Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Denominacions oficials: el Puig de Santa Maria i Rafelbunyol

Els municipis de l’Horta Rafelbunyol i el Puig de Santa Maria han fixat la forma oficial del seu nom:

  • Decret 140/2012, de 28 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Puig per la forma exclusiva en valencià el Puig de Santa Maria [pdf]
  • Decret 144/2012, de 5 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Rafelbunyol/Rafelbuñol per la forma exclusiva en valencià de Rafelbunyol [pdf]

A més de la incoherència en la redacció («en valencià el Puig de Santa Maria» / «en valencià de Rafelbunyol»), hi ha una mala interpretació del criteris tipogràfics en la versió en castellà, on escriuen «el Puig de Santa Maria» en lloc d’«El Puig de Santa Maria».

Més noms oficials dels municipis valencians en la fitxa «Municipis i comarques del País Valencià».

Jornades de sociolingüística de la Nucia

Les jornades de sociolingüística de la Nucia (9, 10, 16 i 17 de novembre) tenen enguany el programa següent:

Divendres 9 de novembre

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits. Acte d’inauguració
16:30-17:30h Maria Antònia Cano, Maria Àngels Fuster, Elena Sánchez, Josep Martines, Vicent Martines, Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant): «25 anys de Cursos de Sociolingüística de la Nucia: balanç i perspectiva de futur»
17:30-18:30h Isidor Marí (President de la Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans): «Perspectives en la codificació i l’estandardització del català»
19:00-20:00 h Vicent Brotons (Universitat d’Alacant, UEM): «Del valencià a l’escola a l’Escola Valenciana plurilingüe»
20:00-21:30h Miquel Àngel Pradilla (Univesitat Rovira i Virgili; Institut d’Estudis Catalans): «Ensenyament de la llengua i context sociolingüístic»

Dissabte 10 de novembre

09:00-11:00h Xosé Antón González Riaño (Universitat d’Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana): «El asturiano desde el punto de vista sociolingüístico y socioeducativo»
11:30-12:45h Maria Pilar Benítez (Facultat d’Educació; Universitat de Saragossa):«L’amostranza d’a luenga aragonesa: un prozeso en (de)construzión»
13:00-15:00h Jordi Suïls (Universitat de Lleida): «Situació sociolingüística i ensenyament de l’aranès»

Divendres 16 de novembre

16:00-17:30h José Antonio Pascual (Real Academia Española): «La idea del policentrismo en la lengua española»
18:00-19:30 h Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid): «El imperio de la lengua común. Ideologia, política y economía del españolismo lingüístico»
20:00-21:30h Josetxu Madariaga (Escola de Magisteri de Bilbao; Universitat del País Basc): «El euskara en el siglo XXI. El papel de la educación»

Dissabte 17 de novembre

9:30-11:00h Manuel González González (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega, Institut d’Estudis Catalans): «Proceso de codificacióndo galego».
11:00-12:30h José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona): «Romanços de frontera a la Pell de brau»
13:30-13:30: Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega): «Situación sociolingüística e ensino do galego».
13:30-15:00h Hans-Ingo Radatz (Universitat de Bamberg, Alemanya): «Per a una tipologia sociolingüística: les Llengües Regionals Occidentals (= LleROc) com a tipus configuracional»

Més informació: Universita d’Alacant.

La promoció de l’ús de l’èuscar en 2012

El butlletí Euskararen Berripapera (núm. 223; pdf) ens acosta les dades següents sobre la promoció de l’ús de l’èuscar al País Basc:

El Pla General de Promoció de l’ÚS de l’Èuscar en 2012

[…]

Actualment 157 entitats locals han soŀlicitat subvencions per desenvolupar estos plans (i en total són 171 les que estan desenvolupant el pla). No hi ha dubte que el fet d’haver habilitat subvencions (les tres diputacions també oferixen ajudes) ha afavorit este increment. Pel que fa al 2012, el Govern Basc ha aportat 1.630.000 euros i ha subvencionat 2.960 activitats realitzades per entitats locals per a impulsar el basc. L’any passat, però, es van subvencionar 2.082 activitats.

