L’anormalització a Dénia

El company tècnic lingüístic de l’Ajuntament de Dénia fa la seua faena ben feta, però hi ha polítics que preferixen incomplir les lleis i, això sí, que no es sàpia, com ara l’alcaldessa de Dénia pel Partit Popular Ana Kringe (Información.es, 14.11.2011):

Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano

El gobierno del PP amenaza con despedirlo por un informe que advierte de que los rótulos comerciales infringen la Llei d’Ús

Alfons Padilla

Enfrentado a una posible falta muy grave que incluso puede acarrearle el despido por hacer su trabajo. En esa situación está el técnico superior de Normalització Lingüística de Dénia, Josep Andrés Torres, a quien el ayuntamiento, a instancias de la alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha abierto expediente disciplinario por realizar un informe en el que advertía de que los nuevos rótulos comerciales y turísticos de la campaña municipal Dénia Shopping incumplen la Llei d’Ús y Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre promoción del valenciano. Que estas señales prácticamente han desterrado el valenciano salta a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía.

Pero, en lugar de preocuparse por fomentar el valenciano y corregir las faltas, el gobierno de Dénia parece que ha puesto todo su empeño en castigar al trabajador. Y eso que el técnico, a quien primero avisó de que en los rótulos predominaba abrumadoramente el castellano (las señales horizontales están sólo en este idioma), fue a la alcaldía. Lo hizo a finales de 2010 y pidió un cedé de los carteles para poder corregirlos. No hubo respuesta.

[…]

Podeu anar a Dénia i fer queixes per la retolació incorrecta, o mirar el web de l’Ajuntament de Dénia, que conté en la versió en valencià documentació únicament en castellà (com ara la normativa municipal). Les queixes les podeu enviar al mateix ajuntament o al síndic de greuges.

El nom oficial de Guadasséquies

Com que ha desaparegut el cidaj de la Generalitat valenciana i la informació que dóna el servei alternatiu del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana és poc precisa, ens assabentem a través dels Flaixos d’actualitat (núm. 80, 02.11.2011) de la Generalitat de Catalunya de l’oficialització del nom valencià de Guadasséquies:

Decret 155/2011, de 21 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Guadasequies per la forma exclusiva en valencià de Guadasséquies. [2011/10757] (docv número 6.636, 24.10.2011; [pdf])

Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).

La discriminació lingüística dels valencians provoca 2.045 queixes

L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:

Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.

Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.

És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:

Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:

1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.

Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?

Flaixos sobre la llengua al País Valencià i en la restauració

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 79, 18.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Una llengua que camina

Documental que retrata la vida diària de cinc persones que posen rostre a l’estat de salut del valencià: una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant. El documental, dirigit per Amanda Gascó Richart, és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Es va emetre a TV3 amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià i es pot veure també a través del servei tv3alacarta:

Campanya per fomentar l’ús del català a la restauració

L’entitat Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat 5.000 petites guies de conversa en forma de targeta de butxaca destinades al personal de restaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari molt bàsic en català traduït a cinc llengües: àrab, urdú, xinès, castellà i anglès i es poden descarregar des del web de l’organització en format pdf. L’objectiu és donar eines als treballadors del sector amb coneixements insuficients de català perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu conscienciar empresaris i treballadors del sector de la restauració sobre la necessitat d’utilitzar el català en l’atenció al públic, rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1430

Els vocabularis que oferix la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle:

  1. Vocabulari català-àrab [pdf]
  2. Vocabulari català-urdú [pdf]
  3. Vocabulari català-castellà [pdf]
  4. Vocabulari català-xinès [pdf]
  5. Vocabulari català-anglès [pdf]

Dimitix la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia el comunicat següent:

Ascensió Figueres ha presentat hui la dimissió com a presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a comparéixer en les pròximes eleccions generals en la candidatura al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló. La seua vacant ha sigut coberta per l’actual vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, que ocuparà el càrrec de president en funcions de l’avl fins a l’elecció del nou president, que està prevista per al mes de novembre.

La demarcació és la de Castelló i el partit polític és el Partit Popular. Si ix elegida, ¿farà res perquè es normalitze l’ús democràtic del valencià en la cambra i en les institucions públiques estatals?

Termes nous en el DOGC núm. 5.983

El Consell Supervisor del Termcat va aprovar durant el primera quadrimestre de 2011 nous termes i accepcions en diversos camps de coneixement. Els hem recopilat a continuació (dogc, 5.983, 13.10.2011; [pdf]):

