El dret a defendre’s en valencià

BOEL’article «La nova Llei del dret de defensa permet usar el català en jutjats de tot l’Estat» (Diari La Veu del País Valencià, 22.11.2024), informa de la tasca feta per la Plataforma per la Llengua en la redacció de la Llei 5/2024, del dret de defensa, que entrarà en vigor el dia 4 de desembre. Gràcies a esta faena, la lletra d de l’article 10 i l’article 11 inclouen el dret a l’ús de les llengües oficials davant l’administració de justícia:

Article 10. Drets davant els tribunals i en les relacions amb l’administració de justícia
Els titulars del dret de defensa davant dels jutjats i en les seues relacions amb l’administració de justícia tenen, entre altres, els drets següents:
[…]
d
) En els procediments davant dels òrgans amb jurisdicció a tot l’estat, a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on residixquen o on s’hagen incoat procediments judicials, i també a rebre en qualsevol d’estes llengües les comunicacions produïdes.

Article 11. Dret a intèrpret i/o traductor
Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribuïx a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal ha de posar a disposició dels intervenents que ho requerixquen els mecanismes rellevants d’interpretació i/o traducció.

Convé observar, tal com assenyala Sebastià Carratalà, que la lletra d de l’article 10 garantix el dret a l’ús de la llengua, però que el dret a interpretació o traducció està condicionat a la valoració que facen els tribunals d’eixa necessitat.

La carta europea incomplida en la justícia

Laura Abelló i Figueras fa un petit repàs en el bloc de la Revista de Llengua i Dret (04.05.2017) als incompliments estatals, al cap de vint-i-cinc anys, de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries:

Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

Davant dels incompliments, els contrasentits o la inactuació dels governs espanyols, veu encara possible un camí:

Una possible escletxa que cal explorar encara és la denúncia en el si dels tribunals, tot i que no ho prevegi la Carta, i davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, i dels atacs continuats que creen situacions de discriminació envers l’ús de la llengua catalana.