Els noms dels mamífers marins

La revista Terminàlia (núm. 5) publica l’article «Els mamífers marins i els seus noms» de Jordi Lleonart Aliberas. Segons el resum:

Al món hi ha al voltant de 120 espècies de mamífers marins pertanyents als grups dels cetacis, sirènids i pinnípedes. N’hi ha que tenen un nom català tradicional perquè són presents a les nostres aigües o perquè són importants en la cultura popular, i per a la resta han estat proposats diversos noms. En aquest treball s’ha intentat recopilar-los, identificar-ne les espècies i comentar alguns casos particulars de confusions o migració. Es presenta la llista completa d’espècies amb els noms catalans detectats, al voltant de 300, i les fonts bibliogràfiques.

Hi podreu tobar, entre altres termes, els següents (els ordenem alfabèticament; noms llatins: noms catalans):

  • Arctocephalus australis: ós marí sud-americà
  • Arctocephalus forsteri: ós marí de Nova Zelanda
  • Arctocephalus galapagoensis: ós marí de les Galápagos
  • Arctocephalus gazella: ós marí antàrtic
  • Arctocephalus phillippi: ós marí de Juan Fernández
  • Arctocephalus pusillus: ós marí afroaustralià
  • Arctocephalus townsendi: ós marí de Guadalupe
  • Arctocephalus tropicalis: ós marí subantàrtic
  • Australophocaena dioptrica: Marsopa d’ulleres, Marsopa d’ullera
  • Balaena mysticetus: balena, balena de Groenlàndia, balena polar, balena franca àrtica
  • Balaenoptera acutorostrata: rorqual d’aleta blanca, rorqual d’aletes blanques, balena d’aleta blanca
  • Balaenoptera bonaerensis: …
  • Balaenoptera borealis: rorqual del nord, rorqual de Rudolphi, rorqual de Rudolf, balena del nord, rorqual boreal
  • Balaenoptera edeni: rorqual de Bryde
  • Balaenoptera musculus: rorqual blau, balena blava
  • Balaenoptera omurai: …
  • Balaenoptera physalus: rorqual comú
  • Beraudis arnuxii: zifi de quatre dents meridional
  • Beraudis bairdii: zifi de quatre dents septentrional
  • Callorhinus ursinus: ós marí septentrional
  • Caperea marginata: balena franca pigmea, balena franca nana, balena pigmea
  • Cephalorhynchus commersonii: dofí de Commerson
  • Cephalorhynchus eutropia: dofí negre, tonina negra
  • Cephalorhynchus heavisidii: dofí de Heaviside, tonina de Heavside
  • Cephalorhynchus hectori: dofí d’Héctor, tonina d’Hèctor
  • Cystophora cristata: foca de cresta
  • Delphinapterus leucas: beluga, balena blanca, marsuí
  • Delphinus capensis: …
  • Delphinus delphis: dofí (o dofí comú), dalfi, delfi, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), defí, deufí, ruassa, dufí
  • Dugong dugon: dugong
  • Erignathus barbatus: foca barbuda
  • Eschrichtius robustus: balena grisa
  • Eubalaena australis: balena franca del sud
  • Eubalaena glacialis: balena dels bascos, balena franca comuna, balena franca atlàntica, balena basca, balena dels bascs
  • Eubalaena japonica: …
  • Eumetopias jubatus: lleó marí de Steller
  • Globicephala macrorhynchus: cap d’olla tropical, cap d’olla d’aleta curta, cap d’olla negre d’aleta curta, cap d’olla d’aleta curta
  • Globicephala melaena: capdolla, cap d’olla negre, cap d’olla negre d’aleta llarga, cap d’olla d’aleta llarga, cap d’olla comú, vaca
  • Globicephala melas: cap d’olla
  • Grampus griseus: cap d’olla gris, dofí gris
  • Halichoerus grypus: foca grisa
  • Hydrodamalis gigas: vaca de Steller, vaca marina de Steller
  • Hydrurga leptonyx: foca lleopard
  • Hyperoodon ampullatus: cap d’olla de bec boreal, cap d’olla amb bec boreal, cap d’olla gran, cap d’olla boreal, zífid cap d’olla boreal, zifi cap d’olla boreal
  • Hyperoodon planifrons: zífid cap d’olla austral, zifi cap d’olla austral
  • Indopacetus padificus: zifi de Longman
  • Inia geoffrensis: dofí de l’Amazones, ínia, bufeo
  • Kogia breviceps: cap gros pigmeu, catxalot pigmeu
  • Kogia simus: catxalot nan
  • Lagenodelphis hosei: dofí de Fraser
  • Lagenorhynchus acutus: dofí de flancs blancs, dofí de flancs blancs de l’atlàntic
  • Lagenorhynchus albirostris: dofí de bec blanc, dofí de musell blanc, dofí de morro blanc
  • Lagenorhynchus australis: dofí de peale, llampa
  • Lagenorhynchus cruciger: dofí de franja blanca, dofí creuat
  • Lagenorhynchus obliquidens: dofí de flancs blancs del Pacífic, dofí fosc
  • Leptonychotes weddellii: foca de Weddell
  • Lipotes vexillifer: dofí del Iang-tsé, baiji