[Alimentació. Gastronomia] durum, macarró, xòped
[Arts gràfiques. Comunicació] logosímbol, logotip, símbol
[Botànica] cordíceps xinès, gírgola de faig japonesa
[Ciències de la salut. Recerca clínica] disruptor endocrí, disseny experimental, disseny jeràrquic, estudi niat
[Electrònica. Informàtica. Internet] analítica web, historialització de dades, pàgina d’aterratge, percentatge de rebot, ratolí 3D, ratolí aeri, rebot
[Espectacles. Circ] acrobàcia còmica, ady, agrupat -ada (sin. compl. encongit -ida), amazona, aranya, atrapada, avantsalt, (sin. falseta), baga, barani, barani-mortal, barani-pirueta, batuda, batuda americana (sin. gran batuda), caiguda mortal, cascada, cascador -ra, cingles aèries (sin. cintes aèries), cody, corbes, corda espanyola (sin. corda indiana), corda llisa, corda volant, doble mortal-barani (sin. compl. triflis), elàstics, empenyes, equilibri de panxa, esquena-barani (sin. compl. baby [en]), esquena-fiflis (sin. superfiflis), esquena-mortal endavant, esquena-randy (sin. superrandy), esquena-rudy (sin. superrudy), fiflis, flic-flac, fouetté [fr], llit elàstic (sin. trampolí), mig gir-triflis (sin. tsukahara-triflis), miller, mortal-barani (sin. compl. fiflis, mortal-rudy, número de dandis, passadís de batuda, passareŀla de batuda, passatge, passatge de la mort (sin. passatge encreuat), passatge per sobre, picador -ra, pirueta-barani, pirueta-pirueta, quadre aeri, quadre coreà, randy, remuntada, rudy, salt agrupat, semiagrupat -ada (sin. compl. semiencongit -ida), talons, teles, tornada, tracassat -ada, trapezi de balanç, trapezi de gran balanç, trapezi fix, trapezi minivolant, trapezi volant, trapezi Washington, triflis, triomfal, tsukahara, túmbling, túmbling elàstic, vol, xarivari, xiqué
[Història de l’art. Museologia] repristinació, repristinar
[Lleure] agilitat canina, cuca viatgera, geocontenidor, geomoneda, traçable
[Música] càrcabes, flexatò, tambor parlant, tsuzumi
[Matemàtiques] corbeta
[Perfumeria] nota, nota de base (sin. nota de fons), nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cor (sin. nota mitjana)
[Psicologia] prominència

Jornada de l’IEC a Alcoi

L’Institut d’Estudis Catalans commemora el seu centenari i els de Teodor Llorente, Joan Maragall, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner a Alcoi:

Jornada de la secció filològica de l’iec amb motiu del seu centenari i dels de Llorente, Maragall, Valor i Sanchis Guarner

Alcoi, 20 d’octubre de 2011

El centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, coincideix amb els centenaris de la mort de Teodor Llorente i Joan Maragall i del naixement d’Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, figures del màxim relleu en les nostres lletres. Teodor Llorente va ser el principal impulsor de la recuperació de la llengua literària al País Valencià. Joan Maragall, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor van ser membres de la Secció Filològica.

Amb aquest motiu, la Secció Filològica de l’iec, a part de participar en l’homenatge a Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València el matí del mateix dia 20 d’octubre, ha volgut desplaçar-se a Alcoi per celebrar-hi una de les seves reunions ordinàries i ha organitzat, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi, una jornada commemorativa de tots aquests centenaris.

Aquests actes constitueixen l’obertura formal del centenari de la Secció Filològica en terres valencianes, després que s’hagin celebrat altres actes inaugurals a Palma, Barcelona i Perpinyà. Les activitats del centenari s’estenen a tot el territori lingüístic i volen incloure tots els nivells, des dels més institucionals i acadèmics fins als més populars i participatius.

Així, la coincidència dels centenaris de la Secció Filològica i de Joan Maragall —preconitzador de la paraula viva en el seu Elogi de la paraula— ha impulsat la convocatòria de l’acció participativa 2011, l’any de la paraula viva, que convida els mitjans de comunicació, els creadors, els ensenyants, les entitats, les empreses i tothom en general a promoure tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la nostra llengua.

Podeu veure el conjunt d’aquestes activitats a l’adreça http://taller.iec.cat/filologica/centenari

Programa de la sessió acadèmica i commemorativa

Sala de Graus de la seu de la Universitat Politècnica de València a Alcoi (pl. de Ferrándiz i Carbonell, s/n)

18.30 h Obertura a càrrec de les autoritats locals i dels representants de l’iec

18.50 h Lectura de poemes de Joan Maragall, a càrrec de Mariàngela Vilallonga (professora de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’iec), i de Teodor Llorente, a càrrec de Josep Piera (escriptor i membre de la Secció Filològica de l’iec)

19.00 h Vicent Pascual (pedagog): Un model d’educació plurilingüe i multicultural al País Valencià

19.25 h Joan Borja (professor de la Universitat d’Alacant): Semblança de Jordi Valor

19.40 h Dramatització d’una rondalla d’Enric Valor, a càrrec de l’actor Joan Gadea i la xiqueta Marina Rozalén

19.50 h Manel Rodríguez-Castelló (professor i poeta): Semblança de Joan Valls i Jordà

20.05 h Eugeni S. Reig (lingüista): L’aportació lèxica al català de Joan Valls i Jordi Valor

20.20 h Lectura d’un text de Manuel Sanchis Guarner, a càrrec d’Antoni Ferrando (professor de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’iec)