Sobre els valencians moderns

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha tret el primer número de la seua revista Aula de Lletres Valencianes. Enric Sòria se n’ha fet ressò en un article en el Quadern de diari El País (17.10.2012). Del que comenta Enric Sòria ressaltem el següent:

[…]

Els objectius de la nova publicació són filològics, en el sentit acadèmic, però també es proposa una utilitat pràctica: «millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià». És a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l’aprovació del decret de plurilingüisme posa en perill l’aprenentatge en valencià i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest és l’horitzó, més aviat fosc, que ombreja l’aparició d’Aula.

[…]

Tot això està molt bé; més encara, és obvi, i si a molts amadors del valencià encara no els ho sembla és perquè la normativitis excessiva —barrejada d’autoodi— ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa és que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dràstica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l’ús social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l’ús és prioritari, perquè a ningú li importa ni poc ni gens si una llengua morta està fragmentada o no (i qui no ho veja així s’ha tornat boig), però el fet és que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

Termes nous en el DOGC núm. 6.227

Recopilació de termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2012 (DOGC 6.227, 05.10.2012):

[Alimentació, gastronomia i restauració] areng a l’holandesa, bistronomia, bistronòmic, bleda xinesa, col xinesa, infusionar, infusor, muffin [en], panga, sucre de llustre (sin. compl. sucre llustre), tatsoi
[Antropología] vegà -gana, veganisme
[Art] expertització, expertitzar, micropresentació de guió
[Ciències de la salut] anàlisi per intenció de tractar (sin. compl. anàlisi ITT), anàlisi per protocol (sin. compl. anàlisi PP), capnògraf, capnografia, capnograma, capnòmetre, capnometria, carboxímetre, carboximetria, cooxímetre, cooximetria, estudi de pesca d’hipòtesis, oxímetre, oximetria, pulsioxímetre, pulsioximetria
[Economia i empresa] micropresentació, proveïment participatiu, reunió d’arrencada
[Educació] tutor -ra, tutoria, tutorització, tutorització, tutoritzar
[Física] croma
[Genètica] biopeça, cisgén (o cisgèn), cisgènesi, cisgènic -ca, intragén (o intragèn), intragènesi, intragènic -ca, transgén (o transgèn), transgènesi
[Geografia] cau de mapes, encauament a demanda, encauament de mapes, encauament en servidor, encauament local, projecció cilíndrica equidistant (sin. projecció equirectangular), projecció geogràfica (sin. projecció cuadriculada), veritat terreny
[Indústria textil] devorat -rada (sin. devoré [fr]), devoratge
[Lleure] papirola
[Matemàtiques] corba d’ompliment, dada no disponible, esfericon, oloide, sensedades
[Traducció] interpretació, interpretació a cau d’orella, interpretació consecutiva (sin. compl. traducció consecutiva), interpretació d’enllaç, interpretació simultània (sin. compl. traducció simultània), traducció, traducció a la vista
[Transports] baquet, càrrega parcial de camió (sigla: LTL), càrrega parcial de contenidor (sigla: LCL), contenidor d’agrupatge (sin. contenidor LCL)

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

Flaix sobre la Comissió de Toponímia de Catalunya

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 94, 19.09.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística assumeix la Secretaria de la Comissió de Toponímia

El dia 13 de setembre es va reunir la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura. En aquesta sessió, la Direcció General de Política Lingüística va assumir també la Secretaria de la Comissió, que exercirà Montserrat Montagut, cap del Servei de Recursos Lingüístics, en substitució de Francesc Vilaró. En aquesta mateixa sessió s’hi va incorporar la nova representant del Conselh Generau d’Aran, Lourdes Espanya.

La Comissió de Toponímia de Catalunya és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Pel treball rigorós, els criteris i el tractament en l’aplicació dels topònims, és en aquests moments un referent reconegut també per altes institucions internacionals, com es va posar de manifest en el darrer Congrés Internacional d’icos, celebrat a Barcelona el setembre del 2011.
 
Entre els principals temes, es va tractar de l’impuls de la publicació de les actes del Congrés icos, a més de la presència de la toponímia catalana en productes informàtics de geolocalització per buscar solucions a l’ús correcte de topònìms en aplicacions com ara Google Maps, geolocalitzadors, etc. Finalment, es va acordar intensificar els treballs de la Comissió, de manera que la propera reunió sigui ja dins del primer trimestre del 2013.