Marta Torres Vilatarsana ens envia a través de la llista InfoZèfir la informació següent:
El proper dimarts 21 d’abril es farà la presentació del Dossier núm. 12 de l’Observatori de la Llengua, amb el títol «Dictamen sobre la constitucionalitat de l’estatut d’autonomia del 2006 en temes lingüístics»
Lloc: c/ Diputació, 276 (Òmnium Cultural)
Hora: 19:00 h
Amb la intervenció de: Dra. Mar Aguilera, professora de dret constitucional
Vista la bona disposició de Jorge Vela Bargues pel que fa al compliment de la legislació lingüística en la Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA (queixa al síndic de greuges núm. 083838), li faig arribar unes quantes esmenes, per tal de «millorar el nivell cultural de les persones que el visiten provocant-los la reflexió i reactivant-los la capacitat crítica», tal com indica el museu que és el seu objectiu final:
1. En la pàgina http://www.cac.es/programaciones/CAC/programaciones_cac: «Club Ciudad de las Artes y las Ciencias», està en castellà, però, seria més adequat i coherent que la remissió fóra en valencià i directament a la versió en valencià (http://www.cac.es/club/club-cac.jsp?seccion=home&lang=va), cosa que no s’esdevé automàticament (almenys la primera vegada).
2. «El Consell de Administració» > «El Consell d’Administració». Respecte del Consell d’Administració que apareix en la pàgina web, he d’indicar que el tractament de respecte en valencià és «En / Na» i no «D./D.ª» (abreviatura del castellà «don / doña»). I, és clar, l’abreviatura d’«il·lustríssim» és «Il·lm.» (i no «Ilmo.»)
3. Respecte del patronat de la fundació, apareix en una placa a l’entrada del museu, però només en la versió cooficial castellana: caldria posar-hi la versió valenciana.
4. El cartell del «Pase Anual» en el mateix museu, estava només en castellà (llevat de la indicació «Atenció al soci»).
5. La referència a l’«Oceanográfico» (http://www.cac.es/cacsa/historia/historia) hauria de ser a l’«Oceanogràfic».
6. L’adreça en atenuada en gris que apareix al peu de les pàgines està només en castellà, però hauria d’aparéixer en valencià.
7. A la «Galeria d’Imàtges» (http://www.cac.es/cacsa/cronologia/museo) li sobra l’accent.
8. La data automàtica que apareix en la capçalera de la pàgina només en castellà. Els codis automàtics es poden configurar també automàticament per a que s’ajusten a l’idioma de la pàgina, en valencià, en este cas.
9. Hi ha una remissió en castellà a un «Desafío Robot». La pàgina corresponent ho il·lustra amb una capçalera que conté el títol només en castellà, tot i que més amunt sí que hi ha l’enllaç a «Repte Robot». A més del nom també en castellà de «Ciudad de las Artes y las Ciencias» i el text «para Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional».
Li ho agraïxc, espere la correcció d’eixes mancances i la resposta, i aixina comprovarem si és cert el que aduïa en la resposta davant el síndic de greuges:
S’ha posat en marxa un procediment que garantisca que tota la informació que es publique en la pàgina web estiga disponible en els tres idiomes de la mateixa (castellà, valencià i anglés), a fi d’evitar que es repetisquen aquest tipus d’incidents i mantindre el nostre compromís amb la llengua pròpia de la Comunitat.
El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.
Segons la notícia de Sergi Pitarch en el diari Levante (22.03.2009)
L’ús del valencià perd força
Els sociolingüistes alerten del «perillós» retrocés de l’ús de la llengua en Castelló
En canvi, més optimista és la notícia de Lucía Gadea en el diari El País (05.04.2009):
El valencià es parla més en les ciutats mitjanes
[…]El catedràtic de Sociolingüística Brauli Montoya va establir ahir en Alcoi que esta tendència a l’alça ha començat en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Aquestes dades formen part de les últimes enquestes. «La conclusió és que hem aconseguit parar el declivi de l’ús social de la llengua», va explicar. La primera enquesta de l’Institut d’Estudis Catalans data de 1985 i assenyalava que l’ús en família i la transmissió del valencià de pares a fills representava entre el 25 % i el 30 % de la població.
L’article no aclarix, doncs, si parlem de la transmissió intergeneracional o de l’ús de la llengua. En tot cas, sembla que vol plantejar una dinàmica diferent respecte de la situació exposada per a Castelló. Cal dir que les enquestes de l’AVL (2004) i sies (gv, 2005) mostraven unes dades de transmissió en una altra línia: «sempre en valencià» 71,83 % i 63,6% a la regió d’Alcoi-Gandia, dades que reflectia en el 2004 Alfons Garcia en el diari Levante (01.05.2004):
En este últim aspecte, l’estudi revela que, en l’actualitat, el 35 % dels habitants de la Comunitat declara utilitzar normalment el valencià a casa, quan en 1995 este percentatge era del 50 %. La pèrdua d’usuaris domèstics de la llengua autòctona ha estat així del 30 % en 9 anys. La dada de 2004 és fins i tot pitjor que la registrada en 1989 (43 %). Per contra, el castellà mai ha gaudit de tan bona salut en la Comunitat: el 55 % ho usa a casa (set punts més que en 1995).
Ja ho diuen que hi ha veritats, veritats a mitges i estadístiques. Les estadístiques, es poden interpretar, però només són un instrument per a alguna finalitat. Per tant, els qui tinguen alguna finalitat, esperem que siga bona.
