Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozefir la informació següent:
boib núm. 67: bases generals per a la convocatòria d’una borsa de tècnic/-a superior de normalització lingüística del Consell de Mallorca. [Document en pdf
Font:
Secció de Dinamització
Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593
www.conselldemallorca.cat
El diari El País (29.04.2010 i 03.05.2010) publica dos articles relacionats amb la gestió lingüística dels territoris i de les institucions:
«Senyories, l’Espanya real és plurilingüe»
El Senat accepta, amb l’oposició del pp, estudiar que es puguen parlar totes les llengües en el Ple
El nuc gordià de Bèlgica
La caiguda del govern de coalició i l’avançament de les eleccions obeïx al vell conflicte sobre bilingüisme en la circumscripció que envolta la capital
El segon article, a més, inclou un dels tradicionals malentesos sobre el que són o deixen de ser les llengües:
La Bèlgica que hui coneixem va nàixer en 1830 amb molts condicionaments i amb el pecat original d’optar pel francés de les elits nacionals (brusselencs, valons i flamencs) com a llengua oficial, en detriment del neerlandés, llavors un conjunt de dialectes de les zones més desfavorides del país.
El periodista (Ricardo Martínez de Rituerto) contraposa una llengua amb un ens que contenia dialectes, però que sembla que no fóra una llengua. A més, podem observar l’eufemisme optar. No és la primera vegada (dtl, 01.10.2007) que no acabem d’entendre de què parlen.
El diari Levante (27.04.2010) extrau alguns fragments de la intervenció (21.04.2010) de la companya Nathalie Torres en el seminari «Debat sobre idees valencianistes» organitzat per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i el sindicat Bloc d’Estudiants Agermanats en la Universitat de València. En resum:
«La cuestión no es qué valenciano se ha de usar, sino que la lengua se hable»
La lingüista Nathalie Torres exige el fin de las discusiones sobre el modelo lingüístico y la implementación de políticas que hagan del valenciano una herramienta práctica y dignificada de comunicación.
Llancem una nova versió del Multicerca, el cercador múltiple de la cdlpv. Tot i que continua sent un producte igualment artesanal i amb una aparença poc polida —la qüestió de l’estètica encara no l’hem resolta—, amb la nova versió tenim una organització més consistent temàticament que creiem que orientarà millor les cerques, ja que hem disposats els recursos en les seccions següents:
català, històrics, multilingüe, medicina, terminologia, gramàtica, refranys, traducció, espanyol-castellà, portugués, anglés, dret i economia, tècnics, èuscar, francés, italià, toponímia, natura, literatura
L’accés a cada secció s’aconseguix ara directament gràcies a unes noves caixes localitzadores i els botons situats a la banda de dalt de la pàgina. A més, continua havent-hi, com sempre, al començament del quadre de continguts, la secció general que inclou les fitxes de dubtes i terminologia i diverses opcions de Google.
Per a aquells que estan massa acostumats per a canviar de configuració o que la preferixen, mantenim l’accés a la versió clàssica del Multicerca en l’adreça www.einesdellengua.org/Multicerca/entornclassic.htm.
Esperem que la nova versió del Multicerca vos siga encara més útil.
El cidaj ens envia la informació següent:
Decret 64/2010, de 16 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Masalavés per la forma exclusiva en valencià de Massalavés. [2010/4251] (dcov núm. 6.249, de 20.04.2010)
– vegeu text
La companya Imma Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, publicà un article d’opinió en el diari Levante (31.03.2010), article interessant des de diversos punts de vista:
La semàntica i el papa
Immaculada Navarro Tomàs
El papa Benet xvi, al sermó del Diumenge de Rams, digué que Déu dóna força per a «no dejarse intimidar por las murmuraciones de las opiniones dominantes». Segons el diccionari de la Real Academia Española, una de les acepcions del terme «murmurar» és «hablar entre dientes, manifestando queja o disgusto por algo», i una de les acepcions del teme «denunciar» és «dar a la autoridad judicial o administrativa parte o noticia de una actuación ilícita o de un suceso irregular». A través de senzills exemples entendrem com la sinonímia entre denúncia i murmuració resulta impossible: imagine vosté que la policia local de trànsit li posa una «murmuració» de 300 euros per conduir sota els efectes de l’alcohol… O que el cas Gürtel es destapà arran d’una «murmuració» interposada per un ex regidor del pp, o que durant una missa els assitents responen a les interpel·lacions del capellà «denunciant» una oració.
