El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.

[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

Supressió de l’oficina de gestió lingüística d’Alboraia

Tal com vam comentar (dtl, 03.07.2009), l’Ajuntament d’Alboraia ha dut avant la modificació de la seua plantilla de personal (veg. bopv 171, 21.07.2009), modificació que eliminava diversos llocs de treball i que suprimia l’oficina de gestió lingüística de l’ajuntament. L’alcalde no ha tingut en compte l’escrit d’al·legacions que els va fer la cdlpv i que reproduïm a continuació:

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) ha sabut que l’Ajuntament d’Alboraia ha previst l’amortització del lloc de treball de la seua plantilla «70-128 Técnico promoción valenciano funcionario Amortizar / Suprimir Puesto» («Anuncio del Ayuntamiento de Alboraya sobre publicación inicial del Plan de Empleo, modificación de la Relación de Puestos de Trabajo y Plantilla», bopv 113, 14.05.2009).

Eixe lloc de treball és l’únic de què estava dotada l’«Oficina per a la promoció de l’ús del valencià», oficina que depén de la Regidoria de Cultura i Festes (veg. http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/CulturaValencia?opendocument&lg=vl).

Si la creació i el funcionament d’eixe servei eren una iniciativa positiva en el sentit de resoldre un dels aspectes fonamentals en la relació de les administracions públiques amb els ciutadans, la possibilitat que siga suprimit eixe servei adreçat tant als ciutadans com a la millora de la gestió lingüística de la mateixa administració, ens sembla contradictòria amb els principis que guien la legislació lingüística valenciana.

L’Ajuntament d’Alboraia té un reglament municipal per a la promoció de l’ús del valencià (bopv 156, 03.07.2002), reglament que va donar lloc a l’oficina «per tal de canalitzar la correcta aplicació d’aquest reglament», segons indicava en l’article 3, tasca que s’ha de mantindre, atesos els objectius que es marcaven en el reglament, que reproduïm a continuació:

«a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià.
»b) Promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
»c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraya.
»d) Reglamentar l’ús del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de l’Ajuntament d’Alboraya, com a llengua pròpia i prioritària.
»e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del valencià en tots els àmbits socials i nivells d’intervenció dels ciutadans i ciutadanes.»

Eixos objectius justificaven la creació de l’oficina, i són objectius —junt amb la resta del que regula el reglament— que no es poden acomplir sense la participació dels tècnics lingüístics capacitats per a dur a terme de manera eficaç i professional la tasca tècnica que permet que les institucions públiques tinguen una gestió lingüística correcta, una gestió responsable del compliment dels seus deures i del drets lingüístics dels ciutadans que atén cada administració.

Eixa activitat és més important encara en el cas dels ajuntaments, a causa de la proximitat de la institució als ciutadans. Per això mateix, la Direcció General de Funció Pública determinà en 1999 que les funcions lingüístiques dels ajuntaments tenen, citem literalment, «suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un lloc de treball del grup B», indicació que l’Ajuntament d’Alboraia hauria de tindre en compte encara hui en dia, ja que les dades sociolingüístiques (avl, 2004; Generalitat, 2005) continuen mostrant la necessitat d’eixa gestió lingüística tant en l’àmbit social com en l’àmbit administratiu.

El cas és que, gràcies a la faena duta a terme fins ara per l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià, l’Ajuntament d’Alboraia ha avançat en la seua gestió lingüística, però ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l’obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d’Alboraia.

Per tot això, demanem que l’alcalde president d’Alboraia mantinga l’oficina de gestió lingüística, que la dote de mitjans materials i que consolide definitivament els llocs de treball que han de dur avant les funcions atribuïdes a eixe servei municipal.

València, 18 de juny del 2009

La supressió de l’oficina que ha decidit l’actual alcalde del Partit Popular es podria entendre en el sentit que l’equip de govern pretén deixar de complir els seus deures lingüístics. Però, per contra, fins i tot es podria entendre com una pretensió de traslladar l’exigència del compliment dels deures lingüístics a tot el personal de la institució municipal. Tanmateix, esta segona possibilitat no s’acomplix, ja que la institució no ha fixat els perfils lingüístics dels seus llocs de treball.

