Una llei de llengües que atempta contra les llengües

La nova llei de llengües de l’Aragó i els polítics que li han donat suport passaran segurament a la història, però a la de la ignomínia política. Segons podem llegir en Vilaweb (10.05.2013):

Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès

[…]

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (lapao) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (lapapyp). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Per contra, convé escoltar els discursos que mantenen la racionalitat i la dignitat de l’activitat política, a més del mínim respecte polític i humà pels seus conciutadans. És el cas de la intervenció de la representant de la Chunta Aragonesista contra la nova llei de llengües.

No cal dir que les polítiques lingüístiques estatals (del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol) tenen molt a vore amb eixos desficacis legals i lingüístics (Vilaweb, 06.05.2013):

Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants.

Flaixos sobre l’aranés i sobre la Franja

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 93, 13.07.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

El català a la Franja

El web Llengua catalana ha incorporat una pàgina que recull les declaracions d’autoritats, institucions i associacions en relació amb el projecte legislatiu del Govern d’Aragó que modifica la situació del català a la Franja. En aquest moment conté, per exemple, les declaracions del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; una declaració institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, o una altra de les entitats de la Franja. S’hi van incorporant nous continguts a mesura que es generen.

Més informació: El català a la Franja

Programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El Govern ha aprovat el Programa per a l’impuls del desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que substitueix l’anterior programa per a la promoció de l’occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l’occità aranès. En el marc d’aquest programa, el 30 de maig passat es va constituir a Vielha el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès com a òrgan principal de coordinació de la política lingüística pel que fa a l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès és un nou instrument amb caràcter institucional i permanent que substitueix el marc relacional que anteriorment s’havia produït per mitjà de convenis i subvencions.

Més informació: El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El català de l’Aragó oriental

Quant a la qüestió del nom del català a l’Aragó, ara batejat com a «aragonés oriental» —sempre amb la intenció de confondre el personal—, l’iec ha emés la declaració següent:

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

20/06/2012

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’iec, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Flaixos sobre toponímia balear, l’Aragó, informàtica i onomàstica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 72, 06.05.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Comissió de Toponímia de les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears. El decret apareix publicat al boib núm. 64 del 28 d’abril i es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011064/mp5.pdf.

Estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Segons l’article 1, l’Acadèmia ha de constituir l’autoritat lingüística de l’aragonès i, segons l’article 6, l’aragonès amb les seves modalitats és llengua pròpia d’Aragó. El Decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Acadèmia Aragonesa del Català

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català. Segons l’article 1, la nova institució constitueix l’autoritat lingüística del català a l’Aragó. El decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Criteris per a la localització de productes informàtics

El Termcat ha publicat en línia el document «Localització de productes informàtics», una actualització dels «Criteris per a la localització de productes informàtics», que dataven de 1997. La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país, i constitueix una de les tasques de traducció amb més projecció i més volum d’activitat. L’evolució constant del programari, el progrés tecnològic i la generalització del servei web han fet sorgir noves formes d’interacció de les persones amb aquestes interfícies, i han comportat la revisió dels criteris originals, concebuts en un context de desenvolupament tecnològic molt diferent, i dels exemples pràctics extrets de contextos de localització reals. El document es pot consultar a: http://www.termcat.cat/docs/docs/LocalitzacioProductesInformatics.pdf

Els criteris s’han redactat amb la participació i l’assessorament de diversos professionals i organismes vinculats a l’àmbit de la llengua i de la localització i són fruit de l’assessorament terminològic prestat a diferents projectes vinculats a organismes com ara hp, Microsoft, Sony i Softcatalà, i a iniciatives com ara OpenOffice.org i kde.

Més informació: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

xxiv Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques

S’ha obert el termini d’inscripció al xxiv Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de l’International Council of Onomastic Sciences (icos), que tindrà lloc a Barcelona del 5 al 9 de setembre de 2011. El tema central del congrés és «Els noms en la vida quotidiana». Les institucions organitzadores del congrés són la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’International Council of Onomastic Sciences, amb la coŀlaboració de la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per a més informació: http://barcelona.onomastica.cat

La llei de llengües de l’Aragó

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

S’aprova la llei de llengües de l’Aragó, on es reconeix el català

El català ja està reconegut a l’Aragó, però com a «llengua pròpia, original i històrica» i en cap cas cooficial amb el castellà. Això és el que diu la llei de llengües aprovada ahir (17.12.2009) a les Corts d’Aragó per un sol vot de diferència i gràcies a l’acord entre el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), mentre que PP i PAR (soci de govern amb els socialistes) hi van votar en contra, qualificant la llei «d’error espectacular» o de «desencert total». L’únic diputat d’IU també hi va votar desfavorablement, però en aquest cas perquè no s’accepta la cooficialitat.

