Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes

En les Corts s’ha mogut un poquet la qüestió de les necessitats de capacitació lingüística de les persones que aspiren a ser funcionàries de la institució. Durant massa dècades de desatenció, el valor percentual de la prova de valencià oscil·lava —per als funcionaris amb funcions no lingüístiques—, entre el 0% i el 20% de la fase d’oposició, sense que el suspens tinguera caràcter eliminatori —situació que permetia arribar a ser funcionari amb un zero redó en coneiximents de valencià.

Catalunya, Galícia i acord sindical del 2016

Es suposava que actualment seria possible aplicar un poc més d’exigència en este sentit —tal com es fa en Catalunya, tal com es fa en Galícia amb el gallec— gràcies a la composició política de la Mesa de les Corts d’esta legislatura i, més encara, perquè hi havia un acord sindical del 2016 en eixe sentit.

Proposta «desacreditadora» de la Secretaria General

Tanmateix, la proposta de la Secretaria General de la institució —és a dir, proposta sorgida del lletrat major, funcionari de les Corts en nomenament per lliure designació que dirigix l’administració de la institució, seguint, en teoria, la direcció superior de la presidència i de la mesa del parlament— de valoració del valencià en la fase d’oposició de l’oferta pública que s’estava preparant, empitjorava l’acreditació del coneiximent: oferia una tarifa plana del 8,33% de la nota (5 punts sobre 60) en un examen obligatori —examen establit en l’Estatut del personal de les Corts (EPCV, article 62) del 2010—, però no eliminatori, per a totes les categories laborals i sense indicació del nivell d’exigència.

Reivindicació de l’STAS i contradiccions d’altres sindicats

En les negociacions entre la Secretaria General i la part social, que es duien a terme en una comissió tècnica, l’STAS (Intersindical Valenciana) es va oposar a eixa proposta (i va proposar una alternativa), tant perquè incomplix un deure bàsic de l’administració, dotar-se del personal capacitat per a atendre les seues funcions, com perquè la proposta no arreplega mesures per a fomentar la promoció interna i l’estabilització del personal interí. En canvi, les seccions sindicals d’UGT (vegeu un article de Jordi Sebastià del 2016) i CCOO (vegeu un article de Francesc Esteve del 2009) van acceptar la proposta dels representants de la institució —inclús pretenien rebaixar-la a simple mèrit, però l’EPCV els ho impedia.

Intervenció política

En això que apareix en els diaris («Les Corts, sin requisito», Las Provincias, 18.06.2018) una notícia que destacava un incompliment polític de Compromís en esta qüestió: «cuando ha tenido la posibilidad de reclamarlo, no lo ha hecho». A partir d’ací, el president de les Corts, Enric Morera, decidix intervindre en este punt de les negociacions per a reclamar l’establiment de l’acreditació del valencià per als aspirants a funcionaris de les Corts, és a dir, pretenent corregir la proposta de la Secretaria General de la institució. Llavors es produïxen, és clar, els fenòmens habituals de les polèmiques lingüístiques, amb polítics desinformats, polítics fent càlculs de rèdits electorals amb la manipulació d’este tema i mitjans que fan versions per a tots els gustos (vegeu: El Mundo, Las Provincias, Levante, Vilaweb).

Paràlisi i informe jurídic

El cas és que l’oferta d’ocupació pública de les Corts s’ha paralitzat. Mentrestant, els serveis jurídics de la cambra han fet un informe sobre la qüestió (informe que no hem pogut llegir, però que podem imaginar i que aventurem que estarà escrit només en castellà: en l’última convocatòria per a lletrat de les Corts, any 2016, la nota de l’examen obligatori, però no eliminatori, de valencià va ser de poc més del 6% del total de la fase d’oposició, ¡i no sabem de quin nivell!).

