Els webs en castellà de la Generalitat valenciana

Sé ben bé que les queixes al síndic de greuges no sempre tenen cap efecte real sobre l’actuació pública i la professional de polítics i funcionaris. He dit «no sempre»; però també sé que quan les queixes són ateses, es produïx una millora en la gestió pública en tots els sentits, a més d’un reforç de la responsabilitat i autoestima ciutadanes. Espere que en este cas, a més d’aparéixer en els mitjans de comunicació —¡oli en cresol!—, l’usuari puga vore satisfeta la seua demanda per uns polítics que tenen l’obligació de complir-la i que massa voltes proclamen fal·laçment que ho fan. Segons la notícia d’agència recollida pel diari Levante (01.09.2008):

El Síndic exigix que en el web d’Economia s’incloguen els pressupostos en valencià

Morenilla recorda al Consell que la Llei d’ús està vigent des de fa més de 20 anys

El Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria d’Economia que revise els continguts de la seua pàgina web perquè puga ser visitada també en valencià, després que un usuari denunciara que gran part dels continguts de la llei de pressupostos de la Generalitat per a 2008 només poden veure’s en castellà.

[…]

Ensenyament contra el valencià i passivitat de les Corts

Alguns dels paranys en matèria educativa que improvisen sense suc ni bruc els dirigents actuals de la Generalitat valenciana (del pp: Francisco Camps i Font de Mora Turón) són la matèria d’un article ben raonat i argumentat de Vicent Brotons en el diari Levante (30.08.2008).

En este mateix sentit relacionat amb l’educació i, de rebot, amb els comportaments socials, l’actuació dels poders públics valencians té greus mancances que s’haurien de resoldre tan prompte com fóra possible, fins i tot més ràpidament i millor que la construcció d’un circuit urbà de fórmula 1, si s’hi dedicaren els mateixos esforços i interessos reals. Tal com hem assenyalat anteriorment en este bloc, és més preocupant encara que això fins i tot s’haja de resoldre encara a les mateixes Corts valencians, que, hui, dos de setembre del 2008, continua promovent unes «Corts Infantils» només per a infants castellanoparlants, cosa que ja els hem fet saber i hem denunciat anteriorment en este mateix dtl.

Nou centre d’ensenyament secundari de La Bressola

Dos notes sobre La Bressola, segons la informació que ens envia l’Associació d’Amics de La Bressola:

Inauguració dissabte, 30 d’agost de 2008 del Col·legi d’Ensenyament secundari de la Bressola

El passat dissabte La Bressola va inaugurar el col·legi d’ensenyament secundari Pompeu Fabra al Soler (Rosselló). A l’acte d’inauguració van assitir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el batlle del Soler, François Calvet; l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan; el president de La Bressola, Miquel Mayol, el president de l’Associació d’Amics de La Bressola, Ricard Gené, el president d’honor dels Amics de La Bressola, Enric Larreula, i l’inspector d’acadèmia dels Pirineus Orientals, Jean Luc Benefice.

Veg. Vilaweb

La Fundació puntCAT gestiona la donació de 30 ordinadors a la Bressola

El passat divendres 8 d’agost, la Fundació puntCAT va lliurar a la Bressola trenta ordinadors destinats a la mediateca del nou col·legi de secundària d’El Soler (Rosselló). Aquesta donació, d’acord amb els fins fundacionals del puntCAT, vol ajudar a reduir la fractura digital i ajudar a desenvolupar la societat de la informació catalanoparlant, en aquest cas entre els infants i joves de la Catalunya Nord.

Premi d’assaig de la Generalitat valenciana desert

El cidaj ens fa conéixer la informació següent:

RESOLUCIÓ de 31 de juliol de 2008, de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual es concedeixen els Premis d’Assaig de la Generalitat. [2008/9928]

En castellà ha guanyat Emilio José Sales Dasí amb un treball sobre Blasco Ibáñez. La modalitat en valencià ha tingut el resultat següent:

Deixar vacant la modalitat de valencià, per no concórrer sol·licituds a aquesta convocatòria.

Del català (complet) cap al món

Sam Dracir comenta en la revista El Temps (12.08.2008), «Google i la cultura catalana», l’acord de l’iec amb Google per a la digitalització dels fons de l’institut. Hi ha un però:

Que si no saps català, de res no et servirà tota aquesta informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma oberta que significa Google, si volem una cultura amb futur ens haurem de posar les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim si no ens entenen?

En eixe sentit, convindria que els tècnics lingüístics valencians enviaren un suggeriment a la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, a fi que incloguera totes les formes que puguera en el seu traductor automàtic. Actualment no reconeix (traduint a l’anglés) coses tan simples com l’accentuació occidental (interés), moltes formes incoatives (servixc) i altres variants (huit, hui, vore).

Cal tindre en compte que els blocs poden incorporar —per a aconseguir el que proposava Sam Dracir— la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya i permet fer versions a diverses llengües.

Un monolingüisme llastimós

Hem tingut moltes ocasions de llegir rèpliques, contramanifests i fins i tot comentaris crítics ben documentats del Manifiesto contra la igualtat de drets lingüístics impulsat per Fernando Savater, Mario Vargas Llosa i Santiago Grisolía, però crec que encara podem afegir un detallat treball de Lluís de Yzaguirre i Maura que convé tindre com a referència i que podeu trobar a partir de l’anotació «Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista» del bloc Raons que rimen de Víctor Pàmies.