¿Resulta, doncs, que al sermó s’utilitzen eufemismes i les denúncies per abusos sexuals a menors que coneixem gràcies als mitjans de comunicació, s’hi anomenen «murmuraciones», de la mateixa manera que el prelat parla de «efebofilia», terme que evoca la imatge d’un efebus-adolesecent reguapo, que res té a veure amb la imatge que evoca la paraula «pederastia»? Aleshores, el papa, quan era Ratzinguer, que no papa, i, segons explica el New York Times, tapà a un sacerdot nordamericà que abusà sexualment d’unes 200 persones menors d’edat sordes, quin acte va cometre? Sordo-sordoefebofília? Ni aquest terme, ni el terme «efebofilia» no consten, de moment, al diccionari de la Real Academia Española.
En canvi, el terme pederastia sí que el recull el diccionari de la RAE: «Abuso sexual cometido con niños», i resulta que els abusos sexuals són un delicte inclòs al títol VIII del capítol II (art. 181 al 183) de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre del Codi penal. I el Codi penal no murmura, tipifica delictes i condemna.
El butlletí Notícia Jurídicas ens envia la informació següent:
Orden FOM/896/2010, de 6 de abril, por la que se regula el requisito de competencia lingüística y su evaluación (boe núm. 89, de 13 d’abril de 2010)
L’Organització d’Aviació Civil Internacional va introduir, mitjançant l’aprovació de l’esmena 164 de l’annex 1 (llicències al personal) del Conveni sobre aviació civil internacional de 7 de desembre de 1944, el requisit de competència lingüística per a pilots d’avió i helicòpter i per als controladors de trànsit aeri. Això suposa l’exigència de parlar i comprendre l’anglés o l’idioma utilitzat per l’estació terrestre amb què es produïxen les comunicacions radiotelefòniques.
I podem llegir en l’ordre esmentada:
En Espanya, exclusivament es practicaran anotacions del nivell de competència lingüística en anglés i en castellà.
Era previsible, ¿no?, això és eixa Espanya, ¿no?
Xavier ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
El Servei de Traduccions d’Inlingua necessita traductors del polonès al català/castellà.
Les persones interessades han de posar-se en contacte amb:
traduccions@inlinguamataro.com.
El cidaj ens envia la informació següent:
Resolució de 29 de març de 2010, de la Direcció General de l’entitat pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV), per la qual es convoquen 70 beques per a la realització de pràctiques professionals de periodisme, producció, realització, informàtica, operadors, especialistes en teletext, assessor lingüista i documentació. [2010/3653] (docv, núm. 6.238, de 01.04.2010)
– vegeu text
Segons publica el diari Avui (31.03.2010):
La Comissió Europea addueix falta d’interès dels intèrprets per fer de traductors a Barcelona
[…]La Comissió Europa ha obert la porta a contractar «traductors locals» de català «si és necessari i concretament per a les tasques de traducció i localització». Així ho expressen la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, i la vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, en una carta dirigida als eurodiputats catalans, que havien fet arribar a la CE la seva disconformitat en la supressió de l’únic traductor de català i la seva substitució per un altre de castellà.
[…]La comissària ha recordat que la CE s’interessa pel català i ho ha exemplificat citant la recent ajuda de 12 milions d’euros per doblar les pel·lícules al català.
La Comissió Europea va fer plegar el 31 de juliol el seu únic traductor de català per substituir-lo per un altre de castellà. Brussel·les no va renovar el contracte a l’intèrpret que, des de l’1 de gener del 2007, traduia al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. L’executiu comunitari va transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid i la plaça havia de ser per a un traductor que tingui «el castellà com a llengua materna i un molt bon coneixement de la cultura espanyola» i que domini l’anglès i el francès, però no necessàriament el català.
[…]
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
