Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions públiques valencianes [html] / [pdf]
Vos podeu adherir a la iniciativa individualment i col·lectivament en el web Sí al Valencià.
Contraplanificació / 6: Ciutat de les Arts i de les Ciències
Vista la bona disposició de Jorge Vela Bargues pel que fa al compliment de la legislació lingüística en la Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA (queixa al síndic de greuges núm. 083838), li faig arribar unes quantes esmenes, per tal de «millorar el nivell cultural de les persones que el visiten provocant-los la reflexió i reactivant-los la capacitat crítica», tal com indica el museu que és el seu objectiu final:
1. En la pàgina http://www.cac.es/programaciones/CAC/programaciones_cac: «Club Ciudad de las Artes y las Ciencias», està en castellà, però, seria més adequat i coherent que la remissió fóra en valencià i directament a la versió en valencià (http://www.cac.es/club/club-cac.jsp?seccion=home&lang=va), cosa que no s’esdevé automàticament (almenys la primera vegada).
2. «El Consell de Administració» > «El Consell d’Administració». Respecte del Consell d’Administració que apareix en la pàgina web, he d’indicar que el tractament de respecte en valencià és «En / Na» i no «D./D.ª» (abreviatura del castellà «don / doña»). I, és clar, l’abreviatura d’«il·lustríssim» és «Il·lm.» (i no «Ilmo.»)
3. Respecte del patronat de la fundació, apareix en una placa a l’entrada del museu, però només en la versió cooficial castellana: caldria posar-hi la versió valenciana.
4. El cartell del «Pase Anual» en el mateix museu, estava només en castellà (llevat de la indicació «Atenció al soci»).
5. La referència a l’«Oceanográfico» (http://www.cac.es/cacsa/historia/historia) hauria de ser a l’«Oceanogràfic».
6. L’adreça en atenuada en gris que apareix al peu de les pàgines està només en castellà, però hauria d’aparéixer en valencià.
7. A la «Galeria d’Imàtges» (http://www.cac.es/cacsa/cronologia/museo) li sobra l’accent.
8. La data automàtica que apareix en la capçalera de la pàgina només en castellà. Els codis automàtics es poden configurar també automàticament per a que s’ajusten a l’idioma de la pàgina, en valencià, en este cas.
9. Hi ha una remissió en castellà a un «Desafío Robot». La pàgina corresponent ho il·lustra amb una capçalera que conté el títol només en castellà, tot i que més amunt sí que hi ha l’enllaç a «Repte Robot». A més del nom també en castellà de «Ciudad de las Artes y las Ciencias» i el text «para Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional».
Li ho agraïxc, espere la correcció d’eixes mancances i la resposta, i aixina comprovarem si és cert el que aduïa en la resposta davant el síndic de greuges:
S’ha posat en marxa un procediment que garantisca que tota la informació que es publique en la pàgina web estiga disponible en els tres idiomes de la mateixa (castellà, valencià i anglés), a fi d’evitar que es repetisquen aquest tipus d’incidents i mantindre el nostre compromís amb la llengua pròpia de la Comunitat.
Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)
Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:
Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.
Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.
En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».
Contraplanificació lingüística / 4: zones de vianants de l’Ajuntament de València
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810
Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:
En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.
I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:
He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.
Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.
Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.
Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.
Contraplanificació lingüística / 3: el web Portal del Comerciante
Molts polítics tenen el vici de pensar que si no hi ha queixes és que ho fan perfectament. Saben que això és una excusa que els reconforta, però que no té cap fonament, més encara si una de les seues activitats consistix a enterbolir i entrebancar l’accés dels ciutadans a la informació pública i als procediments de participació i d’exigència envers l’activitat pública. En este cas la consellera d’Indústria, Comerç i Innovació féu un web que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians. Estem pendents de vore si pensa complir la legislació en una pàgina (tal com diu) o en tot el web.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083281M’heu indicat que tancàveu l’expedient «atés que s’ha obert la via de solució» a la meua queixa. La consellera d’Indústria, Comerç i Innovació ens informava que «en un termini de quinze dies estarà finalitzada la versió en valencià» de la pàgina «www.portaldelcomerciante.com». Això era l’1 de desembre del 2008. Ara ja és 16 de gener del 2009 i la «pàgina» inicial, efectivament, està en valencià. Tanmateix, la resta del web, els continguts que oferix, continuen apareixent només en castellà. Això continua infringint la legislació lingüística. La consellera, certament, no ha indicat que tindrem tot el web en valencià, sinó que féu referència només a una «pàgina».
Naturalment, al cap de vint-i-cinc anys de la Llei 4/1983, considere que no puc atribuir a confusió o interpretació errònia per la meua part si entenc en les paraules de la consellera, quan ha esmentat una «pàgina», que no anirà més enllà, atés que complir la legislació lingüística vigent no sembla objecte d’atenció de la seua gestió lingüística ni ha segut iniciativa seua en este cas, sinó requeriment del Síndic de Greuges a causa d’una queixa ciutadana.