Ajudes al doblatge i concurs 79/2008 en el DOCV

El cidaj ens envia la informació seguent:

  • RESOLUCIÓ de 21 de juliol de 2008 de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals en 2008. [2008/9431] (docv núm. 5.819, d’01.08.2008)
    – vegeu text
  • RESOLUCIÓ de 23 de juliol de 2008, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, per la qual es convoca concurs de mèrits número 79/2008, per a la provisió d’un lloc de treball de naturalesa funcionarial, sector administració especial, grup A/B, cap de la Secció del Diari Oficial, a la Conselleria de Presidència. [2008/9600] (docv núm. 5.820, de 04.08.2008)
    – vegeu text

Ideologies i antropologia lingüística: autenticitat i anonimat

Després de sentir la senyora diputada Rosa Díez al parlament espanyol (04.06.2008; You Tube: 02:47):

En la televisión pública catalana o en la televisión pública valenciana no hay ni una sola hora en castellano.

Tenim ara que González Pons diu:

González Pons assegura que hi ha comunitats autònomes on l’espanyol «està en perill»

València, 4 d’agost (Europa Press)

Podria semblar un agreujament de la situació en les comunitats on fins ara només es reconeixien els drets lingüístics dels castellanoparlants i eren discriminats la resta de ciutadans de l’estat, però, no, es referix a informacions d’una certa premsa sobre Catalunya o el País Basc.

Els tècnics lingüístics haurem de fer un reciclatge accelerat sobre estadística o política ficció, perquè com que cap d’estos polítics dóna dades concretes o reals, el rigor és propi d’un curset de fantasia platgera.

Tanmateix, pensant en el desenvolupament de la indústria cultural de l’ensenyament de llengües, si eixes declaracions «fal·laces» generen un interés «real» per aprendre català, no caldria més penitència per als polítics esmentats.

En qualsevol cas, per apamar una mica més els paràmetres d’estos discursos, hi ha l’opció de llegir «Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística» de Kathryn A. Woolard (Revista de Llengua i Dret, 49):

S’entén que aquesta «comunitat» sempre es basa en la semblança i en el fet de compartir, en l’existència de creences i pràctiques comunes. Pratt fa la pregunta següent: com serien les nostres anàlisis si entenguéssim el llenguatge i la comunicació com a essencialment, prototípicament i normalment no associats a la semblança i la compartició, sinó a la navegació a través de les diferències? Jo preguntaria: com seria l’activisme català a l’entorn de la llengua en el segle xxi si prengués aquest posicionament? No estic segura de la resposta.

[…]

Però si prenem com a precedents els casos de llengües hegemòniques que he presentat abans, veurem que un col·lapse de les angoixes de l’autenticitat és necessari si avui hi ha d’haver una expansió significativa del públic catalanoparlant. Podria ser que fóssim testimonis no simplement d’una pèrdua sinó més aviat d’un canvi en la base ideològica de l’autoritat lingüística?

Intèrprets personals i drets lingüístics

El diari El País (31.07.2008) reproduïx una notícia de l’agència Efe:

Una ciutat flamenca obliga a dur intèrpret

L’Ajuntament de Zaventem, localitat flamenca de 29.000 habitants de la perifèria de Brusel·les, ha demanat als veïns que no dominen el neerlandés que facen els tràmits acompanyats d’un intèrpret. Un 70 % dels veïns són flamencs i la resta es dividixen entre francòfons i estrangers.

Deu ser una iniciativa internacional de Savater, Vargas Llosa i Santiago Grisolía a fi que les majories no es vegen destorbades pels parlants de llengües «poc comunes». Curiosament, això és el que passa també en Espanya, per exemple, allà pel cantó dels organismes de justícia com ara l’Audiència Nacional espanyola, i això si te’l volen posar, que, si és que no, doncs, com si sentiren ploure.

Per sort, hi ha alguns països d’expressió democràtica una mica més civilitzada (el País Basc, Galícia, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià), on l’administració pública treballa —només, ¡ai!— en les dos llengües oficials dels seus ciutadans, els quals han decidit tindre eixos drets lingüístics.

Oferta de l’IEC: Diccionari manual de la llengua catalana

Xavier Rull informa a través de la llista Infozèfir de l’oferta laboral següent:

Convocatòria de tres places de redactor/a per al Diccionari manual de la llengua catalana
(Ref. DCM/01)
(Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans)

Bases de la convocatòria: [pdf]

L’Institut d’Estudis Catalans convoca tres places de redactor/a per a col·laborar en l’elaboració de la segona edició del Diccionari manual de la llengua catalana.

La funció principal que s’ha d’exercir en aquest lloc de treball consisteix en la redacció d’articles de diccionari.

Requisits:

  • Ésser titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana, lingüística o estudis similars.
  • Tenir un alt domini de l’expressió escrita i de la normativa de la llengua catalana.
  • Tenir coneixements aprofundits com a usuari/ària d’eines d’ofimàtica (bases de dades, tractament de textos…).
  • Tenir experiència en l’anàlisi descriptiva del lèxic.
  • Acreditar experiència en l’elaboració de diccionaris o haver participat en projectes lexicogràfics.
  • Tenir aptituds per al treball en equip i bona capacitat d’anàlisi i de síntesi.

Mèrits:

  • Estar en possessió del diploma d’estudis avançats o del títol de doctor en filologia.
  • Acreditar un nivell alt d’anglès i francès.
  • Tenir formació complementària en el camp de la lexicografia.

    • El contracte serà per obra o servei, amb una jornada de 37,5 hores setmanals i una retribució negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

    Les persones interessades s’han d’adreçar per escrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans, bé sigui per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), bé sigui per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’adjuntar el currículum complet i un certificat de l’expedient acadèmic dels estudis realitzats. En l’escrit de la sol·licitud s’ha de fer constar la referència DCM/01.