  • Lissodelphis borealis: dofí septentrional, dofí sense aleta boreal
  • Lissodelphis peronii: dofí meridional, dofí sense aleta austral
  • Lobodon carcinophagus: foca menjacrancs
  • Megaptera novaeangliae: xibarta, iubarta, balena geperuda, balena amb gep, jubarta, rorqual geperut
  • Mesoplodon bidens: balena de bec de Sowerby, zífid de Sowerby, zifi de Sowerby
  • Mesoplodon bowdoini: zífid d’Andrew, zifi d’Andrew
  • Mesoplodon carlhubbsi: zífid d’Hubb, zifi de Hubbs
  • Mesoplodon densirostris: balena amb bec de Blainville, balena de bec de Blainville, balena picuda de Blainville, zífid de Blainville, balena de Blainville, zifi de Blainville
  • Mesoplodon europaeus: zífid de Gervais, zifi de Gervais
  • Mesoplodon ginkgodens: zífid de dents de gingko, zifi de Nishiwaki
  • Mesoplodon grayi: zífid de Gray, zifi de Gray
  • Mesoplodon hectori: zífid d’Héctor, zifi d’Hèctor
  • Mesoplodon layardii: zífid de Layard, zifi de Layard
  • Mesoplodon mirus: balena de bec de True, zífid de True, zifi de True
  • Mesoplodon pacificus: zífid de l’Indopacífic
  • Mesoplodon perrini: …
  • Mesoplodon peruvianus: …
  • Mesoplodon stejnegeri: zífid de Stejneger, zifi de Stejneger
  • Mesoplodon traversii: …
  • Mirounga angustirostris: elefant marí septentrional
  • Mirounga leonina: elefant marí meridional
  • Monachus monachus: vedell marí, vell marí, foca mediterrània, foca monjo del mediterrani, llop marí, bou marí, vaca marina, foca, foca frare, bellmarí, foca caputxina
  • Monachus schauinslandi: foca monjo de Hawaii
  • Monachus tropicalis: foca monjo del Carib
  • Monodon monoceros: narval
  • Neophoca cinerea: lleó marí australià
  • Neophocuena phocaenoides: marsopa sense aleta, marsopa negra
  • Odobenus rosmarus: morsa
  • Ommatophoca rossii: foca de Ross
  • Orcaella brevirostris: cap d’olla d’Irauadi, cap d’olla de Irrawaddy
  • Orcaella heinsohni: …
  • Orcinus orca: orca, orga, capdorga, òrgena, orqueda, ballenato
  • Otaria byronia: lleó marí sud-americà
  • Phoca caspica: foca del Caspi
  • Phoca fasciata: foca de bandes
  • Phoca groenlandica: foca de Groenlàndia
  • Phoca hispida: foca jaspiada, foca ocel·lada, foca marbrada
  • Phoca largha: foca tacada
  • Phoca sibirica: foca del Baikal
  • Phoca vitulina: foca comuna
  • Phocarctos hookeri: lleó marí de Nova Zelanda
  • Phocoena phocoena: marsopa (o marsopa comuna), marsopla, marsuí
  • Phocoena sinus: marsopa de Califòrnia, cochito
  • Phocoena spinipinnis: marsopa de burmeister, marsopa espinosa
  • Phocoenoides dalli: marsopa de dall
  • Physeter catodon: capgros
  • Physeter macrocephalus: catxalot, molar (o peix molar), molà (o peix molà), mular (o peix mular), mulà (o peix mulà), mula, fisetera, quexalot, cacalot, marsopla
  • Platanista gangetica: dofí del Ganges
  • Platanista minor: dofí de l’Indo
  • Pontoporia blainvillei: dofí del Plata, dofí del riu de la Plata
  • Pseudorca crassidens: falsa orca, orca falsa, orca pigmea, orca nana
  • Sotalia fluviatilis: dofí d’estuari sud-americà, sotàlia, dofí fluvial, tucuxi
  • Sotalia guianensis: …
  • Sousa chinensis: dofí d’estuari indo pacífic, dofí geperut indopacífic
  • Sousa teuszii: dofí d’estuari atlàntic, dofí geperut atlàntic
  • Stenella attenuata: dofí ratllat tropical, dofíclapat de careta
  • Stenella clymene: dofí d’elm
  • Stenella coeruleoalba: dofí ratllat, dofí llistat
  • Stenella frontalis: dofí ratllat de l’atlàntic, dofí embridad [sic], dofí, dofí clapat atlàntic, dofí tacat tropical
  • Stenella longirostris: dofí de musell llarg, dofí de morro llarg
  • Steno bredanensis: dofí de dents rugoses, dofí, dofí rostrat, dofí negre , dofí de morro llarg, dofí de morro estret
  • Tasmacetus shepherdi: zífid becut de Shepherd, zifi de Shepherd
  • Trichechus inunguis: manatí amazònic
  • Trichechus manatus: manatí del Carib
  • Trichechus senegalensis: manatíafricà
  • Tursiops aduncus: …
  • Tursiops truncatus: mular (o dofí mular), mulà (o dofí mulà), molar (o dofí molar), molà (o dofí molà), mula, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), gran dofí, roassa, roaça, corçana
  • zalophus californianus: lleó marí de califòrnia
  • Ziphius cavirostris: balena de Cuvier, balena amb bec de Cuvier, zífid comú, zífid de Cuvier, zifi comú, zifi de Cuvier