En qualsevol cas, la legislació lingüística vigent continua exigint que l’administració es dote dels mitjans necessaris per a complir-la, i la supressió de l’oficina ha anat en el sentit contrari. La cdlpv continuarà exigint que l’Ajuntament d’Alboraia i la resta d’administracions públiques valencianes complixquen els seus deures.

Ajuts per al foment de l’ús del català en Tarragona

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català

Extracte de les bases

A través dels Ajuts a Entitats per a Projectes de Foment de l’Ús del Català, l’Ajuntament de Tarragona dóna suport econòmic a projectes impulsats per les associacions de la ciutat que estiguin orientats a sensibilitzar sobre la necessitat d’utilitzar el català, fomentar les actituds lingüístiques responsables i augmentar la presència pública de la llengua.

Quines característiques han de tenir els projectes?

  • 1. Tots els projectes han de preveure accions destinades a fomentar el manteniment, la protecció, la presència pública i l’ús de la llengua catalana.
  • 2. Hi ha d’haver una participació activa de la ciutadania de Tarragona.
  • 3. L’import de l’ajut, juntament amb el dels ajuts concedits amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost del projecte.
  • 4. L’import de l’ajut es fixarà d’acord amb el pressupost i la documentació aportada per l’entitat sol·licitant, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la convocatòria. L’Ajuntament podrà demanar aclariments i, en el seu cas, imposar reduccions.
  • 5. Els projectes han de constar dels apartats especificats a l’apartat 2.2, «Documentació tècnica».
  • 6. Perquè els projectes es considerin elegibles a efectes de la convocatòria, les despeses hauran de:
    • 6.1. Ser necessàries per a l’execució de l’acció, estar previstes en la descripció dels costos imputables a cada partida i atendre el principi de bona gestió financera i, en particular, de rendibilitat i eficàcia.
    • 6.2. Estar vinculades clarament a les activitats previstes al projecte.
    • 6.3. Estar previstes per ser abonades durant el període d’execució de l’acció finançada per l’Ajuntament.

Els projectes es duran a terme durant l’any 2009. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar una pròrroga si l’entitat no ha acabat de desenvolupar el projecte a final de 2009.

Els projectes admesos s’avaluaran d’acord amb un barem de 100 punts que tindrà en compte criteris de pertinença, capacitat operativa de l’entitat que els presenti, metodologia, sostenibilitat i viabilitat, impacte i incorporació de sistemes d’avaluació.

Com s’ha de fer la sol·licitud i quina documentació s’hi ha d’adjuntar?

  • 1. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model establert, que estarà a disposició de les persones interessades al web de l’Ajuntament, a l’OMAC i al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament.
  • 2. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació següent:
    • 2.1. Documentació administrativa:
      • 2.1.1. Fotocòpia compulsada del NIF.
      • 2.1.2. Certificat del nombre de socis o de membres associats, o patrons, en el supòsit de fundacions.
      • 2.1.3. Relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, amb data del seu nomenament i indicació del personal empleat, ja siguin alliberats o voluntaris.
      • 2.1.4. Declaració responsable del representant legal conforme l’entitat està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’autorització del sol·licitant perquè l’Ajuntament de Tarragona obtingui directament de l’Agència Tributària el certificat telemàtic que acrediti (d’acord amb l’article 18 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions) que està al corrent de les obligacions tributàries.
      • 2.1.5. Declaració responsable de no estar sotmès en cap de les incompatibilitats establertes per l’article 13 de la Llei general de subvencions.
      • 2.1.6. Declaració de les subvencions sol·licitades, i rebudes si fos el cas, d’altres administracions o ens públics, pel projecte que es presenta.
      • 2.1.7. Fotocòpia compulsada del DNI dels representants (la persona que signa la sol·licitud) i acreditació de la representació.
      • 2.1.8. Fitxa de les dades bancàries per possibilitar la transferència de fons al beneficiari en cas que sigui atorgat l’ajut. Aquesta sol·licitud de transferència ha d’anar signada per un representant de l’entitat i diligenciada per l’entitat bancària.
      • 2.1.9. Compromís de fer constar en els materials de difusió i publicitat del projecte que es presenta el logotip de l’Ajuntament de Tarragona i la frase “Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona”.
      • 2.1.10. Declaració de vigència de documentació anteriorment presentada.
    • 2.2. Documentació tècnica (projecte i annexos):
      • 2.2.1. Origen i breu definició del projecte
      • 2.2.2. Objectius, activitats i resultats previstos
      • 2.2.3. Beneficiaris
      • 2.2.4. Localització
      • 2.2.5. Calendari d’execució del projecte
      • 2.2.6. Mecanismes d’avaluació
      • 2.2.7. Pressupost