20.30 h Semblança d’Ovidi Montllor, a càrrec de Jordi Botella, i interpretació d’una cançó de l’Ovidi, a càrrec del cantautor de Cocentaina Andreu Valor

Organitzen: Ajuntament d’Alcoi i Secció Filològica de l’iec

La RAE privatitza els «beneficis» del castellà

Els hispanoparlants i el ciutadans que financen amb els seus imposts l’existència de la Real Academia Española tenen uns quants motius per a estar rebotats amb la institució, i ho mostren (tret d’Infoling):

Título:Imposiciones públicas, beneficios privados: la RAE contra la utilización de sus recursos en la red

URL: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501–todo-sobre-mi-rae-.-la-larga-cola-del-asunto-rae-…

Descripción
La RAE —una institución financiada con dinero público— parece combinar con todo descaro su actividad pública, como la reciente imposición a toda la comunidad hispánica de unas nuevas normas ortográficas banales con sus Academias satélites como coartada, con la privatización de sus recursos lingüísticos, bloqueando su utilización mediante las actuaciones coactivas de su estructura empresarial:

– La RAE y su entramado empresarial han obligado a cerrar una página de la web http://elcastellano.org, aduciendo supuestas cuestiones legales. En dicha página, se ofrecía una versión mejorada de los avances de la vigésimo tercera edición del Diccionario académico, comparándolos con la versión actual. Con esta actuación coercitiva, la RAE ha mostrado de nuevo su desprecio por sus usuarios y por el beneficio que la iniciativa de elcastellano.org aportaba a la lingüística hispánica (cf. http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2011/septie… y http://jamillan.com/librosybitios/2011/09/planeta-…). Como señala Ricardo Soca, director del portal elcastellano.org:

«[…] es sorprendente que una compañía poderosa como el Grupo Planeta pueda presentarse en nombre de la Real Academia, presionando para impedir la divulgación en la Internet de obras en cuya elaboración han participado las veintidós academias, como es el caso del Diccionario de la lengua española […]” (cf. Compartir enlaces de la RAE “viola los derechos de propiedad intelectual», elEconomista.com, http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/3…)

Asimismo, la pagina web en la que se ofrecía una versión mejorada del Diccionario panhispánico de dudas (DPD), desarrollada por Franz Mayrhofer, profesor del Gavilan College de California, también ha tenido que cerrar de forma preventiva ante las amenazas proferidas por la RAE contra elcastellano.org. Como señala Ricardo Soca, en la versión mejorada del DPD, era «posible ver todo el lemario, tal como ocurre con las versiones por pago de los diccionarios digitales de la Academia, algo que la RAE podría haber hecho en su propia versión en línea, sin esa restricción impuesta por razones meramente comerciales, tan impropias de una academia que, por otra parte, ya está generosamente financiada.» (cf. Un DPD en línea más generoso que el de la RAE, http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2009/julio/…)

Las críticas contra la RAE que se han ido propagando masivamente por la red han tenido un impacto de tal magnitud que la RAE ha tenido que abandonar su tradicional arrogancia y se ha visto obligada a dar una respuesta:«La RAE está a favor de facilitar los enlaces externos de sus recursos públicos siempre que haya una petición formal que no tenga, por parte de terceros, fines comerciales o lucrativos.»
(cf. http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000011.nsf/vo…)

Resulta lamentablemente grotesco contrastar la respuesta de la RAE con las actuaciones reales que está llevando a cabo: las páginas que la RAE ha obligado a cerrar NO tenían en ningún caso fines comerciales o lucrativos, sin embargo, se puede acceder sin problemas a los diccionarios de la RAE desde wordreference.com —una web abiertamente comercial de diccionarios en línea—, como se puede observar p. ej. desde la siguiente consulta: http://www.wordreference.com/definicion/lamentable.

¿Puede una institución que está financiada con dinero público bloquear el acceso a sus recursos online como si fuera una empresa privada? Cuando en España ya no se pueda impedir que las campañas masivas de denuncia contra la RAE trasciendan a los medios de comunicación, que tradicionalmente —ya sean éstos supuestamente de derechas o de izquierdas— han hecho de correa de transmisión de la ideología que sostiene a dicha institución, y/o cuando los países de la América hispanohablante decidan liberarse de una vez de la arrogante tiranía lingüística de la RAE, sólo entonces se pondrá fin a la imposición del atraso y el centralismo lingüístico —convenientemente disfrazado ahora de «panhispanismo» (cf. Subirats (2011), «Gramáticas del desastre» http://infoling.org/docs/Gramaticas_del_desastre-2…)— de una institución científicamente quebrada, financiada mayoritariamente con dinero público, que actúe impunemente como una empresa privada.

Fuentes y más información:– Hashtags para seguir la polémica en Twitter (cf. Addenda & Corrigenda):
#RAEcensura #RAEdominiopublico #defineRAE #RAE

– Compilación organizada temáticamente sobre los cierres de páginas web provocados por la RAE (cf. Addenda & Corrigenda):
http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501-…

– Campañas abiertas en internet:

Remitente: Carlos Subirats
Institución: Universidad Autónoma de Barcelona, España