Sí, contra tots els valencians

Josep Torrent fa un repàs sobre el fals «Sí al valencià» (El País, 05.06.2011) dels governs de Francisco Camps Ortiz, des de la bufa de la declaració d’Ares fins a la prevista liquidació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en l’educació valenciana preparada per l’últim conseller Font de Mora Turón:

El 22 desembre 2004 va irrompre en el ple de l’Acadèmia València de la Llengua (avl), on s’anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d’accions legals si seguien avant amb la seva proposta. La presidenta de l’Acadèmia, que no debades anteriorment havia estat diputada pel pp, va llevar el punt de l’ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l’avl recull que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però això no ha frenat el pp a l’hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià a l’ensenyament públic anà degradant-se més i més. A primeries d’enguany any, l’oferta de l’ensenyament de l’idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45 % a la xarxa pública. La conselleria obvia que la demanda d’ensenyament en valencià és superior a l’oferta, i arriba a enviar professors que desconeixen l’idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

Més dades sobre la qüestió en «Las trampas del plurilingüismo» de Neus Caballer (El País, 04.06.2011):

» Castellanització. Obrir la consulta als pares d’en quina llengua cooficial volen que siguin atesos en infantil, acaba de la primera etapa educativa amb la línia d’ensenyament en valencià i castellanitza tota l’escolarització. Res no garantix, a més, que en els centres concertats en les matèries assignades per a ser donades en valencià (història, geografia, biologia i geologia, en secundària), els alumnes aprenguen la llengua cooficial, ja que no han d’usar-la, ni parlar-la, ni escriure-la.

Tot això, tal com diu Adolf Beltran en el mateix diaria («Atropello de derechos civiles», 04.06.2011):

Que certs càrrecs públics professen esta manera d’entendre la cooficialitat lingüística, contra les pròpies normes legals i reglaments municipals en vigor, induïx a la commiseració. Que vullguen fer de la seua ignorància un argument per a derogar certs drets civils només pot causar indignació. El que va anunciar fa uns dies el pitjor conseller d’Educació que ha passat per la Generalitat és un atropellament dels drets civils d’estudiants, pares d’alumnes, professors i valencianoparlants en general.

Minoració de les ajudes a entitats locals 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava fa uns dies (31.05.2011) l’ordre de minoració de les subvencions per a promoció de l’ús del valencià en ajuntaments i mancomunitats:

Orde 37/2011, de 24 de maig, de la Conselleria d’Educació, per la qual es minora l’import global màxim previst en l’Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2011.

[…] Minorar en 11.600 euros (onze mil sis-cents euros) l’import global màxim previst en l’article tercer de la citada orde, en relació a la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 corresponent al pressupost de la Generalitat per a l’exercici 2011. L’import resultant és, per tant, de 214.403 euros (dos-cents catorze mil quatre-cents tres euros).

Tal com vam poder llegir en l’ordre esmentada (veg.dtl, 10.02.2011), la quantitat inicial era de 226.003 euros, però ara queda reduïda a 214.403 euros. Convindria saber a què es destinaran eixos diners públics, però mai no sabrem per quin albelló (privat, segurament) han desaparegut. No sabrem si contindran el gasto públic o més aviat engreixaran el benefici privat dels clients polítics.

Polítiques valencianes contra la capacitació lingüística

El conseller Font de Mora Turón ha iniciat una campanya contra l’aprenentatge de les llengües en l’educació pública valenciana, particularment, contra l’aprenentatge del valencià. És evident que ell no dirà que es proposa això, però els fets sí que indiquen que eixa és la seua proposta, ja que pretén eliminar el model que millor ha funcionat i imposar un model que no té cap aval educatiu.

En parlen Manel Pérez Saldanya, «Una escuela valenciana y multilingüe» (El País, 31.05.2011):

El conseller coneix bé que totes les avaluacions que s’han fet de les competències lingüístiques han mostrat que els alumnes escolaritzats en programes d’ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels que s’han escolaritzat en castellà i són els únics que aconseguixen dominar d’una manera equilibrada les dos llengües. La teòrica «igualtat» en el repartiment d’hores entre les dues llengües oficials que proposa la conselleria, lluny d’assegurar l’adequat ensenyament de les dos llengües, no millora la competència del castellà i condemna el valencià a una situació clarament deficitària. Perquè les llengües no només s’aprenen a les aules i, donada la realitat sociolingüística, l’única manera d’aconseguir l’equilibri de les dos llengües oficials és corregint a les aules el dèficit del qual partix el valencià.

A més, Neus Caballer («Partidos y asociaciones se unen contra la supresión de la línea en valenciano», El País, 01.06.2011) aporta dades sobre la mala situació actual, que sembla més aviat avalar la pretensió real de la nova proposta del conseller valencià en funcions:

El procés d’unificar les línies de castellà i valencià —que està en marxa i es materialitzarà al setembre, amb les instruccions verbals de la inspecció educativa als instituts amb dos línies—amenaça, a més, amb «reduir grups». «Portarà a l’atur a més professorat i augmentarà les retallades dels programes que tenien», afegix Javier González Zurita, de Fete-ugt. L’stepv, el sindicat majoritari de l’ensenyament no universitari, insistix que «la supressió de les línies en valencià, a més d’augmentar les retallades docents, és l’atac més greu a aquest ensenyament des que el pp va arribar al Govern». «L’Informe sobre la situació del valencià 2011, publicat pel sindicat, ja va denunciar la involució del valencià, i aquest és el pas decisiu».