Una àmplia representació d’alcaldes de la Franja de Ponent van aplaudir la votació final d’una llei que arriba 27 anys després del primer Estatut d’Aragó, que ja la preveia, i 25 després de la Declaració de Mequinensa, on un ampli grup d’alcaldes de la Franja, entre ells l’actual president Marcelino Iglesias, demanaven la cooficialitat del català a l’Aragó.

La llei reconeix el català, i també l’aragonès, en fomentarà l’aprenentatge voluntari en escoles i instituts, on ja l’estudien més de 4.000 alumnes; i permetrà que els veïns de la Franja puguin dirigir-se a l’administració en la seva llengua materna.

No obstant, a més de negar-ne la cooficialitat, també crea el Consell Superior de Llengües per supervisar la política lingüística de l’Aragó i una Acadèmia Aragonesa del Català per als aspectes normatius.

La tramitació ha inclòs una esmena del PAR que permet als ajuntaments denominar el català amb el nom específic que rep localment, com ara fragatí o ribagorçà. Tot plegat, per la «croada» que PP i PAR han fet per evitar el terme català. En els darrers dies, el PP ha organitzat una campanya «contra la imposició del català» i ha recollit 43.000 signatures, la majoria a Saragossa.

Font: Avui (18.12.2009)

Addició extreta de Directe.cat
Amb l’aprovació de la Llei de llengües, s’obliga els poders públics d’Aragó a arbitrar els mitjans necessaris per ‘informar, dignificar i difondre’ les llengües i modalitats lingüístiques de la comunitat amb la finalitat de promoure ‘el correcte coneixement de la realitat lingüística aragonesa’.

La Llei de llengües també preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, com a òrgan col·legiat consultiu adscrit al Departament de Govern d’Aragó en política lingüística amb la finalitat de garantir l’objectivitat i transparència de l’aplicació d’aquesta Llei que dóna compliment a l’estatut d’autonomia d’Aragó en l’àmbit linguistic. El Consell estarà format per quinze membres que seran designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades personalitats de les lletres, l’ensenyança o investigació lingüística o dels àmbits social i cultural d’Aragó.

La Llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació al Butlletí Oficial d’Aragó.

Addició extreta del 3cat24.cat

Pel que fa a l’assignatura de català que s’imparteix a la Franja, continuarà sent optativa.

El debat ha generat molt expectació. Fins a les Corts d’Aragó hi han anat membres de la plataforma No Parlem Català, que han desplegat una pancarta, però també alcaldes i polítics de la Franja que no s’han volgut perdre el moment. I és que aquesta llei és la culminació d’un procés que va començar fa 25 anys, quan es va iniciar l’ensenyament del català a les escoles de la Franja.

Addició extreta d’El Periódico de Catalunya

Com ja van fer a Andalusia quan es debatia l’Estatut de Catalunya, els populars han recorregut a l’hostilitat contra el català a través de la ràdio. En una falca, una dona pregunta: «¿Podría decir-me dónde está la plaza del Pilar?». «Giri a la dreta i tot recte», li contesten en català. Alterada, la dona crida: «¡¿Cómo dice usted?!». Llavors apareix una veu en off que afirma: «Seguro que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE».

Declaració de suport als querellats de l’Aragó

En relació amb la notícia sobre processos judicials a l’Aragó (dtl, 08.04.2008), la llista d’Iniciativa Cultural de la Franja ens ha enviat el comunicat següent:

icf-Iniciativa Cultural de la Franja (entitat formada per l’Associació Cultural del Matarranya, CERIb-Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells locals Pro-Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca), juntament amb el Casal Jaume I de Fraga – acpv emeten el següent manifest de suport als encausats en el procés judicial de Fraga i insten als col·lectius, entitats, associacions, centres d’estudis i partits polítics que s’adhereixin a aquest manifest.
De cara a resoldre les costes del procés judicial, la ICF ha obert el següent compte corrent per a suport econòmic: 0049 0078 80 2392072867.
Finalment us animem a assistir la concentració davant els Jutjats de Fraga el proper dijous 17 d’abril a les 9 del matí.

