Les llengües en la constitució francesa

Segons informa el diari El País (24.05.2008 ds.):

Francia reconeixerà el català, el basc i altres llengües regionals en la seua constitució

J. M. MARTÍ FONT – París
[…] En qualsevol cas, el diputat conservador Claude Goasguen va voler deixar clar que el vot a favor de l’esmena «no té res a vore» amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries promulgada pel Consell d’Europa en 1999 que establix mesures a favor de l’ús d’estos idiomes en la vida pública i que França mai no ha ratificat.
[…]

Com podem observar, tot i l’avanç que pot suposar això vist des de França mateix (Le Figaro, 22.05.2008):

«¡Per fi les llengües regionals seran reconegudes!», ha exclamat també el diputat de Nouveau Centre Philipe Folliot, mentres que Marc Le Fur, un dels diputats més actius en la defensa de les llengües régionals, s’ha alegrat d’«alguna cosa positiva». El comunista Patrick Braouezec ha assenyalat que «la unitat no és la uniformitat».

En canvi, ací ens ha de continuar preocupant que un estat que té un paper tan central en les decision europees estiga encara maltractant els drets i els coneixements lingüístics dels seus ciutadans.

En eixe punt, França representa més aviat el passat que no s’hauria de repetir i no un futur desitjable, a pesar del que per ací prediquen alguns partits i intel·lectuals que es repensen la seua concepció estatal des de paràmetres francesos.

Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno Cabrera

Linguamón ens envia la informació següent:

Us enviem la informació de l’acte que celebrarem a l’envelat de l’exposició «La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània» (plaça de la Universitat de Barcelona) on Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno, autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva que esperem que sigui del vostre interès.

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació [pdf] a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Correus espanyols i llengües a trossets

Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:

Correus distingeix el català del valencià

La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública

«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.

Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.

Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.

En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.

No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.

Oposicions i proves de coneixement dels idiomes oficials

El cidaj ens envía la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 16 de maig de 2008, del director general de Personal, de la Conselleria d’Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes provisionals d’admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional, convocats per Orde de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, i per la qual es convoca els aspirants declarats no exempts a la realització de la prova de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i a la prova d’espanyol per a estrangers. [2008/6223] (docv núm. 5.766, de 20.05.2008)
    – vegeu text

Observem que hi ha «espanyol per a estrangers»: ¿espanyol? Oficialment, castellà; acadèmicament, espanyol, pel que sembla. Tot ben normal, diríem. Excepte en el detall que encara no hi haja «català per a estrangers».

Invitació de Linguamón – Casa de les Llengües pel diàleg intercultural

Hem rebut la invitació següent de Linguamón – Casa de les Llengües:

Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes «La llengua d’en Bernat» que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, a les 17.30 h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona).

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Atentament,

Equip de Linguamón – Casa de les Llengües

Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003 Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat

UGT i el requisit lingüístic incloent

Segons podem llegir en Panorama-Actual (13.05.2008; ho hem traduït amb l’ajuda d’Internostrum):

UGT denuncia la «discriminació lingüística» en les places públiques d’FGV

La Federació de Transports d’UGT a Alacant va denunciar aquest dimarts «la discriminació lingüística que està practicant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en les últimes convocatòries públiques per a la cobertura de places en la província d’Alacant» on sol·licita com requisit per a optar a la plaça acreditar el coneixement del valencià, segons van informar fonts sindicals.

Segons UGT, «els aspirants que no acrediten aquest coneixement deuen superar una prova específica de valencià, de caràcter eliminatori», que exclourà de l’oposició dels aspirants que no la superen.

Des de la Federació de Transports d’UGT a Alacant «es rebutgen aquestes condicions que discriminen als ciutadans per motius de llengua i vulneren el principi d’igualtat per a l’accés a una ocupació pública, més tenint en compte la realitat lingüística en la província d’Alacant, on la majoria de la població és castellanoparlant».

D’aquesta forma, el sindicat va proposar que «el coneixement de la llengua valenciana siga valorat com un mèrit puntuable, però no com un requisit excloent». A més, va recomanar que «es practiquen dins de les empreses polítiques formatives integradores dirigides als treballadors per a la promoció de l’ús progressiu de la llengua valenciana, amb la implicació de l’administració valenciana i de les forces socials».

Eixos ugetistes d’Alacant tenen una visió molt peculiar i estranya dels drets i els deures dels empleats públics —sobretot si són els seus afiliats—. A més, no tenen gens de respecte pel funcionament de l’administració ni pels drets lingüístics dels ciutadans. I que siga només pels drets lingüístics, perquè, ja posats, podrien demanar que no saber res no siga impediment per a aprovar les oposicions. A més, que no ser massa racista siga un mèrit i, qui ho siga molt, ¡però molt!, que ho deixe de ser progressivament tant —«amb polítiques formatives integradores»— fent cursets per a la promoció del no racisme mentres cobra per discriminar els ciutadans en la seua faena.

De fet, si enfoquen les coses al revés, no avançaran massa: el coneixement de les llengües oficials és un requisit incloent; el que és «excloent» és no tindre capacitació ni coneixements.

Oferta laboral de redacció per al DDLC (IEC)

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir de la convocatòria d’una plaça de redacció per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):

Convocatòria d’una plaça de redactor/a per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Ref. DCC/08)

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de redactor per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

La funció principal que s’ha d’exercir en aquest lloc de treball consisteix en la redacció d’articles de diccionari.

Requisits:

  • Ésser titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana, lingüística o estudis similars.
  • Tenir un alt domini de l’expressió escrita i de la normativa de la llengua catalana.
  • Tenir coneixements aprofundits com a usuari/ària d’eines d’ofimàtica (bases de dades, tractament de textos…).
  • Tenir experiència en l’anàlisi descriptiva del lèxic.
  • Acreditar experiència en l’elaboració de diccionaris o haver participat en projectes lexicogràfics.
  • Tenir aptituds per al treball en equip i bona capacitat d’anàlisi i de síntesi.

Mèrits:

  • Estar en possessió del diploma d’estudis avançats o del títol de doctor en filologia.
  • Acreditar un nivell alt d’anglès i francès.
  • Tenir formació complementària en el camp de la lexicografia.

El contracte serà per obra o servei, amb una jornada de 37,5 hores setmanals i una retribució negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

Les persones interessades s’han d’adreçar per escrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans, bé sigui per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), bé sigui per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’adjuntar el currículum complet i un certificat de l’expedient acadèmic dels estudis realitzats. En l’escrit de la sol·licitud s’ha de fer constar la referència DCC/08.

Suport del Parlament de Catalunya a la Bressola

Els Amics de la Bressola ens feren arribar ahir la informació següent:

Tal i com ja vam informar des de l’InfoBressola, el passat 30 d’abril el Parlament de Catalunya va renovar el seu suport a la Bressola. Aquesta és la segona Resolució aprovada pel Parlament en suport a la Bressola. La primera va ser la de l’any 2002 a instàncies del llavors president dels Amics de la Bressola i Diputat, l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès, amb la complicitat i ajuda d’en Josep Camps, llavors Director General d’avaluació i Estudis i encarregat dels afers per a la Catalunya Nord. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica en la seva edició d’avui 13 de maig de 2008 el text de la Resolució aprovada. El nou text aprovat té la particularitat que distingeix entre dos tipus de suports: el suport per al funcionament ordinari de la xarxa d’escoles i la dotació de recursos per a nous projectes educatius.

Veg. la resolució: [pdf]