Flaixos sobre drets i planificació lingüístics

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 92, 21.06.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Manifest de Girona sobre drets lingüístics

El 5 de juny es va presentar Manifest de Girona sobre drets lingüístics elaborat pel PEN Internacional. L’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, va ser presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas.

El manifest recull els deu punts centrals de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que es va signar a Barcelona l’any 1996, en una conferència mundial de drets lingüístics promoguda pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN, amb el suport de la UNESCO.

A l’acte, que va tenir el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura pel que fa a la difusió, hi van assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley.

Estudi Llenguatest Agències de Viatges

S’ha posat en marxa la primera fase de l’enquesta electrònica Llenguatest Agències de Viatges, adreçada a més de 300 agències associades a l’Associació Catalana d’Agències de Viatges per conèixer els usos lingüístics d’aquest sector. L’objectiu és detectar les necessitats lingüístiques bàsiques, preveure accions i valorar quins recursos i serveis pot oferir l’Administració per fomentar l’ús del català en aquest àmbit. Es tracta d’una prova pilot que es podrà aplicar en altres sectors d’interès.

L’estudi és fruit de la coŀlaboració entre l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, la Confederació de Comerç de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El català de l’Aragó oriental

Quant a la qüestió del nom del català a l’Aragó, ara batejat com a «aragonés oriental» —sempre amb la intenció de confondre el personal—, l’iec ha emés la declaració següent:

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

20/06/2012

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’iec, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Flaixos sobre legislació, oferta lingüística i bones pràctiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 90 i 91, maig i juny del 2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Actualització de funcions de la Direcció General de Política Lingüística

El Govern ha aprovat el Decret 59/2012, de 29 de maig (DOGC núm. 6139, del 31), de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura. En relació amb la Direcció General de Política Lingüística, el Decret n’actualitza les funcions i adscriu a la Subdirecció les competències relatives a la llengua occitana, aranès a l’Aran, i a la llengua de signes catalana.

Més informació:
DECRET 59/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura
Article 22. Direcció General de Política Lingüística.

L’Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments de Barcelona

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van presentar el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i van fer una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001. La presentació va tenir lloc el 29 de maig, al Palau de la Virreina.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

Més informació:
– www.gencat.cat/llengua/ofercat
– L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

Creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

El 17 de maig, en la segona comissió bilateral celebrada des de la constitució del nou Conselh Generau d’Aran, s’ha creat el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, òrgan encarregat d’impulsar les actuacions necessàries per garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l’occità aranès, d’assegurar la coordinació entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en aquest àmbit i de fer el seguiment i l’avaluació de tots els acords adoptats.

La creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès dóna compliment a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i també a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, en la qual es va preveure la creació d’una estructura paritària entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per a garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques en relació amb l’aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

Més informació:
El Govern i el Conselh Generau d’Aran creen el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, una eina útil per a les empreses a l’hora d’actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Se n’ha fet també una versió reduïda en format desplegable.

El manual es va presentar en el marc de la jornada “A l’empresa, en català”, que el dia 16 de maig van aplegar algunes de les principals organitzacions del país, representants de l’administració i empresaris, amb l’objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l’empresa. Van participar-hi, entre altres, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’ expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el vicepresident del Cercle d’Economia, Artur Carulla, o el president de Plataforma per la llengua, Òscar Escuder.

Més informació:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735

Jornada de la Societat d’Onomàstica sobre l’exonímia

Ferran Isabel ens envia a través de la llista Infozèfir la informació següent:

II Jornada de la Societat d’Onomàstica

A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Del 19.10.2012 al 20.10.2012

Els dies 19 i 20 d’octubre de 2012 a la seu de Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12, València). Organitza: Societat d’Onomàstica i Octubre CCC. Hi col·labora: Institut Cartogràfic de Catalunya i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

«L’Exonímia: una manifestació més de la globalització»

Programa provisional

19 d’octubre
19.30h: Emili Casanova: «La deonomàstica i l’exonímia: dos fonts de la creació lèxiconomàstica»

20 d’octubre
09.00h: Recollida de material
09.30h: Josep Lacreu (AVL): «Problemes de l’exonímia valenciana»
10.30h: Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica-IEC): «Els principis d’adaptació de l’exonímia catalana»
11.30h: Descans
12.00h: Lluís Polanco (UV-IEC): «Com han solucionat les adaptacions les altres llengües de zones multilingües»
13.00h: Juli Moll (ICC) i David Ordóñez: «La difusió de l’exonímia catalana en un món interconnectat»

14.00h: Dinar

16.00-17.30h: Cinc comunicacions lliures de 15 minuts
17.30-19.00h: Taula redona «Les necessitats exonímiques diàries»
Modera: Joan Tort (UB)
Daniel Casals (UAB): «L’exònim en la premsa»
Alexandre Berenguer (UV-Canal Nou): «L’exònim en la TV»
Joan Ramon Borràs (Talens Ass.): «El traductor literari davant l’exònim»
Leopold Forner (UV): «L’adaptació en la indústria mèdica»
19.15h: Cloenda: Vicenç Rosselló (UV-IEC): «Un precedent medieval de l’exonímia: les Cartes Portolanes»

Comunicacions lliures: Qualsevol tècnic o usuari en exonímia disposarà de 15 minuts per a poder presentar a la Jornada la seua experiència o el fruit de les seues reflexions. El comité organitzador en triarà 5 per a la seua lectura i la resta per a la seua publicació dins de les actes de la Jornada.

El termini de presentació de propostes finalitzarà el 20 de juny de 2012. Les comunicacions s’han d’enviar per correu electrònic a ltomas@octubre.cat. El Comité avaluador remetrà resposta abans del 10 de juliol.

La inscripció per a participar en les jornades és gratuïta a través d’Internet.

Font: Vicent Ferran Garcia Perales
Enllaç: http://breu.bulma.net/?l14619

Editor de matemàtiques en Barcelona

Xavier Rull envia a través d’Infozèfir l’oferta següent:

Editorial líder en el sector del llibre de text (ESO i Batxillerat) a Catalunya cerca, per a la seva oficina de Barcelona, un editor de matemàtiques.

Es demana:
­— Llicenciatura en matemàtiques, física enginyeria o similar (no es trindran en compte candidats que no compleixin aquest requisit).
­— Alt domini de la llengua catalana (nivell D o equivalent, es valorarà el nivell K).
­— Experiència editorial en llibres de text i/o experiència docent en l’àrea de les ciències, la matemàtica o la física.
­— Coneixements en:
· Edició, preparació dels originals.
· Control de continguts didàctics.
· Gestió de projectes editorials amb col·laboradors externs.

Es valorarà el domini de l’anglès. Incorporació immediata

S`ofereix:
­— Contracte de durada determinada.
­— Jornada labora completa, de 8:30 a 17 hores.