Document en català, castellano i aragonés [pdf]

Declaració de suport als querellats

(Querella núm. 22112 2 0100149/2006, Jutjat de Fraga)
Les entitats sotasignats, en representació dels seus associats, volem fer públic el següent:
A) Que donem tot el nostre suport i ens solidaritzem amb tots i cadascun dels inculpats en la querella interposada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), a la ciutat de Fraga; i igualment amb els inculpats en la querella interposada repetidament, a la ciutat de Montsó.
B) Que la FACAO és un grup acientífic perquè nega el consens lingüístic i el reconeixement acceptat pel món científic, universitari i acadèmic envers la llengua catalana a la Franja.
C) Que la FACAO intenta confondre la realitat creant una nova Academia Lingüística que cap autoritat, ni política ni científica ni universitària, reconeix.
D) Que com a entitat, FACAO s’ha manifestat amb grups d’extremadreta com Democracia Nacional o Grups d’Acció Valencianista (GAV). Que Ángel Hernández, sent president de la FACAO, ha estat sorprès enganxant simbologia independentista que ell mateix i Éctor Castro, secretari de la FACAO, havien atribuït a les associacions de defensa de la llengua. Que alguns membres de la FACAO han militat a partits com Falange, que exalten el règim predemocràtic.
E) Que membres destacats de FACAO són militants amb càrrecs en els sectors més reaccionaris d’alguns partits i que ha rebut suport i finançament d’institucions públiques.
F) Que la FACAO o els seus dirigents, cada vegada que ataquen persones i institucions defensores de la llengua i cultura de la Franja, ho fan sempre amb falses acusacions polítiques, per manca d’arguments acadèmics o científics.
Per tot això, desitgem o demanem en uns casos i exigim en altres, per pura higiene democràtica i en honor a la veritat:
1) La total absolució de tots i cadascun dels membres de les entitats d’activisme lingüístic inculpats d’aquestes querelles que, creiem, mai s’haguessin hagut d’admetre a tràmit.
2) El posicionament dels polítics aragonesos, especialment dels membres del govern PSOE-PAR, sobre la utilització de la justícia i els cossos policials contra els moviments cívics. Tot allò que fins ara ha estat envoltat pel silenci, cal que ho sàpiga la ciutadania: actituds antidemocràtiques, declaracions acientífiques i atacs als moviments socials amb l’objectiu de confondre i enfrontar veïns.
3) Una investigació sobre la detenció i l’estada als calabossos d’un dels encausats, fet que considerem, un excés de zel per part dels cossos de seguretat contra un ciutadà. Els poders públics, encapçalats per la Presidència d’Aragó, haurien d’iniciar la investigació.
4) Anul·lació de tot finançament públic a la FACAO i les entitats que s’hi vinculen o prohibició i d’ús de dependències de titularitat pública, tal com ha succeït a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, a Fraga, a Tamarit de Llitera, Benavarri i la Freixneda.
La Franja, 10 d’abril de 2008

Processos judicials a l’Aragó

A l’Aragó, a banda del fet que el català encara no ha estat reconegut oficialment pel govern de Marcel·lí Iglesias (psoe), a pesar dels numerets més o menys interessants que puga fer per Poblet amb motiu del huité centenari del naixement de Jaume I —on no va anar Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana, però sí que ho féu la consellera de Cultura, Maritina Hernández Miñana—, passen algunes coses estranyes i hi ha processos judicials una mica estrambòtics, que segurament es resoldran positivament per a la Iniciativa Cultura de la Franja. Més informació en Lo Cacao de la FACAO.

El català a la Franja d’Aragó

El grup Iniciativa Cultural de la Franja ens envia la informació següent:

El català a la Franja: bona salut, però sense reconeixement legal

És la conclusió d’un estudi del sociòleg Natxo Sorolla

El català de la franja gaudeix de bona salut social, i el seu ús és bastant estable, malgrat que els seus parlants no tenen reconeguts per llei els seus drets lingüístics. A aquesta conclusió ha arribat, almenys, el sociòleg Natxo Sorolla, després d’analitzar l’últim Estudi Sociolingüístic de la Franja que van realitzar en l’any 2003 els governs aragonès i català.
Sorolla va presentar el seu estudi durant la Jornada sobre la Transgresión Cívica que va celebrar ahir dissabte l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), que va reunir a un centenar d’experts i curiosos en el Palau Montcada.