Institucions capacitades en valencià

Per sort, hi ha molts ajuntaments valencians que fa dècades que van establir l’acreditació obligatòria dels coneiximents lingüístics d’acord amb les funcions dels llocs de treball i per diversos mitjans, d’acord amb les pautes establides pels tribunals. Malauradament, la gestió administrativa de la institució parlamentària, seguint la deriva que arrossega des de fa dècades, desatén encara les implicacions del fet que els drets lingüístics dels ciutadans valencians són una obligació administrativa que s’ha de garantir —si més no— per a les dos llengües oficials del País Valencià.

El tema dels drets lingüístics continua sent un caramelet per als tripijocs, l’estafa permanent als ciutadans i la demagògia més malcarada. Les propostes de solució són conegudes i han segut validades pels tribunals. Com sempre, cal un poc de convicció ètica i, sobretot, un pessic de voluntat política.

La redacció de les normes

Ni la Generalitat valenciana ni les Corts Valencianes pareix que estiguen massa preocupades per l’assessorament lingüístic a l’hora de redactar les disposicions normatives. És possible que haja passat una altra legislatura sense que hajam aprofundit en la fixació d’uns procediments i d’uns protocols d’actuació que augmenten la qualitat democràtica de l’elaboració de les normes. (Al capdavall, podem observar en la secció «Greuges» que el mateix web del president de la Generalitat Ximo Puig incomplix la Llei 4/1983.)

En les Corts Valencianes, els assessors lingüístics (encara inexistents com a tals assessors) no tenen més ocasió d’intervindre que per a fer una traducció al valencià (o al castellà, quan els arriba la versió en valencià, habitualment creada pel programa Salt a partir d’un original en castellà) o una revisió ortogràfica i, amb sort, un mínim retoc estilístic. En tot cas, pel que fa a la qualitat de la redacció, continua sense existir cap protocol que permeta incorporar els principis més bàsics d’una redacció democràtica preocupada perquè els ciutadans tinguen davant una norma clara i simple.

L’executiu i el legislatiu valencians haurien prendre nota del que comenta Margarida Sanjaume Navarro («L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat», Revista de Llengua i Dret, número 68):

En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplifica amb les paraules d’un funcionari de la secció de revisió lingüística del Govern federal suís:

«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels projectes i les proposicions de llei des del començament, planificant l’activitat de manera que s’hi impliquin especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»

De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:

«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió [legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»

La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles i, en definitiva, a garantir la seguretat jurídica.

Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i recomanen una formació adequada i específica dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de les lleis i altres documents públics.

La classificació dels tècnics lingüístics valencians

Durant el debat de la nova llei de la funció pública valenciana els diputats van trobar adient parlar una mica de la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana i de qüestions relacionades com el requisit lingüístic. Ho podeu llegir en el Diari de Sessions del 10.06.2010 de la Comissió de Governació. En extracte:

[Diputada Huesca Rodríguez] Respecto a la enmienda 307, es para corregir una situación que se da en el colectivo de técnicos en promoción lingüística de la Generalitat valenciana, el cual que encuentra en el grupo A2, y ha hecho una propuesta de reclasificación laboral al grupo A1; ocupan, desde hace más de veinte años, una categoría profesional inferior a su titulación y el trabajo que realizan como grupo A2 es idéntico al trabajo del grupo A1, desde el primer día.

Además, por ejemplo, todas las convocatorias de La Generalitat para técnico en promoción lingüística de los grupos A1 y A2 son idénticas, son los mismos temarios de oposición y es el mismo trabajo. Y otro ejemplo es que en el resto de comunidades autónomas, los traductores o técnicos en promoción lingüística son A1.