Cal enviar les sol·licituds a: recruiting_spain.mcgraw-hill.com@mcgraw-hill.com i indicar a l’assumpte «Editor de matemàtiques».

Font: McGraw-Hill/Interamericana

Termes nous en el DOGC núm. 6.122

El Consell Supervisor del Termcat va aprovar durant el tercer quadrimestre de 2011 termes i accepcions per a diversos camps de coneixement. Els hem recopilat a continuació (dogc, 6.122, 07.05.2012; [pdf]):

[Alimentació. Begudes] roibos, snack [en]
[Botànica] citroneŀla, herba llimona,
[Ciències de la salut] alliberament (sin. compl. alliberació), alliberament modificat, alliberament pulsatiu, alliberament retardat, alliberament sostingut, aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), comprimit bucal, comprimit bucodispersable, comprimit d’alliberament modificat, comprimit d’alliberament pulsatiu, comprimit d’alliberament retardat, comprimit d’alliberament sostingut, reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar; sigla: RCP), ressuscitació (sin. compl. reanimació cardiopulmonar; sigla: RCP), suport vital
[Dret] resolució de conflictes, resolució de conflictes en línia (sigla: RCL), resolució de conflictes extrajudicial (sigla: RCE)
[Ensenyament] menció, mínor
[Esports] agafat -ada al vol, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, batedor -ra, bye [en], cama davant wicket [wicket: en] (sigla: CDW), camp de joc, camp exterior, camp interior, correguda, defensor -ra de wicket [wicket: en], jugador -ra de camp, leg-bye [en], límit exterior, línia de wicket [wicket: en], línia frontal, línia lateral, llançador -ra, llançament nul, marcar una correguda, tirada, over [en], pal, pesca al coup [coup: fr], pesca al toc, pesca fluvial (sin. compl. pesca continental), pilota injugable, pista, raquetbol, soft-ràquet, tombar el wicket [wicket: en], tombat -ada, torn de bat, tots eliminats, travesser, ultimate [en], ultimate de platja [ultimate: en] (sin. compl. ultimate platja [ultimate: en], ultimate sala [ultimate: en], wicket [en], xorrera
[Genètica] inserció, insert, parell de bases (abrev. pb), vector, vector d’expressió, vector de clonatge
[Indumentària] bandana
[Informàtica. Internet] allotjador, allotjament, allotjament de maquinari, franja lliscant, granularitat, memòria en monticle, memòria en pila, monticle, poder
[Meteorologia] cicló mediterrani
[Música] bastons (sin. claves)
[Sociologia] operacionalització (sin. operativització), operacionalitzar (sin. operativitzar)
[Transports] segment, vehicle multisegment, vehicle tot camí

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

La marca del gènere

La companya Immaculada Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, ha tingut temps i ànim per a intervindre (Levante, «Alcaldessa, fornera, jutgessa, peona, música, fontanera…», 07.03.2012) també esta vegada en la polèmica que han iniciat en castellà Ignacio Bosque i la rae amb una extensa i curiosa anàlisi d’algunes guies contra el sexisme en el llenguatge, entre les quals, una de la Generalitat valenciana. L’article d’Imma Navarro conclou amb un petit detall que sembla que no aprecien igual «els acadèmics»:

Tenim les lleis, tenim les paraules, tenim els recursos lingüístics, tenim les acadèmies i tenim els arguments per fer un llenguatge inclusiu, democràtic i respectuós per a totes i per a tots, però falta convicció i determinació en les institucions acadèmiques, on la quota de representació masculina encara supera amb escreix la femenina.

En fi, convindria reflexionar sobre un fet: si bé el gènere gramatical no és «sexista», ¿per què encara són els termes «masculí» i «femení» els que designen els dos gèneres gramaticals? Al remat, si no fem servir altres termes «gens» sexistes com ara proses o rimes masculines i femenines, podríem revisar el nom dels gèneres gramaticals per a mantindre’ls dins d’un camp més lingüístic i gramatical. Llavors, començaria a tindre un poc més de sentit que, per exemple, el «gènere el» («el» per l’article; l’altre gènere seria «la») fóra realment el d’ús genèric o «no marcat». Les paraules es podrien classificar d’acord amb una marca gramatical i verdaderament no «sexista». Seria un primer pas, perquè, és clar, això no evitaria haver de tractar el sexisme —i sobretot el masclisme— en la societat i en els seus usos lingüístics.