Per tot, voldria insistir en la queixa a fi que no es tancara i, si ja s’han tancat, que se n’òbriga una nova i que es mantinga oberta almenys fins que la conselleria aclarixca que tot el web serà gestionat lingüísticament d’acord amb la legislació vigent, cosa que no està fent encara.
Contraplanificació lingüística / 2: el web de la Conselleria de Sanitat
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083326
Hui toca replicar-li al director general de Salut Pública, Manuel Escolano Puig, que ha atés la nostra queixa sobre diversos apartats del web de la seua conselleria. La seua resposta no s’ajusta a la realitat ni als fets plantejats en la queixa, aixina que la rèplica que hem enviat a la síndica de greuges ha segut esta:
Estimada síndica de greuges:
Vullc pensar que li heu escrit en català al director general de Salut Pública, que és com jo vaig escriure la meua queixa, però observe que no respon en la mateixa llengua, sinó en espanyol, contràriament al que hauria de ser la pràctica administrativa normal.
D’altra banda, el web www.ditca.net està predeterminat per a obrir-se en espanyol i no permet que siga el ciutadà, a través de la configuració del seu navegador (que té eixa opció tècnica), qui decidixca la llengua amb què vol iniciar la seua relació en Internet amb eixe web, català, en el meu cas.
A més, tot i que el document sobre el virus del papil·loma ha desaparegut dels accessos, es pot trobar (i descarregar en pdf) a partir del cercador del mateix web de la conselleria (dalt a la dreta), fent la consulta, és clar, «papiloma», ja que només està fet en castellà [pdf] i no apareix fent la consulta «papil·loma». De fet, entre les campanyes informatives vigents actualment, la campanya «Perquè rebes les cures que et mereixes», presenta la imatge del cartell en castellà en la versió valenciana del web.
En tercer lloc, el director general de Salut Pública no respon al que jo he plantejat, ja que els apartats que vaig indicar que estaven només en espanyol, continuen estant només en eixa mateixa llengua. A més, si accedim al web de la Conselleria de Sanitat, per exemple, en l’apartat «Informació institucional» > «Contractació administrativa», els enllaços de «Concursos d’obres, subministraments i servicis públics», «Correccions d’errors» i «Adjudicacions» van a la versió castellana del cidaj, sense més opció. S’esdevé el mateix amb la resta d’enllaços de més avall que van adreçats a la versió castellana del web de la Conselleria d’Economia.
Amb la qual cosa hem vist que no és certa actualment l’afirmació del director general de Salut Pública respecte del web ditca ni respecte del web de la Conselleria de Sanitat, tot i que no defallim en la intenció que es convertixca en realitat, per a la qual cosa només cal aplicar la gestió lingüística corresponent a una institució, la Generalitat, que ha d’estar disponible en les dos llengües cooficials, com a mínim.
Contraplanificació / 1: Centre Esportiu Cultural Abastos
Síndic de Greuges valencià
Queixa núm. 083066
No és la primera queixa, ni serà l’última segurament, relativa a la falta de coherència en la gestió lingüística del centre —i de l’Ajuntament de València, en general—, atés que, excuses, en tenen moltes, però els fets són que tant la retolació com la disponibilitat lingüística dels empleats o la documentació del centre té mancances periòdiques… sempre en valencià.
En esta ocasió el síndic de greuges torna a tancar la queixa perquè es desprén de la resposta de l’ajuntament (més avall) que resoldran les mancances. Caldrà comprovar-ho.
Un director general no atén en valencià
Josep Vicent Felip i Monlleó és el director general d’Ordenació i Centres Docents, però abans també era el qui manejava la política lingüística del govern valencià. Això fa pensar que deu tindre una certa idea de l’existència de la Llei 30/1992 estatal i de la regulació lingüística que inclou. Més encara, deu tindre personal al seu càrrec que sí que hi deu entendre una mica. Així, no s’entén que no la complixca en allò que afecta els drets dels ciutadans que se li adrecen en valencià: només contesta en espanyol. Almenys eixa és l’experiència que hem conegut fa uns dies a través d’un escrit seu —on, a més, citava decrets «inexistents» per a justificar una normativa que està aplicant sense suport legal.
Podríem pensar en una errada puntual, si no fóra que el motiu propagandístic de la Copa de l’America que inclouen els papers de la conselleria només està en espanyol, «Comunidad sede», sense que hajam vist encara cap «Comunitat seu» a pesar del que contesten quan els ho assenyales i a pesar de les febles iniciatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) per valencianitzar l’esdeveniment. (Per exemple, vegeu el pdf publicitari d’on hem tret la imatge.)
L’escrit és, per tant, una mostra més de la contraplanificació lingüística que s’impulsa des de fa ja massa anys des de l’administració popular del Consell. Molta propaganda sobre suposades senyes d’identitat i sobre subvencions, molt de vici de faronejar amb les dades sobre la quantitat d’alumnes que estudien en valencià (¡poc més del 20 % en 20 anys!). Al final resulta que no són capaços de gestionar la seua correspondència administrativa en dos llengües (¡i això que només en són dos!).
