Els polítics haurien de tindre prohibit apel·lar a la irracionalitat. De moment, és legal fer-ho. Per sort, ara no ha segut de la demostració de la superioritat d’una raça espanyola o dels trets genètics o fisonòmics dels lladres i assassins, on també trobaríem científics disposats a combregar-hi i aportar llibres i dades. El senyor Aznar López només l’ha feta servir (la llengua espanyola, la seua senya d’identitat) per a alimentar la confusió sobre la imposició de l’espanyol a Espanya (implantada molt abans de la Constitució, per cert) i per a exaltar un victimisme fal·laç dels espanyols que no volen saber res més que espanyol i que defenen el seu dret a la ignorància (i a menysprear els altres).
D’altra banda, i per a gaudi de valencians patrioters, ha defés de passada el model de política lingüística de Francisco Camps (gens líder ni pioner en esta ocasió), consistent a implantar una subordinació —més o menys ineficient: la mala idea no garantix l’èxit— que imposa als catalanoparlants el deure de fer sempre una manifestació de militància lingüística si volen fer ús dels seus drets.
Naturalment, si els experts científics mostren dades, estudis i un acord bastant general sobre la millor manera d’aprendre llengües, els avantatges socials i personals que aporta conéixer diversos idiomes, els beneficis que reporta eixa activitat en la prevenció de malalties degeneratives i en la millora de la capacitat intel·lectual, podríem concloure que Aznar López està interessat, per algun motiu que només ell coneix amb certesa, en aconseguir tot el contrari per als ciutadans espanyols.
En realitat, mentres els seus pronunciaments ens inciten a l’activitat intel·lectual, això ha de ser indubtablement positiu. Gràcies, doncs.
La notícia del diari El País (13.01.2008; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
Aznar crida a combatre la política lingüística de Catalunya
Miquel Noguer – Barcelona – 13.01.2008
José María Aznar va acudir ahir a auxiliar al pp català en el seu cos a cos amb Ciutadans pel vot dels contraris a la política lingüística de la Generalitat. De «greu problema per a la llibertat» va qualificar l’expresident l’actual model lingüístic de Catalunya, on el català és l’idioma vehicular en l’escola. Va alertar de la reforma legislativa que prepara el govern autònom per a reforçar el paper del català en l’educació. «L’objecte d’eixa revisió no és altre que incorporar a les polítiques lingüístiques en estes comunitats nova dosis de coacció». Per este motiu l’expresident cridava els ciutadans a «criticar» i a «denunciar» esta situació.
Aznar va presentar ¿Libertad o coacción?, un llibre de la fundació faes, que presidix, i que carrega contra els models de normalització lingüística de Catalunya, País Basc i, en menor mesura, de Galícia. Defensa, en canvi, els models aplicats a la Comunitat Valenciana i a Navarra, ambdues amb presidents conservadors. Aznar va qualificar d’«enemics de la llibertat» els defensors de la immersió lingüística en català.
El Partit Popular català torna a enarborar la bandera del castellà després d’uns anys en els quals el seu expresident Josep Piqué va evitar atiar el conflicte lingüístic. El nou president imposat per Mariano Rajoy, Daniel Sirera, tracta de recuperar el pols. No obstant això, part del seu espai polític se l’ha menjat Ciutadans, partit que va assolir tres escons en les últimes eleccions catalanes a força de denunciar la «persecució» del castellà a Catalunya.
L’estratègia del pp per a combatre a Ciutadans ha estat la d’atraure’s a alguns dels seus membres fundadors. A través de faes i de la branca catalana de la fundació, Catalunya Futur, ha fitxat a l’escriptor Xavier Pericay, coordinador del llibre que ahir va presentar Aznar. La fundació també ha incorporat a Maite Nolla, ex portaveu de Ciutadans. Este fitxatge va motivar la seua expulsió de l’executiva.
El mateix diari ens proporciona l’endemà la resposta política de ciu i icv:
ciu i icv repliquen la crítica d’Aznar a la política lingüística
Duran i Herrera rebutgen que es discrimine el castellà
El País – Barcelona – 14/01/2008
Les reaccions a les declaracions de l’expresident del govern central José María Aznar, que va qualificar el dissabte a Barcelona l’actual model lingüístic català de «greu problema per a la llibertat», no van tardar a aparéixer. Els candidats al Congrés dels Diputats de ciu, Josep Antoni Duran Lleida, i icv-euia, Joan Herrera, van arremetre ahir contra les declaracions de l’anterior líder del pp.
Duran va rebutjar que a Catalunya hi haja cap problema amb la llengua, i va recordar que «l’únic lloc on no es pot utilitzar el català és al Congrés i al Senat». El líder democristià va lamentar Esta circumstància, ja que va considerar que ambdues càmeres «representen a més la pluralitat cultural d’Espanya, quan en molts països democràticament avançats les diferents llengües són llengües de treball». Duran va recordar a Aznar que «sap que el català és la llengua de Catalunya i que el castellà també hi és llengua oficial».
Herrera va instar els partits catalans a comprometre’s a no pactar amb el pp després dels comicis del 9-m per considerar que és l’única manera de defensar l’actual model lingüístic a Catalunya. El candidat ecosocialista va afirmar ahir que és necessari crear un «cordó sanitari» per a evitar que el «fals discurs sobre la situació del castellà a Catalunya impregne la societat espanyola», va explicar en un comunicat que el partit va difondre ahir.
El portaveu de la Comissió de Nous Catalanoparlants, Josep Anton Fernández, va considerar «trampós» el vídeo del pp sobre el model lingüístic de les escoles, informa EuropaPress. Fernández va assegurar que atés que «el català és més feble a Catalunya que el castellà», la immersió lingüística constituïx «una acció afirmativa necessària» en favor de l’idioma.
Aznar va apostar dissabte per «reformar» les polítiques lingüístiques de les comunitats autònomes amb llengua pròpia, especialment les del País Basc i Catalunya. Aznar va titllar estos models d’«instruments de coacció» contra els castellanoparlants durant la presentació dissabte a Barcelona de ¿Libertad o coacción?, un llibre de la fundació faes que ell presidix.
- Article relacionat: «tv3 y el pancastellanismo» de Francesc de P. Burguera (El País, 14.01.2008).
