades als quals s’haja comunicat una queixa o un suggeriment s’ha de fer constar en la memòria anual de l’odl, regulada en l’article 11.

Deu. Valoració de les queixes i dels suggeriments en matèria de drets lingüístics

  1. El contingut de les queixes i dels suggeriments ha de tindre’ls en compte l’odl com a òrgan responsable de la seua atenció i resposta, i també, sempre de manera coordinada, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental competents en la matèria afectada, a l’efecte de millorar de manera contínua la qualitat dels serveis públics.
  2. Quan de l’anàlisi d’un conjunt de queixes o suggeriments es desprenga la reiteració de les mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l’odl pot promoure la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla de millora que continga les mesures oportunes per a corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Poden formar part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’odl, els departaments i les entitats afectats, i una persona en representació de la Inspecció de Serveis de la Generalitat Valenciana.
  3. L’equip de treball ha d’elaborar un informe que contindrà unes conclusions i una proposta de mesures a aplicar per a evitar la situació de vulneració de drets lingüístics que s’ha produït de manera reiterada. Aquest informe s’haurà de comunicar a la presidència de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques i a la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià.

Onzé. Memòria anual

  1. L’odl elaborarà una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les queixes, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga. D’aquesta memòria donarà compte en el Consell de la Generalitat, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria també es remetrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana.
  2. La memòria anual té caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania, en format electrònic, en la pàgina web de l’odl.

Dotzé. Normativa aplicable

En la tramitació de les queixes i els suggeriments per vulneració de drets lingüístics és aplicable, en tot el que no regule aquesta llei i els articles vigents del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

La negociació terminològica en el parlament

La política es preocupa per l’ús del llenguatge, per la manipulació del llenguatge i de les idees que transmet. L’activitat legislativa és un dels nuclis polítics rellevants pel que fa a la fixació de termes i conceptes que utilitza i transmet una societat. Albert Morales Moreno ens en dóna unes pinzellades interessants en un article del bloc de la Revista de Llengua i Dret (27.04.2017). En destaquem un fragment:

Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis

[…] Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada «Paraules adequades en el procés de mediació» i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.
[…]

Podeu llegir la resta de l’article ací: rld.

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

Flaixos sobre política lingüística i cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 78, 03.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Informe de política lingüística 2010

El conseller de Cultura l’ha lliurat a la presidenta del Parlament

El 21 de setembre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha lliurat l’Informe de política lingüística 2010 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

[…]

L’informe complet es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/informe


Acord per incrementar la presència del català al cinema

El Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) han signat un acord per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

[…]

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la importància de l’acord, que suposarà un increment notable de l’oferta en llengua catalana del cinema produït als Estats Units. Si el nombre d’espectadors de cinema en català va ser de 150.000 l’any 2010, per a l’any 2012 s’espera que sigui un milió i mig. El conseller ha fet notar també la importància que la ciutadania aprofiti l’oferta de cinema en llengua catalana que hi haurà.

Quant a l’acord per a la presència del català en el cinema, a pesar de les prevencions de la Plataforma per la Llengua, esperem que l’efecte arribe també als valencians.

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Flaixos sobre toponímia balear, l’Aragó, informàtica i onomàstica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 72, 06.05.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Comissió de Toponímia de les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears. El decret apareix publicat al boib núm. 64 del 28 d’abril i es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011064/mp5.pdf.

Estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Segons l’article 1, l’Acadèmia ha de constituir l’autoritat lingüística de l’aragonès i, segons l’article 6, l’aragonès amb les seves modalitats és llengua pròpia d’Aragó. El Decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Acadèmia Aragonesa del Català

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català. Segons l’article 1, la nova institució constitueix l’autoritat lingüística del català a l’Aragó. El decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Criteris per a la localització de productes informàtics

El Termcat ha publicat en línia el document «Localització de productes informàtics», una actualització dels «Criteris per a la localització de productes informàtics», que dataven de 1997. La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país, i constitueix una de les tasques de traducció amb més projecció i més volum d’activitat. L’evolució constant del programari, el progrés tecnològic i la generalització del servei web han fet sorgir noves formes d’interacció de les persones amb aquestes interfícies, i han comportat la revisió dels criteris originals, concebuts en un context de desenvolupament tecnològic molt diferent, i dels exemples pràctics extrets de contextos de localització reals. El document es pot consultar a: http://www.termcat.cat/docs/docs/LocalitzacioProductesInformatics.pdf

Els criteris s’han redactat amb la participació i l’assessorament de diversos professionals i organismes vinculats a l’àmbit de la llengua i de la localització i són fruit de l’assessorament terminològic prestat a diferents projectes vinculats a organismes com ara hp, Microsoft, Sony i Softcatalà, i a iniciatives com ara OpenOffice.org i kde.

Més informació: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

xxiv Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques

S’ha obert el termini d’inscripció al xxiv Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de l’International Council of Onomastic Sciences (icos), que tindrà lloc a Barcelona del 5 al 9 de setembre de 2011. El tema central del congrés és «Els noms en la vida quotidiana». Les institucions organitzadores del congrés són la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’International Council of Onomastic Sciences, amb la coŀlaboració de la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per a més informació: http://barcelona.onomastica.cat

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».