Finalment, la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua ha hagut de recordar la seua declaració sobre el valencià en el sistema educatiu (01.06.2011):

L’avl recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany

València, 1 de juny del 2011. El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d’enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l’escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.

DECLARACIÓ

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l’ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).

Entre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).

De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei.

En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a soŀlicitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s’hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:

a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.

b) Assegurar l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d’assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

c) Garantir en l’ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.

d) Satisfer, no només la demanda d’ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.

e) Dissenyar programes d’educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l’àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d’enriquiment cultural.

f) Promoure programes d’intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d’Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l’accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.

g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l’Estatut d’Autonomia (art. 6.1).

En eixe sentit, convé conéixer l’experiència gallega i els resultats que ha donat («Carlos Callón: ‘El PP ha fet servir Galícia de banc de proves del model d’involució lingüística’», Vilaweb, 01.06.2011):

—Arran de l’experiència a Galícia, com veieu el cas valencià?
El cas valencià demostra allò que ja dèiem a Galícia, que el PP feia servir la llengua gallega de banc de proves amb la idea d’estendre la involució lingüística i cultural al conjunt de l’estat. Cal tenir en compte que a Galícia es va aprovar malgrat la resistència social i el repudi de tota l’oposició. Aquest decret del terç teòric del gallec, el castellà i l’anglès ha tingut contra tots els sindicats de l’ensenyament; totes les associacions de pares i mares, tret d’una, vinculada al PP; totes les associacions estudiantils i tots els moviments de renovació pedagògica, totes les institucions culturals i el consell escolar de Galícia.

Per la garantia del coneixement del valencià

Davant les notícies sobre la supressió de les línies que garantixen el millor aprenentatge del valencià en l’ensenyament al nostre país, Un Entre Tants, xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià, ha difós el comunicat següent:

En suport d’un sistema educatiu que siga agent normalitzador i dignificador del valencià

L’associació Un entre tants volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del conseller d’Educació valencià en les quals presenta la proposta d’un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33 % perquè, segons diu, «és el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat referendat per l’electorat valencià».

MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l’augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d’eso ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han «referendat» tants valencians.

PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l’únic sistema que funciona una mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que, malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l’aula, el valencià s’esfuma, desapareix: assistim en tribuna d’honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l’autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort amb 30 anys d’escola en valencià.

Quina és la solució? Alguns agents cívics n’han apuntat d’assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l’autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en «guarderies» d’adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar) any rere any els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s’ensenye lectoescriptura (o a asseure’s correctament, o les normes bàsiques d’higiene personal, o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d’esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.

Ens fem ressò, per tant, d’aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.

I fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.

Ara més que mai, endavant!

Proves de traducció i interpretació jurades

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística convoca les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa. (dogc núm. 5.876, d’11 de maig de 2011).

El termini d’inscripció acaba el 30 de maig de 2011. Enguany es convoquen les proves específiques de traducció i interpretació jurades per a les llengües següents:
– Italià
– Xinès

Poden prendre part en les proves les persones majors d’edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o equivalent.

Per a més informació sobre la convocatòria i l’estructura de les proves: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Font: Direcció General de Política Lingüística

Les xifres de l’ensenyament valencià

Aprofitant el suplement dedicat a les eleccions municipals i autonòmiques, el diari El País (12.05.2011) ens aportava les dades següents:

Valencià en xifres

  • Alumnes en línia en valencià: 230.000, cosa que representa només el 29 % del total de la matrícula.
  • Alumnes en línia en castellà: 630.000, el que suposa el 71 % de l’alumnat valencià.
  • El valencià, segons els territoris: A Castelló, el 61,13 % de l’alumnat estudia en valencià. A València, el 30,21 %. I a Alacant, només el 16,87 %.
  • El valencià, segons la titularitat dels centres: El 39,3 % de l’alumnat de la pública estudia en valencià, mentre que només el 6,3 % de l’alumnat de la xarxa privada-concertada ho fa.
  • El valencià, segons els nivells educatius: El 50,7 % dels nens de la xarxa pública es matricula en valencià en Infantil, en arribar a Secundària només pot continuar el 38,1 %. En Batxillerat, cau al 23,7 % i en FP es queda en un pírric 5,9 %.
  • Evolució del valencià en 15 anys: El 1995, un 17 % de l’alumnat d’Infantil i Primària estudiava en valencià. El 2010, la xifra és del 33 %. Han calgut 15 anys per créixer 16 punts percentuals.

Petit balanç del vicepresident de l’AVL

El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.