Ahora tenemos la oportunidad de corregir la situación de este colectivo a través de estas enmiendas y, por tanto, en la nueva ley, y poder consolidar así una reivindicación histórica. Además, es un colectivo poco numeroso y su reclasificación no supone en absoluto un gran gasto público. […] [Diputat Pañella Alcàcer] Sí que n’hi ha una que volia fer esment també, que és el coŀlectiu de tècnics de promoció lingüística, és el cos, diguem, on diu…, vostés proposen el cos superior de gestió i de promoció lingüística, l’A2-03. Nosaltres proposem que eixe cos se denomine també «a extingir», perquè també hi ha una disfunció. El coŀlectiu de tècnics en promoció lingüística, que són de l’antic grup B, pertanyen a l’antic grup B i l’actual A2. Les funcions que realitzen coincidixen amb els assessors lingüístics, que són A1. I això ho podem vore fins i tot en temaris d’oposicions, que són idèntics.

Tampoc podem trobar diferències en les funcions. I si volem comparar la resta de comunitats autònomes en llengua pròpia, tots els funcionaris de la traducció i de normalització lingüística són del grup A1. Ací, normalment, la majoria són del grup A2. No obstant, la majoria d’ells són llicenciats, o siga, reunixen el requisit per al grup A1. […]

La diputada del Partit Popular Quinzá Alegre rebutja la reclassificació proposada dels tècnics lingüístics, això sí, sense dir-ho, ja que nega la possibilitat de declarar el grup A2 com a grup a extingir, que era la via proposada pels diputats anteriors per a permetre la classificació del tècnics en el grup A1 i la continuïtat dels que no posseïren la titulació.

D’altra banda, la nova llei també establix explícitament la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana:

Administració especial
Cos: Superior tècnic de traducció i interpretació lingüística de l’administració de la Generalitat A1-07
Requisits: Llicenciatura en Filologia o llicenciatura en Traducció, o bé, títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, d’acord amb els plansd’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

Administració especial
Cos: Superior de gestió de promoció lingüística de l’administració de la Generalitat A2-03
Requisits: Mestre i diploma de Mestre de Valencià, o bé, títol universitari oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos i diploma Mestre de Valencià.

Grup/Subgrup professional: A2
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de coŀlaboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

I pel que fa a les titulacions actuals, podem llegir:

Disposició transitòria novena
Règim transitori d’accés a determinats cossos i escales

Fins a l’acabament del procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, continuaran sent vàlides per a l’accés als cossos que s’indiquen, tres anys de les llicenciatures següents:

1. Cos Superior de Gestió de Promoció Lingüística (A2-03): Filologia.
[…]

Pel valencià en la funció pública

El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:

A favor del valencià en la funció pública

Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.

Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.

D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).

Els usos lingüístics en les Corts

El diari Levante (15.02.2010) es fa ressò de les dades que recull una fitxa de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) relativa als usos lingüístics dels diputats en les Corts Valencianes:

El valencià cau en les Corts

Una anàlisi de la Plataforma (sic) per la Dinamització Lingüística del País Valencià demostra que el valencià s’utilitza menys en el parlament autonòmic. En este mandat, només 23 diputats han usat —exclusivametn— la llengua d’Ausiàs March dels 107 diputats que de moment han pujat al púlpit de les Corts.

Les dades sobre l’ús lingüístic estan en la fitxa («Diputats valencians») corresponent del web Eines de Llengua, el web de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV), una associació de tècnics lingüístics preocupats professionalment per la seua faena i per la política lingüística que s’aplica al País Valencià. La idea és conéixer la realitat de l’ús i, si és possible, que això impulse l’interés per millorar la situació.

Algunes excuses per a la discriminació lingüística

El síndic de greuges té faena al coll, si espera aconseguir que l’administració popular no discrimine els ciutadans catalanoparlants del País Valencià. Segons la notícia de l’agència Efe que du el diari El País (16.11.2008):

El síndic demana a Castedo que no discrimine el valencià

El síndic de greuges, Carlos Morenilla, ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que en els seus misastges de publicitat institucional observe el règim de cooficialitat lingüística instaurat en la Comunitat Valenciana, sense que en cap cas puga prevaldre una llengua sobre l’altra.

