Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

45 sentències a favor del valencià

Acció Cultural del País Valencià informa d’una nova sentència contra la Generalitat valenciana, que continua gastant irracionalment els diners públics per a mantindre la seua ideologia particular que consistix a negar els drets dels ciutadans valencians:

Acció Cultural vol recordar que són ja 45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l’equivalència de la doble denominació (44 arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Govern del PP).

[…]

D’altra banda, és lamentable que el cost econòmic d’aquesta posició irresponsable haja de recaure en els pressupostos públics, ja que cada sentència en contra seu implica una condemna a costos a la Generalitat Valenciana (i en els darrers tres anys els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros, això és, l’equivalent al sou d’un professor, pagats per tots els valencians).

[…]

Finalment, cal destacar el fet que aquesta nova sentència, en particular, recull els fonaments de les sentències anteriors i en reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són significatius:

Fonament jurídic primer: «[…] la jurisprudència d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l’àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d’educació, s’atribueix a l’idioma conegut amb les denominacions de ‘català’ i ‘valencià’».

És a dir que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de “català” com de valencià”.

Fonament jurídic quart: «[…] encara que l’Administració recurrent [la Generalitat Valenciana] no ho compartesca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l’equivalència valencià/català reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, segons que ha declarat la jurisprudència…».

La nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana

El diari El País (17.11.2001) es fa ressò dels moviments orgànics en la Generalitat que poden afectar la tasca professional dels tècnics i tècniques lingüístics de l’administració valenciana:

El Consell prescinde de traductores en las consejerías

F. S. – Valencia – 17/11/2011

El Consell ha eliminado la figura de los traductores en las consejerías, un colectivo formado por 71 «técnicos medios de Promoción Lingüística de la Comunidad Valenciana» que se encargaban —desde la aprobación, hace 25 años, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià— tanto de la traducción de textos como de la promoción del uso de la lengua propia en los distintos departamentos. A partir de ahora, todos estos funcionarios pasarán a desempeñar sus funciones en la Consejería de Turismo, Cultura y Deporte, en la que ya trabajaban 25 de ellos.

I el dia 19.11.2011 amplia el comentari sobre la situació, que coincidix amb les eleccions en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:

La Generalitat, a contracorriente

El nuevo presidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, elegido ayer, explicó que en su relación con la Generalitat la institución buscará, «desde su independencia como Acadèmia, una colaboración en todo lo que mejore la política lingüística». Y no desveló mucho más de su programa futuro. Pero parece que la AVL seguirá pugnando con un Consell que a veces parece que va a contracorriente en el tema de la lengua. Ayer mismo, la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que aglutina a técnicos de promoción lingüística de la Generalitat, unos 71 funcionarios que trabajaban en las distintas consejerías y ahora han sido reubicados en la de Cultura, envió un texto a la AVL en el que critica la política de la Generalitat, que ha «destruido la red de promoción en las consejerías» y cercena su trabajo como traductores.

Sembla que la nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana volen que depenga del resultat de passar els texts pel traductor automàtic Salt.

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Petita cronologia actual contra l’ús del valencià

El diari El País (05.07.2010) ens oferí fa unes setmanes una panoràmica sobre la «devaluació del valencià», segons dien, amb un títol poc afortunat, ja que no és devalua el valencià, sinó l’exerici democràtic dels drets lingüístics i a l’educació dels ciutadans valencians. N’extraiem la cronologia indicativa que oferien:

Del compromís en l’ús del valencià al veto al requisit lingüístic

  • 12 d’abril de 2003. Francisco Camps promet: «No donaré un pas arrere» en l’ús del valencià.
  • 20 de novembre de 2003. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) alerta que «la salut del valencià és precària» i demana un major impuls als 20 anys de la Llei d’ús i ensenyament (luev).
  • 25 de novembre de 2004. Camps du el conflicte lingüístic a les Corts en vespres del memoràndum de la Unió Europea que reconeix la llengua.
  • 25 d’octubre de 2005. L’avl apressa a signar un «nou pacte cívic» davant la reculada del valencià.
  • 18 de setembre de 2007. Als 25 anys de la luev, Escola Valenciana torna a demanar que es cataloguen les places docents de secundària.
  • 5 de març de 2008. El Tribunal Superior de Justícia (tsj) jutja si el Consell vulnera el dret a estudiar en valencià, després d’una denúncia d’Escola.
  • 15 de març de 2009. Trencades les negociacions amb la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el conseller Alejandro Font de Mora renuncia en públic a la catalogació de places.
  • 27 de març de 2009. El Consell de Camps veta un acte d’Escola Valenciana en la Biblioteca Sant Miquel dels Reis hores abans de començar.
  • Juliol de 2009. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia qualifica l’actitud del Consell de «temerària» davant els incompliments d’una trentena de sentències que reconeixen el títol de filologia catalana.
  • 21 de juny de 2010. Un esborrany d’Educació dificulta el valencià en els centres castellanoparlants.
  • 29 de juny de 2010. El PP vota en contra de les esmenes de l’oposició per a exigir el requisit lingüístic en l’administració valenciana

Una data que la periodista Neus Caballer no ha tingut en compte i que algun dia caldrà caldrà comprovar quin sentit tenia: el 24 de novembre de l’any passat Font de Mora anuncia una plataforma de traducció de documents… Ah, sí, i es signa un protocol entre la Conselleria d’Educació de Font de Mora, l’avl i 61 entitats locals (entre les quals no hi havia Alboraia, supose, on el Partit Popular acabava de suprimir el servei lingüístic).

La ideologia lingüística dels dirigents del Partit Popular valencià

Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. descriu en l’article «Castellanisme radical» (Levante, 23.04.2009), a patir d’un fet aparentment anecdòtic, la diferència que hi pot haver entre una campanya comercial en favor de la societat valenciana i una campanya ideològica disfressada de comercial que perjudica la societat valenciana. Citem un frament central de l’article:

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical.

Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)

Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:

Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.

En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.

Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.

En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».

Tècnic lingüístic de lliure designació: cap de la Secció de Promoció del Valencià

El cidaj ens informa del concurs següent:

CONVOCATÒRIA 088/2008, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, per la qual s’anuncia, per a la seua provisió pel sistema de lliure designació, un lloc de treball de naturalesa funcionarial, a la Conselleria d’Educació. [2008/12413] (docv núm. 5.880, de 28.10.2008)
– vegeu text

Es tracta del lloc següent:

Lloc de treball número: 13708, cap de la Secció de Promoció del Valencià.
Conselleria/organisme: Conselleria d’Educació.
Centre de destinació: Direcció General d’Ordenació i Centres Docents.
Localitat lloc: València.
Naturalesa: funcionarial.
Sector: especial docent.
Requisits: grup A/B, assessor/a lingüístic/a, docents grup A, docents grup B, tècnic/a mitjà/ana de Promoció Lingüística.
Complement de destinació: nivell 24.
Complement específic: E042.
Forma de provisió: lliure designació.
Funcions: dur a terme campanyes d’informació i sensibilització. Elaboració i edició de materials didàctics suports de l’ensenyament del valencià. Organitzar l’arreplega de dades estadístiques de situació i increment de l’ensenyament del valencià.

Les sol·licituds s’han de presentar dins del termini de 15 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació d’esta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.