La presentació de la sol·licitud de subvenció pressuposa automàticament el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. També suposa l’autorització a l’Ajuntament de Tarragona perquè pugui consultar a les administracions públiques si l’entitat sol·licitant està al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Qui s’hi pot presentar?

Les persones jurídiques sense afany de lucre que presentin un projecte de foment de l’ús del català a Tarragona.

On i quan s’han de presentar les sol·licituds?

Les sol·licituds es poden presentar al Registre General de l’Ajuntament – Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), ubicada a la Rambla Nova, 59, de Tarragona i en qualsevol dels registres oficials de l’Ajuntament de Tarragona.

El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 16 d’octubre de 2009.

Per a més informació:
Servei de Política Lingüística
Casa Castellarnau
C/ Cavallers, 14
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 22 20
a/e: politica_linguistica@tarragona.cat

El PP elimina l’oficina lingüística d’Alboraia

El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.

La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:

Les rebaixes arriben a la llengua

Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció

[…]

La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.

[…]

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Reglaments de gestió lingüística: Castellbisbal

En la secció corresponent a legislació lingüística (epígraf «Reglaments locals») del web Eines de Llengua de la cdlpv hem recopilat al llarg dels anys una cinquantena llarga de reglaments de gestió lingüística municipals. La llista actual és la següent:

Alaquàs, Alcoi, Algemesí, Alzira, Amposta, Bellreguard, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Calvià, Cambrils, Canals, Carcaixent, Carlet, Castellbisbal, Cocentaina, Cunit, Dénia, Elx, Girona, Godella, Mallorca, Manresa, Moncofa, Montserrat, Muro, Mutxamel, Novelda, Olot, Ondara, Palma, Paterna, Petrer, Picassent, Planes, Reus, la Roca, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sagunt, Santa Pola, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Torís, Torrent, València, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Vinaròs, Xàtiva i Xirivella.

L’última incorporació ha estat el reglament de Castellbisbal [pdf]/[html] (conegut gràcies al Flaixos d’Actualitat 31, 01.04.2009).

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats de municipis

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

Orde de 18 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/2253] (docv núm. 5.965, de 02.03.2009)
– vegeu text

L’any passat van ser 460.000 euros; enguany en són 500.000. Algun dia es suposa que podrem comprovar si eixos diners s’apliquen de manera efectiva i eficient o simplement es repartixen per a fer el paperot. Les dades d’ús del valencià indiquen que l’activitat es decanta cap a la segona possibilitat. Com ara el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i navegació de la CV que s’emporta 100.000 euros de subvenció. Algú sabrà què fan, però en el web encara trobem algun apartat, «Actualitat», on indiquen:

Este apartat posa a disposició de cambres, institucions i empreses interessades les ùltimes notícies i una agenda amb aquells esdeveniments i activitats organitzades pel Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, cursos, fires, congressos, etc. Els continguts d’esta secció només estan disponibles en castellà.

Incomplixen la Llei 4/1983 i damunt es veu que es pensen que si avisen ja no l’han de complir.

Ajudes a associacions, entitats locals i centres escolars.

El cidaj ens envia la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 25 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià. [2008/8389] (docv núm. 5.807, de 16.07.2008)
    – vegeu text
  • RESOLUCIÓ de 15 de juliol de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, de la Conselleria d’Educació, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d’ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre l’alumnat dels centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2008/9046] (docv núm. 5.810, de 21.07.2008)
    – vegeu text
  • Conselleria d’Educació. RESOLUCIÓ de 3 de juliol de 2008, de la secretària autonòmica d’Educació per la qual es concedixen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2008. [2008/8890] (docv núm. 5.811, de 22.07.2008)
    – vegeu text