El mal no és tan sols que discriminen, sinó que no facen res per evitar-ho i que pretenguen tindre raons i motius per a fer-ho, que és el que plantegen quan assolten excuses dels colors més variats.

Casualment, observem que l’apartat «Corts Infantils» apareix ja en català en el web de les Corts Valencianes, quasi al cap d’un any. Ha calgut demanar l’esmena a la comissió de peticions de la institució —que al cap de més dels tres mesos reglamentaris encara no respost al demandant—, a més d’altres gestions. Són «els exemples que no haurien de donar les Corts».

Ensenyament contra el valencià i passivitat de les Corts

Alguns dels paranys en matèria educativa que improvisen sense suc ni bruc els dirigents actuals de la Generalitat valenciana (del pp: Francisco Camps i Font de Mora Turón) són la matèria d’un article ben raonat i argumentat de Vicent Brotons en el diari Levante (30.08.2008).

En este mateix sentit relacionat amb l’educació i, de rebot, amb els comportaments socials, l’actuació dels poders públics valencians té greus mancances que s’haurien de resoldre tan prompte com fóra possible, fins i tot més ràpidament i millor que la construcció d’un circuit urbà de fórmula 1, si s’hi dedicaren els mateixos esforços i interessos reals. Tal com hem assenyalat anteriorment en este bloc, és més preocupant encara que això fins i tot s’haja de resoldre encara a les mateixes Corts valencians, que, hui, dos de setembre del 2008, continua promovent unes «Corts Infantils» només per a infants castellanoparlants, cosa que ja els hem fet saber i hem denunciat anteriorment en este mateix dtl.

L’IEC i els francesos impostats, les Corts valencianes i l’apartheid valencià

Ens informa el diari Avui (18.06.2008) que l’IEC ha reaccionat davant el comunicat de l’Acadèmia Francesa (veg. dtl, 17.06.2008):

L’IEC exigeix a París una rectificació de l’Académie Française per la seva càrrega contra el català

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha exigit durant un acte a París que l’Académie Française «rectifiqui» en referència a la càrrega contra la llengua catalana de la setmana passada, segons ha informat l’institut

I ara hauríem de poder pensar que avl pot ser que demane també explicacions identitàries als francesos, tan aficionats com són als incendis identitatris els pròcers més reaccionaris que seuen a l’hemicicle valencià. No serà este el cas. En canvi, Josep Lluís Doménech (acadèmic de l’avl) es mostrava molt indignat en el setmanari El Punt d’esta setmana amb la presidenta de les Corts, que féu només en castellà el seu discurs de commemoració del quart de segle de la institució:

[…] Arribe a pensar moltes vegades que això és el que es pretén des de moltes instàncies, que ens convertim en un gueto en la nostra pròpia terra. Vosté està una mica cabrejat, senyor Doménech. No senyor, no. N’estic fart. Fart i indignat. En fi, que fa igual que l’acte s’haguera fet a València que a Burgos o a Buenos Aires. Ja veus. I ací no ha passat res. ¿Què hem celebrat, doncs? Perquè a Sud-àfrica ningú celebrava l’apartheid. […]

Censura de la TV3 i altres discriminacions

Un colp per als telespectadors valencians
El pp valencià ha intervingut en les ones per a censurar una emissió en valencià: ha tallat la reemissió de la tv3 al sud del país.

És clar que ho ha fet principalment per la llengua, però també per les idees plurals que transmeten la tv3 i Canal 33, per uns continguts objectius i de periodisme veraç i professional que el pp de València no controla i, per tant, que li molesten encara ara, al cap de vint anys d’emissions —alegals, que no il·legals—. Ha estat una mostra més d’eixe suposat liberalisme que proclamen, que ho és quasi tant com n’era de democràtica l’antiga República Democràtica Alemanya i la denominada «democràcia orgànica» del franquisme. Al capdavall, una jugada per a animar el seu electorat més retrògrad. A més, ha aconseguit forçar la concessió de diversos privilegis de control sobre noves emissions —més aparells múltiplex— a partir de les indecisions, miopies i vel·leïtats aculturadores espanyolistes de sectors diversos i encontrats del psoe, pspv (¡encara!) i psc.