Segons l’estudi, més d’un 90 per cent dels habitants de la Franja parlen habitualment el català, «el major percentatge de tots els territoris de parla catalana», però només un 30 per cent és capaç d’escriure’l. Quant a l’ús, és major en l’àmbit familiar, però es va reduint en l’àmbit més públic, en els comerços, el banc o el metge, i un 20 per cent l’utilitza com a primera llengua per a dirigir-se a un desconegut. Davant aquestes dades, Natxo Sorolla considera que «hi ha un coneixement oral molt ampli, però l’escrit està més limitat. El seu ús està bastant generalitzat i la seva transmissió de pares a fills està estabilitzada i, fins i tot, va a més. O sigui, hi ha més fills de famílies castellanoparlants que acaben parlant en català que al revés». També va cridar l’atenció la denominació que es dóna al català, ja que un 20 per cent es refereix a la seva llengua com a català, un 35 usa un localism (fragatino, maellano, etcètera) i un 44 per cent usa un terme pejoratiu o despectiu com chapurreau, «encara que aquest percentatge va disminuint».

ALTRES ACTIVITATS

A més de la conferència de Natxo Sorolla, el programa de la Jornada sobre la transgressió cívica: Franja de Ponent i transgressió, propostes pràctiques i concretes per a viure en català, va oferir una ponència del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre «Justícia i Transgressió», i una altra de l’escriptora i periodista, Patricia Gabancho, sobre «Creativitat i transgressió». Així mateix, es va presentar el llibre Elogi de la transgressió. L’objectiu de les jornades era, segons Quim Gibert, coautor d’aquest llibre, «plantejar una sèrie de propostes d’actuació perquè els ciutadans reivindiquin la plenitud dels seus drets lingüístics, en un territori com el de la Franja, on els aragonesos catalanoparlants manquen de tot reconeixement legal».

En aquest sentit, la trangressió o la desobediència civil «és una arma que poden utilitzar aquests ciutadans davant el maltractament legal que pateixen en la seva comunitat». Segons Gibert, no es tracta de postulats radicals, «sinó d’una crida a la imaginació, a una forma creativa de transgressió» i va posar com exemple el cas d’un jove de Mequinensa que ha traduït al català el web del Parlament Europeu, demostrant que si no hi ha una edició en aquesta llengua és perquè no es vol, no Elperquè no es pugui».

L’ús del català a la Franja aragonesa i arreu

L’ús del catalàAmb una mica de retard ens fem ressò d’una notícia que tracta amb un cert detall les dades sociolingüístiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A més, tenim també l’ocasió de completar la impressió que donen les xifres amb el punt de vista d’Eliseu Climent sobre la salut del valencià (La Vanguardia, «La Contra» de Lluís Amiguet, 28.11.2007):

Aquí repiten que el catalán se muere.

¡Al contrario! ¡Goza de buena salud!

¿También en Valencia?

Cuando iba al cole me prohibían hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Inglés: el catalán es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aquí y allí.

La notícia amb les dades de la Franja és del diari El Periódico (24.10.2007):

La Franja aragonesa supera Catalunya en l’ús del català

  • El 98,5 % dels habitants de la zona l’entenen, davant el 97,4 % de catalans
  • L’idioma llangueix a la població sarda de l’Alguer i al Rosselló, a França
Xabier Barrena – Barcelona

La Franja d’Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l’àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l’Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l’anomenada Catalunya Nord, l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5 % dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4 % dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees “dels territoris de parla catalana” –denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans— dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8 % dels seus habitants en comparació amb el 84,8 % dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82 % i 84,6 %, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES
L’enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d’immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l’aragonesa, que manté uns percentatges d’immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l’Aragó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l’escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9 % i 30,3 %) al de Catalunya (90,5 % i 62,3 %), Andorra (89,7 % i 61,1 %) i les Illes Balears (79,6 % i 46,9 %), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L’Alguer (46 % i 13,6 %) i el Rosselló (31 % i 10,6 %) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l’1,5 % dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l’Alguer són el 14,6 %; a les Illes Balears, el 43,6 %, tres dècimes més que els que s’identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42 %. A Catalunya, els que s’adscriuen al català (48,8 %) superen en un 4,5 % els que s’enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6 %. Exactament dos de cada tres fronterers.

Utilització majoritària de l’idioma en bancs i caixes

El Periódico

El llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI detalla que el 45 % dels catalans parlen la llengua pròpia de la comunitat a casa, però on més el fan servir, fins a un 59 %, és en bancs i caixes d’estalvis. També els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al País Valencià i a la Franja (fins a un 70 %) prefereixen fer-lo servir en cercles íntims no gaire amplis, és a dir, amb la família i els amics.

Per a completar el panorama, podeu consultar a més les dades que oferim en Eines de Llengua i les notícies del dtl relacionades amb la qüestió: 22.11.2007, 31.10.2007 i 18.10.2007.