Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30

Flaixos sobre signes, lletres i coneixements

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.

Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana

Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.

Es pot consultar a: http://www.l·l.cat

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.

Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2

Flaix sobre la Comissió de Toponímia de Catalunya

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 94, 19.09.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística assumeix la Secretaria de la Comissió de Toponímia

El dia 13 de setembre es va reunir la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura. En aquesta sessió, la Direcció General de Política Lingüística va assumir també la Secretaria de la Comissió, que exercirà Montserrat Montagut, cap del Servei de Recursos Lingüístics, en substitució de Francesc Vilaró. En aquesta mateixa sessió s’hi va incorporar la nova representant del Conselh Generau d’Aran, Lourdes Espanya.

La Comissió de Toponímia de Catalunya és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Pel treball rigorós, els criteris i el tractament en l’aplicació dels topònims, és en aquests moments un referent reconegut també per altes institucions internacionals, com es va posar de manifest en el darrer Congrés Internacional d’icos, celebrat a Barcelona el setembre del 2011.
 
Entre els principals temes, es va tractar de l’impuls de la publicació de les actes del Congrés icos, a més de la presència de la toponímia catalana en productes informàtics de geolocalització per buscar solucions a l’ús correcte de topònìms en aplicacions com ara Google Maps, geolocalitzadors, etc. Finalment, es va acordar intensificar els treballs de la Comissió, de manera que la propera reunió sigui ja dins del primer trimestre del 2013.

Flaixos sobre política lingüística i cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 78, 03.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Informe de política lingüística 2010

El conseller de Cultura l’ha lliurat a la presidenta del Parlament

El 21 de setembre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha lliurat l’Informe de política lingüística 2010 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

[…]

L’informe complet es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/informe


Acord per incrementar la presència del català al cinema

El Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) han signat un acord per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

[…]

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la importància de l’acord, que suposarà un increment notable de l’oferta en llengua catalana del cinema produït als Estats Units. Si el nombre d’espectadors de cinema en català va ser de 150.000 l’any 2010, per a l’any 2012 s’espera que sigui un milió i mig. El conseller ha fet notar també la importància que la ciutadania aprofiti l’oferta de cinema en llengua catalana que hi haurà.

Quant a l’acord per a la presència del català en el cinema, a pesar de les prevencions de la Plataforma per la Llengua, esperem que l’efecte arribe també als valencians.

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.

Flaixos d’ajudes i subvencions

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 74, 16.06.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Ajuts al doblatge i la subtitulació

La Direcció General de Política Lingüística ha obert la convocatòria pública per a la concessió d’ajuts a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana per a l’any 2011. El termini de presentació de les soŀlicituds és del 27 de maig al 30 de setembre de 2011.

Més informació: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions

Convocatòria de subvencions per a la promoció de l’ús de la llengua catalana a Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha obert el termini de presentació de soŀlicituds per a les subvencions per a iniciatives adreçades a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya. S’hi poden presentar les entitats sense finalitat de lucre que tinguin la seva seu en l’àmbit territorial de Catalunya. Les soŀlicituds es poden presentar fins al dia 20 de juny de 2011.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb aquesta convocatòria (bases, impresos, models orientatius, etc.) a: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

Manifest per la immersió

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Suport del professorat universitari de psicologia al model d’immersió lingüística del català

Un grup de professors de psicologia de diverses universitats catalanes han engegat un manifest de suport al model d’immersió lingüística català (a causa de l’ofensiva en contra d’aquest model).

Es pot llegir a: http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio/.

Al text s’exposen dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants catalans que avalen aquest model educatiu.

Qualsevol membre de la comunitat universitària catalana pot donar-hi suport signant el manifest.