Més dades estadístiques: «Dades sobre el català al País Valencià»
En el diari El País (29.03.2009) podem llegir l’article de Pablo Ximénez de Sandoval «Otra vuelta a la tortilla de las lenguas». En tractar-se d’una truita, el periodista trenca uns quants ous, com ara el fet que l’article no detalla quina és la política lingüística estatal ni la relació que respecte d’esta política mantenen les altres. Es tracta d’una situació paradoxal, atés que la política lingüística estatal és la que disposa de més recursos i normes al seu servei. I, pel que sembla, també disposa del recurs de la invisibilitat, tal com sabem que es recomana des de fa temps, sin que se note el cuidado…
A partir d’eixa constatació, i sense el suport de les dades reals sobre el respecte als drets lingüístics de la ciutadania ni sobre l’efecte de les mesures que s’apliquen en cada territori, la informació és orientativa. Però poc més que això.
Agafem la notícia del bloc Bromera de Lletres:
Arriben els primers e-books en la nostra llengua
Ahir va ser un dia important per a Edi.cat, la xarxa d’editors independents creada per Angle, Bromera i Cossetània, perquè es va fer la presentació pública del portal: el primer web de venda de llibres i lectors electrònics en la nostra llengua.
Si no vaig errat, no són els primers realment, perquè ja n’hi havien, si més no en Enciclopèdia Catalana. En tot cas, ara sí que sembla que el sector rebrà un impuls ben important.
En la secció corresponent a legislació lingüística (epígraf «Reglaments locals») del web Eines de Llengua de la cdlpv hem recopilat al llarg dels anys una cinquantena llarga de reglaments de gestió lingüística municipals. La llista actual és la següent:
Alaquàs, Alcoi, Algemesí, Alzira, Amposta, Bellreguard, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Calvià, Cambrils, Canals, Carcaixent, Carlet, Castellbisbal, Cocentaina, Cunit, Dénia, Elx, Girona, Godella, Mallorca, Manresa, Moncofa, Montserrat, Muro, Mutxamel, Novelda, Olot, Ondara, Palma, Paterna, Petrer, Picassent, Planes, Reus, la Roca, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sagunt, Santa Pola, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Torís, Torrent, València, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Vinaròs, Xàtiva i Xirivella.
L’última incorporació ha estat el reglament de Castellbisbal [pdf]/[html] (conegut gràcies al Flaixos d’Actualitat 31, 01.04.2009).
Els Flaixos d’Actualitat (núm. 31, 01.04.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:
Promoció dels usos de la llengua catalana
Al dogc núm. 5344, de 23 de març de 2009, s’ha publicat la convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya per a l’any 2009. Tal com s’indica a les bases, poden ser objecte d’ajut les actuacions següents:
a) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit laboral i empresarial.
b) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit jurídic i judicial.
c) Les actuacions que promoguin l’ús del català en l’àmbit de la salut.
d) Les actuacions de foment de l’ús del català que tinguin com a persones destinatàries la joventut (de 15 a 29 anys).
e) Les actuacions de foment de l’ús del català que tinguin com a persones destinatàries aquelles que habitualment no parlen català.
f) Les actuacions que s’emmarquin en les campanyes de foment de l’ús del català que impulsi la Secretaria de Política Lingüística.
g) Les actuacions que s’insereixin en el marc i la filosofia del programa «Voluntariat per la llengua».El termini de presentació de sol·licituds és el 23 d’abril de 2009.
Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/subvencions
El País Basc està en un procés de canvi, ja que el pnb ha guanyat les eleccions, però no aconseguirà el suport necessari per a ocupar el govern.
Les novetats que assenyalen els diaris indiquen que un aspecte habitualment tan poc important com és la llengua —poc important quan es tracta de valorar la tasca dels tècnics lingüístics—, resulta que sembla un eix bastant central de les negociacions i del procés de canvi. El pacte entre el psoe i el pp no sembla que es preocupe gens per millorar la gestió lingüística, el coneixment de les llengües o el compliment dels drets lingüístics dels ciutadans, sinó que pren mesures simplement per afavorir el desconeixement de l’èuscar, almenys entenem això del que comenta Javier Rivas en el diari El País (31.03.2009):
— Educació. Un dels punts clau per al pp i, juntament amb l’èuscar, un dels que més negociació ha necessitat. El pp aconseguix que es garantixca l’«exercici efectiu» del dret dels pares a triar la llengua en què seran educats els seus fills. En conjunt, ix reforçat l’actual sistema de tres models (castellà, bilingüe i en èuscar) i es busca un consens per al model trilingüe (amb l’anglés) que el pse duia en el seu programa. Els decrets que la Conselleria d’Educació, d’ea, va aprovar per a fixar l’èuscar com a llengua vehicular en primària, infantil i Batxillerat, els dos últims ja amb el parlament dissolt, seran derogats.
[…] — Política lingüística. Es garantirà l’exercici efectiu de la lliure elecció dels pares de la llengua vehicular. La llengua no limitarà l’accés a la funció pública.
Conforme redacten les coses, si la llengua no limita l’accés a la funció pública, no cal saber ni èuscar ni castellà. Sabem que això només serà cert en el cas del basc. D’altra banda, en un gest de molta «responsabilitat», el pse desenvolupa el dret a la ignorància pública de la llengua basca, concepte que no s’explicita però que es fa efectiu amb les mesures que s’adopten.
El cidaj ens envia la informació següent:
- RESOLUCIÓ de 9 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per a les activitats de promoció de l’ús del valencià en les falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2009/3046] (docv núm. 5.980, de 24.03.2009)
– vegeu text- RESOLUCIÓ de 9 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per a les activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2009/3047] (docv núm. 5.980, de 24.03.2009)
– vegeu text
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
