Apareix el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana

Ja podeu consultar el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana (tfv). L’associació que naix amb els objectius següents:

  1. Ajudar a superar la fractura social produïda per la interpretació de la naturalesa del valencià.
  2. Contribuir a clarificar i precisar el valencianisme i arrelar-lo més a les necessitats socials, econòmiques i polítiques de la societat valenciana.
  3. Procurar articular el valencià en un projecte social centrat en la voluntat de dirigir el futur de la societat valenciana buscant dos objectius complementaris (l’u intern i, l’altre, extern): procurar que cada valencià tinga una vida més plena i més satisfactòria, i intentar que el poble valencià visca coordinat amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i en general del món.

De moment, la Taula de Filologia Valenciana anuncia la jornada següent:

I Jornada sobre el valèncià

Convocatòria de la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús», que es realitzarà el dia 28 de novembre (dissabte) en la ciutat de Sueca, així com dels Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària.

Oferta laboral en Reus

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Es necessita llicenciat/ada en filologia catalana per cobrir una plaça de professor de català en un centre de secundària a Reus.

La substitució seria del novembre al febrer en jornada completa, i del març al juny en un terç de la jornada.

Qui hi estigui interessat/ada ha d’enviar un currículum a colpresentacioreus@xtec.cat o trucar al 977343550 i demanar per l’Antònia.

Taller d’espai lingüístic personal a Torrent

La Gavella, associació torrentina per la llengua i la cultura, en col·laboració amb l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Torrent, ha organitzat, amb l’objectiu de promoure l’ús social del valencià, el Taller d’Espai Lingüístic Personal dirigit per Ferran Suay, professor de Psicologia de la Universitat de València.

Està adreçat a totes aquelles persones valencianoparlants que vulguen aprendre a afrontar eficaçment situacions lingüístiques que ara com ara resulten incòmodes. En resum, és un taller d’estratègies de comunicació davant eixos dubtes de parlar en valencià que de vegades tenim quan entrem en una botiga, en una dependència administrativa o simplement ens adrecem a una persona desconeguda.

No és un taller per a aprendre valencià, sinó que el que pretén és donar recursos per tal que les persones que volen utilitzar-lo no canvien de llengua.

El taller tindrà lloc els dimarts 22 i 29 de setembre de 16.30 a 19 hores al CP Sant Pasqual.

Inscripcions: fins al dia 18 de setembre, a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, 6a planta. C/ Ramón y Cajal, 1. Tel. 961 111 111, ext. 1069 i 1065. A/e: usvalencia@torrent.es

Les varietats del castellà peninsular

En Espanya, en la zona ocupada y preocupada pel castellà de cada día, també hi ha lingüistes que saben apreciar que el castellà és una llengua com qualsevol altra i no una excusa contra ningú. Per exemple, la lingüista Inés Fernández Ordóñez está documentant la varietat de l’espanyol peninsular. En parla Amelia Castilla en «En busca de pronombres» (El País, 11.09.2009)

En alguns llogarets encara diuen agora per ahora; o procuro de venir, se les dije o andé. L’espanyol vulgar el mantenen viu les persones majors. Molts d’eixos trets dialectals, propis de les diferents zones rurals d’Espanya, poden desaparéixer amb el pas del temps i, en especial, per l’efecte contaminant de la parla que exercixen la televisió o la ràdio. «Els mitjans proposen la universalitat de la llengua», assegura Inés Fernández Ordóñez, catedràtica de llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Corpus Oral y Sonoro del Español Rural (COSER), un projecte en el qual du embarcada des de 1990 i la finalitat del qual és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica. Fernández Ordóñez disposa de més de 900 hores d’enregistrament realitzades en 700 enclavaments de diferents zones, fins ara en el centre i nord peninsular. […]

Si més no, sobta llegir que, segons la periodista, el treball de Fernández Ordóñez té la «finalitat és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica». ¿De quina gramàtica parlen, doncs? ¿Què reflectix la gramàtica? Preguntes amb resposta.

Ajudes per al sector audiovisual

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 10 d’agost de 2009, de la presidenta de l’Institut Valencià de l’Audiovisual Ricardo Muñoz Suay, per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió d’ajudes per al desplegament de projectes de llargmetratges de ficció, animació i documentals, pel·lícules per a televisió i sèries de televisió en valencià a la Comunitat Valenciana l’any 2009. [2009/9765] (docv núm. 6.096, de 07.09.2009)
– vegeu text

Debat sobre l’ortografia del francés

En França també en parlen d’eixes coses de l’ortografia. Vegeu alguns fragments de la notícia de Le Figaro (03.09.2009):

Ortografia: el debat sobre la simplificació s’ha reobert

[…]

L’ortografia és una passió francesa. I vet ací que esta tardor de 2009 el llibre de François de Closets Zéro Faute, revifa el debat. El periodista i assagista s’hi proclama «nul» en ortografia i supervivent miraculós d’una selecció injusta. Fa una crida per un bon ressò mediàtic per a la simplificació d’esta ortografia francesa, segons ell tan arbitrària com congelada.

[…]

«És un clixé dir que l’ortografia és arbitrària», afirma Rachel Boutonnet, professor i autor de Pourquoi et comment j’enseigne le b.a.-ba. «Ho és molt menys del que imaginem. Moltes normes potser no s’expliciten, però existixen. Ho hem d’agafar com un joc en què anem aprenent a poc a poc les subtilitats».

[…]

Un estudiant de secundària ha rebut una mitjana de 2.000 hores de classes de francés a l’escola, enfront de les 2.800 de fa quinze anys. La reforma de l’ortografia no canviarà res.

Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

L’associacionisme entre els tècnics lingüístics

Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.

Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:

Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.