L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

La nova presidència de l’AVL

Amb un poc de retard ens fem ressò dels resultats electorals en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la mateixa avl (18.11.2011):

Ramon Ferrer ha rebut el vot de dotze dels vint membres, mentres que l’altre candidat a la presidència, Manuel Pérez Saldanya, n’ha obtingut cinc. Els tres acadèmics restants han votat en blanc. L’abraçada entre els dos candidats en acabar la votació ha reflectit l’ambient de cordialitat que ha imperat al llarg de la campanya electoral dins de l’avl. «Després de deu anys, ací no hi ha diferències i esta realitat cal traslladar-la a la societat perquè ens conega millor», ha expressat el nou president.

Igual com en l’elecció de Ramon Ferrer, només ha sigut necessària una votació per a elegir el càrrec de vicepresident. Josep Palomero, amb onze vots, ha superat la candidatura d’Antoni Ferrando, que també aspirava a la Vicepresidència. Més clara la sigut l’elecció de Verònica Cantó, que, amb catorze vots, revalida la seua continuïtat en el càrrec de secretària de la institució normativa. Les dos vocalies que completen la Junta de Govern de l’avl seran ocupades pels acadèmics Emili Casanova i Josep Lluís Doménech.

Nàixer a l’estranger

El diari Avui (07.02.2008) publicava la notícia següent:

El 84% d’alumnes de català són nascuts a l’estranger

Redacció

Vuit de cada deu alumnes que van participar l’any passat en cursos de llengua catalana al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona eren nascuts a l’estranger, concretament el 84,6%, segons la memòria d’activitats que es va presentar ahir. Pel que fa a orígens, els més nombrosos són els sud-americans, que van ser 9.942; seguits dels centreamericans, amb 1.568, i els nascuts a Àsia i Oceania, amb 1.116. Un element destacat de la memòria és que han baixat un 15% els alumnes provinents de la resta de l’Estat, que van ser 2.834.

Les inscripcions en els tres nivells bàsics (B1, B2 i B3) s’han gairebé duplicat en tres anys: dels 10.605 del 2004 a 20.038 el 2007.

Una de les novetats iniciades a l’octubre són cursos de català per a la comunitat xinesa: un d’inicial i dos més per als empleats en comerços i restaurants. S’hi han inscrit 52 alumnes.

Eixe èxit és el que deu moure Esperanza Aguirre, que ha decidit que hi haja un centre a Madrid on s’impartixca l’ensenyament en català, tal com es fa en altres centres privats en anglés, alemany i francés. Una iniciativa que potser haurà d’ampliar a causa de la demanda, certament. I floriran les flors…

De fet, podem suposar que a partir d’ara Telemadrid emetrà en català, es doblaran les pel·lícules al català, s’etiquetarà en català, els funcionaris atendran en català, etc. Com a conseqüència lògica en eixa mateixa línia, si Rajoy guanyara les eleccions generals espanyoles, a pesar del que ha dit en la campanya i després de rebatejar-se Marià, faria tot el possible per a canviar la Constitució espanyola i consignar-hi el deure de conéixer el català i per canviar tota la legislació que fins ara impedix l’ús del català en qualsevol àmbit a tot l’estat.

Sense dubte, eixe era un dels problemes més greus que tenien els ciutadans madrilenys, el seu monolingüisme castellà. En suma, un petit pedaç per a un mal que requeriria més mesures com la immersió lingüística en català en tots els centres de Madrid, si no volen que el col·lege de Tarradellas siga un gueto. A Madrid, al cap i a la fi, el castellà s’aprén a casa, al carrer, amb els amics, amb les televisions privades… tant o més que a Catalunya.

Per cert, al País Valencià ho fem d’una altra manera: hem aconseguit que només un 75% dels escolars tinguen la possibilitat de ser analfabets funcionals en català. Ara bé, per a eixe èxit cal la col·laboració permanent de polítics, funcionaris, jutges, advocats i guàrdies civils i arquebisbes.

Espanyolisme lingüístic

Això de tindre idees és cosa d’estudi, de reflexió, d’inspiració i molt sovint, de silenci. Hi ha però qui considera que les idees són per a abatre alguna peça que es perseguix més o menys racionalment. Hi ha qui perseguix el poder i considera que amb unes quantes idees proclamades l’aconseguirà. Per exemple, Mariano Rajoy ha tingut la idea d’imposar l’espanyol a Espanya. Cap novetat, ja que és una cosa que ja es diu en la Constitució espanyola i que té un efecte ben quantificable i constatable en cada escola, cada poble i cada casa de tota Espanya. Però Mariano Rajoy ha afinat la idea (La Vanguardia, 20.01.2008):

El PP proposa que en les comunitats amb llengües cooficials es «garantixquen els drets preferents de pares i alumnes perquè en tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s’oferixca com a llengua vehicular al costat de la cooficial».

Podem constatar que hi ha unes suposades llengües «cooficials», terme inexistent en l’ordenament jurídic —pel que sé—, ja que o són oficials o no, i para de comptar. A més, la pensada té substància, perquè es tracta que els pares —pel que he sentit hui a la ràdio— decidixquen no tant que els seus alumnes sàpien més llengües, sinó que siguen educats en una llengua, una proposta ideològica que no pretén garantir l’aprenentatge de res, sinó el nacionalisme lingüístic. Integrisme espanyol, vaja, i tampoc podem dir que la cosa siga nova.

En eixa estela, Luis Bernardo Díaz Alperi ho té molt clar, des del País Valencià estant, allà on el seu partit branda senyes d’identitat com la llengua, però només per a agarrar acalorades, ja que a l’hora de fer-ne ús amb normalitat no els ix, diríem (El País, 30.01.2008):

Alperi ignora el valencià en el web turístic d’Alacant

Rosa Biot – Alacant – 30.01.2008

En anglés, francés, alemany i, per descomptat, en castellà. Però no en valencià. El Patronat Municipal de Turisme de l’Ajuntament d’Alacant, que presidix Luis Díaz Alperi, del PP, va presentar ahir en roda de premsa un nou web turístic, que entra hui en funcionament amb motiu de la celebració a Madrid de la fira de turisme (Fitur). Es pot vore en quatre idiomes, però no està disponible en valencià, un dels dos oficials de la Comunitat Valenciana. La pàgina virtual de l’Ajuntament de la ciutat sí que oferix l’opció als ciutadans de vore la informació en valencià, encara que els seus continguts estan només parcialment traduïts.

L’oblit del valencià en la nova pàgina web en la qual l’Ajuntament d’Alacant mostra l’oferta d’oci de la ciutat es produïx a pesar que el 38,9 % dels viatgers que va rebre l’any passat la província d’Alacant procedien de diferents punts de la Comunitat Valenciana i un 7,8 % de Catalunya, segons el balanç d’ocupació turística de l’any passat realitzat per l’Institut Nacional d’Estadística (ine).[…]

Naturalment, convé consultar el butlletí número 5 de Cercle XXI per a comprendre una mica més sobre l’espanyolisme lingüístic reviscolat, que ha passat de la vergonya pel que van fer durant segles a la poca vergonya i a la supèrbia pel que es pensen que són i pel que diuen que volen fer d’ara en avant, sense cap ànim d’esmena, per cert.