Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).

Minoració de les ajudes a entitats locals 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava fa uns dies (31.05.2011) l’ordre de minoració de les subvencions per a promoció de l’ús del valencià en ajuntaments i mancomunitats:

Orde 37/2011, de 24 de maig, de la Conselleria d’Educació, per la qual es minora l’import global màxim previst en l’Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2011.

[…] Minorar en 11.600 euros (onze mil sis-cents euros) l’import global màxim previst en l’article tercer de la citada orde, en relació a la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 corresponent al pressupost de la Generalitat per a l’exercici 2011. L’import resultant és, per tant, de 214.403 euros (dos-cents catorze mil quatre-cents tres euros).

Tal com vam poder llegir en l’ordre esmentada (veg.dtl, 10.02.2011), la quantitat inicial era de 226.003 euros, però ara queda reduïda a 214.403 euros. Convindria saber a què es destinaran eixos diners públics, però mai no sabrem per quin albelló (privat, segurament) han desaparegut. No sabrem si contindran el gasto públic o més aviat engreixaran el benefici privat dels clients polítics.

Els deures lingüístics municipals en Internet

El valencià té un racó molt important a la xarxa. De fet, la xarxa és un espai de comunicació, expressió i llibertat enfront de les censures polítiques a què són tan aficionats els governs valencians, sobretot pel que fa a la creació d’un espaic comunicatiu públic en català. Tanmateix, els poders públics continuen traslladants els seus prejudicis i incompliments també a eixe espai (El Punt, 11.03.2011):

Només la meitat dels webs dels ajuntaments parlen en valencià

Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en la llengua pròpia

S’avança a la xarxa però de manera «precària» i «lenta»

[…]

Sobre el total de municipis amb web, un 46,1 % disposa de versió única en espanyol, un 44,3 % té web bilingüe i només un 9,6 % té versió única en valencià. Si mirem només els municipis de domini lingüístic valencià, els percentatges són del 30,4 % amb versió única en espanyol, un 56,5 % bilingüe i un 13,1 % amb versió única en valencià. A més, hi ha un 61,8 % de casos de webs amb versió en valencià en els quals es detecta la falta d’alguns continguts.

Una altra dada interessant és analitzar la presència del valencià en funció de la demarcació, en el cas de municipis de domini lingüístic valencià. A Alacant és del 49,5 % (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3 % (67 sobre 75) i a València del 72,4 % (144 sobre 199).

[…]

El català a Perpinyà

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la Carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió «pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure».

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: 3cat24.cat (11-6-2010)

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Els serveis lingüístics municipals

El diari Levante (02.05.2010) publicava un article de Vicent Xavier Contrí en què es feia un petit repàs a la situació dels serveis lingüístics municipals:

Només 71 dels 542 ajuntaments disposen d’oficina de promoció del valencià

Els tècnics de normalització lingüística es queixen de la marginació dels seus departaments amb reglaments d’ús de la llengua que no s’apliquen – El Consell es comprometé a impulsar oficines en municipis de més de 5.000 habitants

Des de la cdlpv, amb el web Eines de Llengua, podem aportar documentació que permet conéixer una mica més el panorama dels serveis lingüístics municipals. En concret, podeu accedir a l’apartat de legislació lingüística, que conté un munt de reglaments lingüístics, la localització dels serveis lingüístics municipals i més informació específica d’eixe àmbit de la gestió lingüística de les administracions públiques valencianes.

Finalment, este mateix Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl) es preocupa de difondre i facilitar l’accés a la informació relacionada amb els serveis lingüístics municipals.

Oferta laboral a Puçol

Els companys Àngel Alexandre i Coloma Gradolí ens envien una informació sobre l’oferta pública d’ocupació de l’Ajuntament de Puçol (docv, núm. 6.136, 03.11.2009):

Informació pública de l’oferta d’ocupació pública 2009 de l’Ajuntament de Puçol i de la Fundació Municipal de Cultura i Esports

[…]

Plaça subjecta a procés de consolidació temporal d’ocupació.

[…]

– Subgrup A2. Classificació: escala d’administració especial, subescala tècnica, classe mitjana. Nombre de vacants: 1. Denominació: tècnic mitjà promoció lingüística.

En lloc de la «consolidació d’ocupació temporal» de què parla la Llei 7/2007, l’ajuntament de Puçol ha canviat l’ordre dels mots i ho ha deixat «consolidació temporal d’ocupació», que és més aviat preocupant.

Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]