Els censos lingüístics valencians

Com a lectura complementària a les estadístiques sobre coneiximent i ús social del valencià, convé llegir l’estudi de Raquel Casesnoves Ferrer «L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011» publicat en Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016; [pdf]). Després d’analitzar les dades (amb virtuts i mancances incloses) dels censos, l’autora conclou:

L’anàlisi dels censos lingüístics i, molt particularment, el cens del 2011, ens ha servit, a més de difondre unes dades poc conegudes i menys analitzades, per constatar que el coneixement oral del valencià es manté al mateix nivell que fa vint anys: al voltant del 80 % de la població valenciana és capaç d’entendre el valencià i el 50 % podria parlar-lo. El coneixement formal, adquirit a través de l’escola, ha augmentat considerablement, amb prop del 60 % de valencians capaços de llegir valencià i quasi un terç d’escriure’l. Podríem haver esperat uns nivells de competència molt més alts després de quasi trenta anys de normalització lingüística. En vista de la política lingüística portada a terme pel Govern, però, encara ens podria sorprendre el fet que els valencians mantinguen aquests nivells i no uns altres de molt més baixos.

La mateixa autora havia realitzat anteriorment un estudi semblant: «L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics» (2005; [pdf]). Podeu trobar més documentació sobre esta qüestió en la bibliografia selectiva sobre censos i enquestes lingüístics (consulta: 29.01.2017; [pdf]) de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

La gestió lingüística a les Balears

La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:

  • La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
  • El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
  • Feina per fer (J. Melià)
  • La meitat dels balears parla català habitualment
  • 10 accions per recuperar la llengua
  • Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
  • Adolescents i llengua (M. Gomila)
  • Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català
Ús del català a les Illes Balears

Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :

Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.

L’ús lingüístic en les pimes de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat, conjuntament amb pimec, un informe sobre l’ús de la llengua en el sector de les pimes:

El català és la llengua predominant a les petites i mitjanes empreses catalanes, ja que gairebé el 70 % de la comunicació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua. Tot i així, quan les comunicacions són amb persones externes a l’empresa, el percentatge baixa a favor d’altres llengües; 57,17 % quan és amb els clients i 57,94 %, amb els proveïdors.

L’estudi, publicat a la coŀlecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (btpl) es va presentar el mes d’abril en el marc de la jornada «La importància de l’ús del català a la teva empresa», que es va fer a la seu de pimec a Barcelona.

Ús del català a l’empresa, i amb clients i proveïdors catalanoparlants
Total Catalunya Barcelona Cat. Central Girona Lleida Tarragona
General 69,68% 62,68% 82,23% 85,04% 77,70% 68,77%
Clients 57,17% 50,04% 66,41% 68,32% 75,43% 54,70%
Proveïdors 57,94% 53,12% 66,96% 64,74% 67,77%

54,54%

– Document: «L’ús habitual del català a les pimes» [pdf]

Al País Valencià tenim el silenci estadístic de la Generalitat valenciana sobre la qüestió.

Les xifres de l’ensenyament valencià

Aprofitant el suplement dedicat a les eleccions municipals i autonòmiques, el diari El País (12.05.2011) ens aportava les dades següents:

Valencià en xifres

  • Alumnes en línia en valencià: 230.000, cosa que representa només el 29 % del total de la matrícula.
  • Alumnes en línia en castellà: 630.000, el que suposa el 71 % de l’alumnat valencià.
  • El valencià, segons els territoris: A Castelló, el 61,13 % de l’alumnat estudia en valencià. A València, el 30,21 %. I a Alacant, només el 16,87 %.
  • El valencià, segons la titularitat dels centres: El 39,3 % de l’alumnat de la pública estudia en valencià, mentre que només el 6,3 % de l’alumnat de la xarxa privada-concertada ho fa.
  • El valencià, segons els nivells educatius: El 50,7 % dels nens de la xarxa pública es matricula en valencià en Infantil, en arribar a Secundària només pot continuar el 38,1 %. En Batxillerat, cau al 23,7 % i en FP es queda en un pírric 5,9 %.
  • Evolució del valencià en 15 anys: El 1995, un 17 % de l’alumnat d’Infantil i Primària estudiava en valencià. El 2010, la xifra és del 33 %. Han calgut 15 anys per créixer 16 punts percentuals.

Dades sociolingüístiques de Catalunya

La Xarxa Cruscat ens envia la informació següent:

Dades sociolingüístiques de Catalunya al Google Public Data Explorer

Amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’accés i la interpretació de la informació estadística municipal de Catalunya, l’Idescat va incorporar el 16 de febrer passat les dades de l’apartat El municipi en xifres a Google Public Data Explorer, on també es poden consultar estadístiques d’altres institucions com el Banc Mundial, l’OCDE, el Fons Monetari Internacional o l’Eurostat.

Entre moltíssimes possibilitats, podeu consultar dades sociolingüístiques per comarques, en mapes o comparades amb altres variables.Ara, el conjunt de dades municipals de l’Idescat a Google s’enriqueix amb la mateixa informació per comarques i per al conjunt de Catalunya.

Índexs de lectura

El diari Avui (27.09.2010) ens proporciona la informació següent:

Immigrats: poc consum en català

Un estudi revela que només un 25 % dels estrangers miren televisió en català; un 11 % hi escolten ràdio i un 4 % hi llegeixen diaris

El percentatge que fa referència a la lectura de diaris en català, que n’hi han en català a Catalunya, fa pensar que la disponibilitat és una gran què, però no l’únic, ja que, tal com indiac la notícia:

En l’estudi es destaca que els estrangers reconeixen la qualitat informativa de tv3 i la credibilitat i qualitat informatives de Catalunya Ràdio —en primer o segon lloc dels rànquings— però que «aquestes valoracions no són prou fortes per consumir els mitjans catalans».

És clar, això influïx encara més en la lectura, ja que és una pràctica més complexa. De fet, si observem els índexs de lectura del País Valencià, podem comprovar que no és tan sols la disponibilitat de texts la que fa augmentar la pràctica lectora:

Índex de lectura
en català		 2006 2007 2008 2009
Balears — — 8,1 / 8,4 12,4 / 15,1
Catalunya — 15,4 / 20,4 22,2 22,1
País Valencià 5,7 3,6 / 3,9 3 / 4,1 2,5


Nota: quadre elaborat seguint fonts diverses d’Internet. La barra separa resultats d’enquestes diferents.