En concret, res de bo, res que els ciutadans del País Valencià trobaren a faltar. Més aïna tot el contrari. Per una banda, ens assabentem (El País, 11.12.2007) que a l’estació de Renfe d’Alacant hi ha treballadors que es neguen a atendre els usuaris que parlen en valencià. Això, que és perseguible legalment, a més de trist i lamentable, confirma o desementix, segons es mire, el que dia el diputat Fernando M.ª Giner Giner (pp) en el ple de les Corts (Diari de Sessions núm. 18):

I mire, vosté, senyor Pañella, senyors del Compromís, jo sóc, ja no sols valencianoparlant, jo sóc valencianopensant, jo pense en valencià i parle en valencià, jo sóc valencianopensant, parle en valencià en la meua família, amb els meus pares, amb la meua gent, amb les meues filles… a tot arreu. Parle valencià a l’ajuntament on sóc alcalde, en totes les institucions on he estat, també en estes Corts, en altres legislatures no recorde cap intervenció, cap intervenció meua, personalment, en castellà. Pense, parle i escric en valencià.

I en qualitat de valencianoparlant pensant, li dic que jo no m’he sentit en estos últims anys discriminat, no m’he sentit hui, tampoc, discriminat per eixa raó, per ser valencianoparlant. Senyor Pañella, eixa és una història de fa molts anys, que entre tots hem anat superant i que si no s’ha avançat molt més, ha segut pels que insistentment contra el sentit majoritari del poble han pretés imposar-mos una llengua estranya, una denominació falsa i diluir-mos en una cultura que no és la nostra. I sap molt bé, senyor Pañella, del que li parle.

Jo, certament, no em sent discriminat. M’he sentit discriminat, insultat, atacat i ferit al meu cor com a valencià pels que dogmàticament volen que deixem de ser el que som i sempre hem segut: un poble amb una llengua pròpia, la llengua valenciana, l’idioma valencià; un territori que conformen les tres províncies germanes d’Alacant, València i Castelló; una cultura i una personalitat diferenciada que històricament va conformar el regne de València i que hui com a Comunitat Valenciana forma part d’un projecte comú que anomenem Espanya, i un projecte que amb altres pobles estem construint i que s’anomena Europa. I no renunciem, ni renunciarem mai a eixa realitat de la que li estic parlant: de poble, una realitat de poble del que mos sentim orgullosos. No em sent discriminat, per tant, senyor Pañella, no sent cap discriminació per ser valencianopensant i valencianoparlant. Pregunte als que són castellanoparlants si es senten o no discriminats. Jo li reitere que com a valencianoparlant no sent cap discriminació.»

És clar, els castellanoparlants no es senten discriminats, perquè no tenen motius, ja que la majoria entén en coses de diversitat cultural, social i lingüística. Amb tot, n’hi ha alguns que s’entreten a esbombar les seues limitacions lingüístiques i d’educació i les utilitzen, a més, per a discriminar la resta de ciutadans, com en les finestretes de Renfe o en alguns jutjats.

La solució sembla que hauran de ser el Salt, perquè faça les traduccions dels escrits automàticament, complementat per la «veu tecnològica valenciana», amb la qual cosa tindrem un bonic i no degradable valencià de maquineta.

Hi ha qui es pensa que un pollastre és un farcell de plàstic que hi ha a la nevera. El valencià pot acabar sent com uns sons estranys i decoratius que amollaran uns aparells. Sense discriminacions, llavors sí.

  • Fets i paraules relacionats amb la qüestió, segons Vicent Partal.