La llengua de l’escola a Galícia

Al mes d’octubre passat Avui (18.10.2009):

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel «dret a viure en gallec»

Protesten contra la política lingüística del govern de Nuñez Feijóo, que derogarà el decret del gallec a l’ensenyament i suprimeix el coneixement de la llengua en l’accés a l’administració pública i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec

Segons informa el diari El País (29.12.2009):

Els pares gallecs votaran en quin idioma escolaritzen els seus fills

Els alumnes d’infantil aprendran en la llengua que decidixca la majoria de l’aula

Encara no s’ha acabat l’interés polític per provocar una polèmica lingüística o altra. Les polèmiques, que sempre solen tindre el mateix objectiu declarat, opten habitualment per solucions contradictòries respecte de la polèmica anterior. Per sort, els polítics promouen eixes polèmiques i eixos debats per tal de protegir els drets lingüístics dels ciutadans.

O estigma das línguas

Abans que el company Sérgio Ferreira ens amplie la informació sobre el portugués, podem llegir en el diari Avui (27.02.2009) un article de Lois Oreiro, «O estigma da língua», sobre la situació de les llengües a Galícia. En resum:

O galego vaise convertendo en língua litúrxica, propia de actos oficiais. Os políticos fálano cada vez peor e as subvencións de fomento da língua úsanse para comprar incluso aos medios de comunicación que a repudian. A iso engádanlle a utilización do galego na loita partidaria, metendo medo cos presuntos excesos cometidos nas escolas catalás e vascas, e xa teñen o panorama completo dos lastres do galego.

Hi podem afegir el tancament del repetidor que feia arribar la tv3 a la Catalunya del Nord (Avui, 27.02.2009), i tindrem un panorama ben galdós del que massa polítics fan realment per la promoció i el gaudi de les llengües i cultures humanes.

Les televisions portugueses en Galícia

A voltes hi ha algunes diferències en el respecte que mostren els parlaments, alguns governs i alguns càrrecs públics cap als seus ciutadans, i això varia també d’uns països a uns altres, com podem observar en esta notícia que trobem en Portugaliza.net:

Parlamento Galego aprova acesso da Galiza às TVs portuguesas.

www.agal-gz.org/portugaliza 31/12/2007. Parlamento galego aprovou por unanimidade de todos os grupos políticos representados na Câmara solicitar o acesso da Galiza ao sinal aberto das TVs e Rádios portuguesas.

Fonte: Movimento Defesa da Língua e alterações próprias.

Pouco a pouco, demandas históricas do lusismo-reintegracionismo como nesta ocasião, vão socializando-se e são utilizados os mesmos argumentos exprimidos ao longo de muitos anos pelo Movimento Defesa da Língua, pela antiga Assembleia da Língua e pela Plataforma pola Recepçom das Rádios e TVs portuguesas na Galiza. Passado dia 9 de Abril de 2008 aprovava-se por unanimidade no Parlamento galego uma proposição não de lei apresentada pelos deputados do BNG Bieito Lobeira e Modesta Riobó em que se acordava o seguinte solicitar na Galiza a recepção das TVs e Rádios portuguesas.

Les empreses s’apunten a les llengües

Enric Sòria recomana (El País, 15.11.2007) La cova del sol d’Elias Khoury (en àrab, باب الشمس; traducció de Jaume Ferrer, segons comenta Ramon Alcoberro, i com li agradarà saber a Anna Llisterri), «és una obra mestra, tràgica i commovedora, que sosté les seues més de 600 pàgines amb una intensitat sense desmai». I assenyala el poc ressò que ha tingut a Espanya, ja que ha estat traduïda només al català. És una recomanació, doncs, que cal no desatendre.

I parlant de les tasques marginades a què ens dediquem alguns, és una faena que cal valorar culturalment, però també econòmicament &mdsah;que és una part també del que comentava Enric Sòria—, i que també és una cosa que es fa en altres àmbits peninsulars. En eixe sentit, el diari El País (18.11.2007; l’hem traduïda amb l’Internostrum) ha publicat l’article següent:

Les companyies s’apunten al gallec

La Fundació Galícia Empresa promou que les indústries potencien l’ús de la seua llengua

M. Á. N. – 18.11.2007

La virtut de la paraula també arriba a l’economia. O al revés. «Cal pensar que l’economia és un arma indispensable per a la normalització lingüística i el gallec no estarà normalitzat fins que siga normal en tots els nivells de les empreses gallegues». Resulta curiós lligar l’ús d’una llengua a les empreses situades en un territori determinat, i sobretot quan està sotmesa a la preponderància d’una altra (l’espanyol), però la Fundación Galicia Empresa (FGE) té eixa preocupació des de fa temps. Les paraules que compartixen el seu president actual, Benito Fernández, i el seu secretari de sempre, Xavier Suárez-Venç, defineixen la raó de ser.

La fundació va nàixer en 1993 per iniciativa de l’Asociación de Funcionarios pola Normalización Lingüística de Galícia i un grup d’empresaris. Es tracta d’acostar el món de l’empresa i la cultura gallega a través de l’ús del gallec. Avui compta amb 52 empreses associades que tenen la identitat gallega com a comú denominador. No estan totes les que són, però l’FGE espera que prompte acabe comptant amb totes les importants.

Han passat 14 anys i fins a la data a penes és coneguda fora de Galícia. Ara, els responsables de l’FGE volen superar barreres. «L’empresa gallega ha evolucionat per a participar en condicions d’igualtat en el nou escenari empresarial mundial, però sense renunciar a les seues arrels», diu Benito Fernández, que afig: «A més d’innovar i modernitzar-se, s’esforça a promocionar les seues característiques peculiars i potenciar activitats que la vinculen amb la realitat econòmica, social i cultural de Galícia».

El problema és que «el gallec existix, però no és visible», segons Suárez-Venç, exdiputat compromés amb la realitat del seu país. «I tant pel seu àmbit geogràfic, el tipus de client i la relació amb altres entitats, l’empresa gallega pot contribuir com ningú al desenvolupament sostenible, al progrés i a la cohesió social, i des d’eixa perspectiva som empreses socialment responsables en les quals el gallec ha d’ocupar un paper fonamental».

En eixe terreny es mouen, per exemple, l’empresa de la fusta Finsa, la firma de telecomunicacions R, la tecnològica Blu:sens, els cellers Terras Gauda i les drassanes Rodman, punts de referència que van servir a la FGE per a donar a conéixer la seua tasca a un grup de periodistes de fora de Galícia.

A més de l’ús del gallec, l’FGE tracta d’investigar les característiques peculiars de l’empresa gallega, el seu desenvolupament i l’estètica diferenciadora dels seus productes. En eixe sentit, «es compromet a fomentar centres de diàleg i de publicacions sobre la vinculació de l’empresa i la realitat socioeconòmica i cultural de la comunitat», subratlla Fernández. És un vehicle idoni per a la comunicació i hi ha un baix rebuig popular, encara que crea inseguretat, alguns tenen dificultats per a escriure’l i pot donar motiu a discrepàncies socials i polítiques.

No obstant això, Suárez-Venç reconeix que comprometre’s amb l’ús del gallec és difícil. La realitat diu que on més utilitza és en les cadenes de producció, però que a mesura que puja graons en la jerarquia de les empreses se’n va perdent l’ús. Per això, l’FGE proposa que el gallec s’utilitze des de la base fins a la cúpula directiva i en les relacions comercials, sempre que siga factible. Gallecs, si; però babaus, no.